Quan l’any comença

Aquest 2022 ha començat de forma preocupant, amb una sisena onada d'una pandèmia que ens confina intermitentment des de fa dos anys en un context social força inquietant.

El 2021 va deixar-nos 16 assassinats per violència masclista a Catalunya, 30 dones assassinades en el marc dels Països Catalans. Hi ha dos assassinats de menors per violència vicària. Així, sumem 32 assassinats masclistes. Les violències masclistes lluny de remetre durant la pandèmia han augmentat i s'han fet més invisibles.

Els desnonaments durant el 2021 s'han mantingut, malgrat que hi havia un decret estatal i un de la Generalitat que havien de garantir un ajornament. Els fons voltors i les grans propietats han continuat desnonant, amb ordre judicial i acompanyament policial. El 2022 ha començat, en teoria, amb un ajornament fins al mes de febrer, però ja hi ha previstos diferents desnonaments aquest mes de gener.

L'any va començar amb temperatures temperades que van durar ben poc, l'hivern comença a notar-se, en condicions de precarietat i la pobresa, es fa més dur. Fa pocs dies una parella moria a Montcada i Reixac, en una fràgil barraca, mentre intentaven escalfar-se. Els preus de l'energia i la situació econòmica i social no van parells. La pobresa energètica és una realitat.

La pobresa mata i el dret a l'habitatge, a tenir llum, aigua i gas malgrat trobar-se en situació de vulnerabilitat, el dret a una vida digne, són drets reconeguts que són conculcats de forma constant. El dret a la vida, el dret humà més fonamental, el dret a una vida lliure de violències, és també un dret vulnerat, i aquesta vulneració ens treu tots els drets.
Aquest 2022 no ha començat bé i tenim temps per començar a reclamar que es corregeixi. Els drets no són paper mullat sinó una potestat inherent a l'ésser humà. El dret a una vida digne, lliure de violències s'ha de fer possible. No ha de ser un tema més a la llista de temes a desenvolupar. En ple segle XXI, cal fer efectius d'una vegada per totes els drets fonamentals: el dret a la vida, a la llibertat i la seguretat.

Semblen paraules grandiloqüents, però han de passar a formar part de la nostra realitat quotidiana. Els privilegis de les persones que més tenen no poden passar per sobre dels drets, bàsics, de la resta, la gran majoria. Els drets, per tal que no siguin cecs davant les necessitats de bona part de les persones, han de tenir perspectiva: de gènere, de classe, d'ètnia, de cultura, de llengua, d'orientació sexual i identitat de gènere. Cal donar-los aquesta perspectiva diversa per tal de fer-los tangibles.

Les dificultats de la burocràcia, la manca de recursos de les administracions per fer-los efectius, no pot ser una excusa, perquè és una decisió política. L'estratègia política del capitalisme liberal i heteropatriarcal és una estratègia de liquidació de drets econòmics, socials, culturals, fonamentals. La pandèmia no pot ser un pretext per mantenir aquests drets clau per la qualitat de vida de les persones en un segon terme, en pausa, davant les vulneracions viscudes per cada vegada més part de la població treballadora. La pandèmia, el que ha de ser, és el cop que doni l'impuls al canvi d'estratègia política. Aquest canvi és el que ha de marcar el 2022.

Aquest any que comença no pot ser un any més de pandèmia, no pot ser un any d'anar fent i anar tirant. Ha de ser un any en què s'impulsin canvis enèrgics per tenir en compte aquesta pluralitat en l'aplicació dels drets i que la seva vulneració comenci a formar part del passat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article