El repte de l’educació

Educar, ja és sabut, no és només transmetre coneixements, competències o valors. Educar és acompanyar, escoltar, crear espais de reflexió i de responsabilitat, és enfortir la vivència emocional i afectiva, és recolzar la lluita per ser tractat justament, és promoure una mirada crítica vers el desequilibri social i fer de l'ètica la millor bastida contra la banalitat dels valors.

És amb aquesta consideració que l'educació, l'acompanyament educatiu, esdevé clau pel desenvolupament integral dels infants, adolescents i joves, que hauran de surfejar en la societat tan complexa que hem creat, a voltes amable i altres insensible, que sol, per regla general, passar de puntetes sobre la possibilitat de considerar als infants, adolescents i joves, com individus competents, plens, plens de drets, amb capacitat d'interpretar la realitat, decidir nous marcs de convivència i organització social i transformar l'estructura de relacions polítiques i ciutadanes entre individus i comunitats.

La tasca d'educar esdevé tan ingent i compromesa, que només pot ser empresa per aquells que foragiten la mediocritat, la ximpleria, l'equidistància i la manca de compromís, que sovint supera el pur acte professional. Per fer-ho, de la mateixa manera que des de la Fundació Idea, fem nostre la necessitat de mantenir una mirada i proposta d'intervenció holística, basada en la realitat sincera, sense artificis ni maquillatges, que transiti per tots els àmbits, per totes les esferes i per tots els mons dels infants, adolescents i joves que atenem, copsant i fent surar capacitats i habilitats, i evidenciant per sobrepassar-les, les dificultats i mancances.

L'educació, com nosaltres l'entenem, també ha de ser calidoscòpica, oberta al coneixement de la societat en la qual ens desenvolupem com individus o ciutadania, amb capacitat científica, tant per fer seus els mètodes experimentals de base científica com per analitzar i proposar nous models basats en evidències i anàlisi d'impacte, oberta a totes les formes d'expressió artística com metallenguatge universal, promotora de la contemplació, adaptació i integració de models i experiències protagonistes en altres entorns, en altres comunitats, observadora i integradora de les diferents concepcions religioses, culturals, i filosòfiques. Però per sobre de tot ha de ser participada i des del coprotagonisme, on els infants, adolescents i joves no només siguin coneixedors de les decisions que els afecten sinó que formin part del debat i que ells mateixos es transformin en la millor i més experimentada eina d'autoajuda. Es tracta d'apuntalar i possibilitar el creixement personal dels infants, adolescents i joves, d'acord amb el seu ideal d'individus en si, lliures, solidaris, esforçats, justos i feliços i constructors de la societat de la qual formen part.

Així, la concreció de les concepcions sobre l'educació que hem anat referint, troben el seu reflex en totes les iniciatives que als diferents programes i projectes despleguem a la fundació, per exemple, la mentoria, com una estratègia relacional fonamentada en la importància de les relacions intergeneracionals, basades en l'ajuda mútua, que generen complicitats i que desperten el sentiment d'unicitat. També treballem la mentoria entre iguals, que permet a adolescents i joves, posar al servei dels seus semblants les seves experiències, habilitats socials i aprenentatges vitals, transformant assertiva i apreciativament les seves lluites i vivències. I propiciem la incorporació del model basat en el suport auto dirigit, on, fonamentalment adolescents, joves i famílies romanen al costat del professional i no tant al centre, prenent decisions consensuades i assumint àmbits fonamentals de responsabilitat; o la decisió de transformar aquesta mirada que tenim vers l'educació en un document que pretén esdevenir model d'intervenció, com a guiatge inequívoc de la identitat de la fundació.

Des de la Fundació Idea, i ara que celebrarem els 25 anys de treball ininterromput i compromès amb infants, adolescents, joves i les seves famílies, convençuts també que la base de l'educació és saber esperar, romandre, si cal silent, disposat i atent, per acollir i acompanyar els infants, adolescents i joves en el moment precís que ens requereixin, fem nostres més que mai les paraules de Nelson Mandela: “L'educació és l'arma més poderosa i l'única bella, que pots fer servir per canviar el món”.