Construccions socioculturals del suïcidi

El suïcidi s'ha convertit en una de les principals raons de mort prematura i, per tant, esdevé un problema de salut pública. Representa una de les deu causes principals de mort entre els països, i en la població jove, es troba entre les tres primeres. Les persones que intenten suïcidar-se amb freqüència estan tractant d'allunyar-se d'una situació de la vida que sembla impossible de gestionar (Valladolid, 2011). La seva etiologia és multifactorial i, com van determinar Lee i altres (2021), els principals factors relacionats amb el suïcidi són els factors demogràfics (edat, gènere i estatus socioeconòmic), els factors socioculturals (valors i cultura, religió, educació i família i societat), els factors polítics i els factors psicològics.

A cada societat es generen uns patrons de comportament específics que poden estar relacionats o no amb la ideació suïcida (Maharajh, Abdool, 2005). Aquests comportaments expressen temes culturals bàsics i tenen una àmplia gamma de significats simbòlics: social, moral i psicològic (Dein, 1997. Citat a Maharajh, Abdool, 2005). Per aquest motiu, s'ha volgut explorar de quina manera afecten tots aquests factors en aquesta conducta, ja que les taxes de suïcidi són molt variades entre diferents països.

Un factor clau associat amb el suïcidi és l'àmbit econòmic i els recursos que té cada societat. S'ha trobat que les societats més pobres i predominantment rurals són les que tenen les taxes més altes, ja que s'estableix una relació positiva amb la falta de recursos, l'augment de la soledat o fins i tot pel fet de tenir a l'abast eines més letals, com pesticides (Eddleston i Phillips, 2004. Citats a Vijayakumar et al., 2008). D'altra banda, però en societats altament desenvolupades també es donen elevades taxes de suïcidi, ja que el ràpid desenvolupament que han experimentat alguns països, com la Xina, Hong Kong o Corea del Sud, pot haver causat un desequilibri en el seu sistema social, econòmic i polític. La inestabilitat que pateixen els seus habitants possiblement ha generat un increment de la pobresa, sent comparable també amb aquelles societats que han mostrat un desenvolupament més gradual, com Austràlia o Nova Zelanda, on els casos de suïcidi són menys freqüents (Vijayakumar et al., 2008).

Aquest fet deixa entreveure que una bona adaptació dels individus a una nova forma de viure i a una nova societat és primordial pel seu benestar psicològic i per a la prevenció de suïcidis.

Pel que fa als països on la seva cultura i els seus valors estan molt arrelats a un sistema patriarcal, s'ha trobat que presenten taxes de suïcidis femenins més altes que en altres zones. Aquest fet pot ser explicat pels matrimonis de conveniència i pel paper cultural que té la dona dins d'aquest matrimoni, on els rols de gènere deixen entreveure la inferioritat que s'adjudica a aquesta (Gururaj et al., 2004).

Un altre factor que pot incidir en les elevades taxes de suïcidi és la incidència que té el sistema capitalista i el colonialisme en les societats indígenes. És important tenir en compte que dins d'aquestes societats els valors i les tradicions són aspectes molt apreciats pels seus habitants, i la invasió que pateixen per part d'altres països més rics moltes vegades fa que aquests costums desapareguin per sempre. A més, aquestes invasions no només provoquen un desequilibri en l'estructura social d'aquestes comunitats, sinó que causen un augment de la violència física i sexual, ja que moltes dones i joves són violats i agredits sexualment (Ramírez et al., 2018).

Respecte a la religió, en la majoria de les cultures s'observa com un factor protector, majoritàriament en les societats islamistes, hindús i budistes, creant menys influència en les societats cristianes (Leenaars, et al., 2010; Vijayakumar et al., 2008). La religió es troba instaurada en la comunitat des dels anys 500 aC i 300 aC, per tant, dins l'existència humana ha tingut una base molt forta dins les seves creences, pensament i valors. Tot i que la fe va disminuint de generació en generació, la importància de la religió per la societat ha sigut un factor important pel moment de qüestionar-te la teva vida.

En certs països, com per exemple Turquia, els valors i els costums esdevenen factors protectors, ja que promouen la vinculació social, el suport a les relacions interpersonals del col·lectiu i la preservació de la vida en les crisis personals (prevenció de l'autodestrucció) (Leenaars et al., 2010). En les societats indígenes també s'associa el sentit de pertinença al poble i a la cultura com un factor protector davant del suïcidi, ja que sentir que formes part d'una comunitat i estimar la seva cultura permet desenvolupar millors eines d'afrontament davant de problemes psicològics (Ramírez, et al.,2018). En aquesta línia doncs, aquelles que no se senten part de la comunitat, com per exemple els australians que no parlen anglès, no tenen aquest sentiment de pertinença i presenten taxes de suïcidi més altes (Hassan, 1996).

En els països asiàtics, on dominen els sistemes de família extensa, es podria esperar que aquesta vinculació interfamiliar esdevingués protectora, ja que la dependència i la lleialtat familiar sobrepassen a les preocupacions dels individus, esdevenint factors de risc (Vijayakumar et al., 2008). Per contra, en alguns països, com per exemple l'Índia, la família es converteix en un factor protector pel suïcidi, però per raons socials, ja que aquest és vist de forma negativa i es reben moltes crítiques socials. Quan un membre de la família es suïcida, la societat tendeix a discriminar a la família d'aquest, marcant-la amb una "marca negra" i excloent a la família de manera despectiva. Com a conseqüència, en algunes ocasions, aquest fet ha estat un motiu protector perquè la persona no ho realitzés, per tal d'evitar la marginació social i cultural de la seva família. En aquest exemple s'observa com un factor de risc, com seria la discriminació cultural envers el suïcidi, esdevé un factor protector per tal de poder protegir la reputació familiar (Colucci i Lester, 2020).

En l'àmbit escolar, també es troben diverses expectatives socials que influeixen. Un exemple és la vergonya al fracàs característica dels països asiàtics, on la pressió pels exàmens és molt alta i suposa una gran part dels suïcidis dels joves (Vijayakumar et al., 2005).

Finalment, es troba que aquells països que són més col·lectivistes i valoren la vinculació social davant l'individualisme poden generar un impacte també en la gestió dels problemes psicològics i, per tant, quelcom que és factor protector, pot esdevenir de risc des d'una altra perspectiva. No es fomenta l'acceptació ni la consciència de l'individualisme, i porta a no expressar l'angoixa i per tant, s'opti el suïcidi com a solució per la mala gestió de la salut mental (Leenaars, et al., 2010).

Com a conclusió, es mostra la importància que tots aquests factors poden interaccionar d'una manera diferent en cada societat, en funció de la seva cultura i els seus valors, ja que aquells factors que poden ser protectors en alguns països esdevenen de risc en altres. La cultura resulta un aspecte fonamental a tenir en compte quan es pretenen estudiar les taxes de suïcidi, i és per això que es creu necessari focalitzar-se en funció dels factors socioculturals de cada país per tal de poder dur a terme un pla eficaç de prevenció d'aquesta conducta.

  •  Article escrit per: Mònica Gimeno Alegre, Laia Ricart Fajula, Alba Sanchez Nieto i Laura Vivas Martínez.

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article