Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat

Avui és el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, el qual va ser declarat per l'Assemblea General de les Nacions Unides en 1992 amb l'objectiu de promoure i conscienciar sobre els drets d’aquest col·lectiu. Anys més tard, es va aprovar, el 13 de desembre de 2006, la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i, va ser ratificada per Espanya el 3 de desembre de 2007. La Convenció és el primer instrument jurídic en l'àmbit internacional que consagra l'enfocament de drets de les persones amb discapacitat. A més, posa en rellevància, en l'àmbit simbòlic, el concepte de persona i es deixa de costat herències pernicioses com a minusvàlid, incapaç, impedit, anormal o subnormal.

D'altra banda, la Unió Europea, el 2010, va acceptar la definició proporcionada per Nacionals Unides sobre discapacitat, la qual es basa en els drets humans i el principi de no discriminació. Al març d'enguany, la Comissió Europea adopta l'Estratègia sobre els drets de les persones amb discapacitat 2021-2030, la qual es basa en els resultats de l'anterior Estratègia 2010-2020. Malgrat alguns avanços realitzats com la Llei Europea d'Accessibilitat o la Directiva sobre accessibilitat de llocs web, entre altres.

Les persones amb discapacitat es troben amb obstacles considerables en diverses àrees i posseeixen una taxa de risc de pobresa i exclusió social més elevada que les persones sense discapacitat. Així, ho constata Nacions Unides (2011) quan assenyala que el 82% de les persones amb discapacitat dels països en desenvolupament viu per sota del llindar de la pobresa. Així mateix, la pobresa en aquest col·lectiu no es dóna solament en països en via de desenvolupament també, en països d'altes rendes.

Al nostre país una de cada tres persones amb discapacitat està en riscde pobresa, la xifra més elevada de l'última dècada. Les famílies amb un membre amb discapacitat tenen majors taxes de privacions, com a inseguretat alimentària, dificultats per a accedir a medicaments per dificultats econòmiques, problemes d'accés a l'educació, condicions especials d'habitatge, i posseeixen menys béns que les persones sense discapacitat.

Un altre aspecte a considerar és l'edat. L'edat repercuteix en la salut de les persones a mesura que passen els anys, s'incrementa el risc de trobar-se en situació de discapacitat. L'edat a Espanya és una variable fonamental a l'hora d'analitzar la pobresa i exclusió de les persones amb discapacitat, ja que afecta més persones majors i aquestes al seu torn són dependents econòmicament d'una pensió.

Referent a l’exclusió social les persones amb discapacitat s'enfronten a ella des d'edats primerenques a causa de la discriminació que existeix en la societat. A més, les barreres actitudinals, socials i físiques repercuteixen en el risc de pobresa i vulneren els seus drets. L'accés a l'educació i salut de qualitat és indiscutible, però sembla que l'Administració no s'ha compromès prou amb les persones amb discapacitat. És necessari evitar la segregació d'aquest col·lectiu i és important, perquè això no succeeixi, assegurar educació i salut inclusiva, amb els ajustos necessaris.

Quant a l'ocupació, és necessari conscienciar als empresaris i a la societat que les persones amb discapacitat poden emprar-se en qualsevol lloc de treball i poden aportar a la societat en igual mesura que la resta de persones, des de la valoració i el respecte de la diferència.

Acabar amb la pobresa i l'exclusió social significaria que les persones amb discapacitat poguessin incorporar-se en la societat com a persones actives i autònomes. Això contribuiria a una millor qualitat de vida, autorealització, accés a un estatus d'adult ple i milloraria les habilitats socials per a les persones amb discapacitat.

En el marc del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, es requereix el desenvolupament d'estratègies amb perspectiva interseccional i d'acord amb l'Agenda 2030 i els objectius de Desenvolupament Sostenible i la Convenció de Nacions Unides per a un món inclusiu, accessible i sostenible. A més, cal promoure la renovació i actualització de fonts estadístiques sobre discapacitat, ja que és necessari comptar amb dades actualitzades sobre les persones amb discapacitat per a poder avançar en la consecució dels seus drets. No n'hi ha prou amb polítiques assistencialistes i esporàdiques sinó, un compromís per part de l'Estat, la societat i els empresaris.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article