La salut mental: abans, durant i després de la Covid-19

Els efectes de la pandèmia en la nostra salut emocional duraran uns quants anys, ens va dir recentment el conseller de Salut en presentar el Pla de Salut 2021-2025. I també va dir que el tractament de les seqüeles emocionals de la Covid-19 s'hauran d'abordar de forma profunda i no tindrà resultats immediats.

Es desenvoluparà un programa de benestar social i salut comunitària incorporant referents als equips d'atenció primària. S'obre un gran repte sanitari, però si no es disposa d'un bon finançament possiblement es concretarà en una planificació que no es podrà desenvolupar correctament, com molts d'altres projectes.

El problema de la salut mental s'ha agreujat, segurament, amb els efectes de la recent pandèmia. Però abans que ens envaís la Covid-19 ja hi havia una part de la població que requeria una atenció important en l'àmbit de la salut mental i els recursos de la sanitat pública no arribaven a les necessitats de tota la població.

Els trastorns de salut mental requereixen una atenció específica que, en molts casos, precisen una psicoteràpia que no està a l'abast de tothom.

En moltes persones, la Covid-19 ha generat un estrès que ha provocat malestar, ansietat i inclús depressió. En aquests casos hi ha una repercussió negativa sobre el cos i la salut com ara insomni, hipertensió, palpitacions, dolors musculars, mal d'esquena, males digestions, problemes de la pell i altres, afectant les relacions socials, familiars, i inclús el rendiment professional per pèrdua de capacitat de concentració, d'escolta o el tancament en un mateix, entre altres.  

Aquesta situació requereix el diagnòstic de personal especialitzat, per tal d'ajudar a la persona a tornar a estar optimista, a tenir il·lusió de viure i poder tancar les ferides ocasionades per la malaltia, les pèrdues de persones estimades, la por a morir, i la incertesa de tot plegat.

Hi ha alguns aspectes que es poden posar en pràctica com la promoció i el foment de pràctiques i d'entorns saludables. Això beneficia a tothom, tant a les persones que han estat afectades per alguna patologia important com per prevenir futurs problemes.

Hi ha moltes teràpies de salut —també anomenades alternatives— que seria bo posar a l'abast de la població des de sanitat pública com és la pràctica del ioga, tai-xi, pilates, meditació, pràctiques de respiració, massatges, i altres que ajuden molt a calmar la ment i el cor. Poden tenir efecte preventiu i efecte terapèutic i curatiu.

S'ha aconseguit una fita molt important amb la incorporació d'activitats saludables com caminar, córrer, anar en bicicleta i altres activitats físiques que per a moltes persones són activitats que van començar a practicar des del final de l'estat d'alarma, mentre que altres van intensificar o sistematitzar més aquesta pràctica. Són activitats per fer, preferentment, a l'aire lliure.

L'activitat física és un agent ansiolític i antidepressiu, ja que millora l'actitud mental, alleugereix les depressions moderades i disminueix la incidència de l'ansietat. L'exercici físic és un amortidor de l'estrès i la seva pràctica ens fa més resistents a les malalties en èpoques estressants. S'aconsella la pràctica sistemàtica de l'exercici físic.

La natura és una font de salut, vitalitat i benestar. Diuen que tenir zones verdes prop de casa és un amortidor i un salvavides per l'estrès. La llum natural també és un element terapèutic i la llum del sol s'ha comprovat que té un efecte directe en la producció de serotonina, tan important pel benestar de la persona. L'aigua, amb un gran poder curatiu des de sempre. Un bany d'aigua calenta equival a una meditació per l'efecte de calma sobre el sistema nerviós i surar en aigua tèbia redueix l'hormona de l'estrès, el cortisol.

Escoltar els sons de la natura com ara el cant dels ocells, branques que es mouen, aigua. Caminar pel bosc, ja fa molts anys que al Japó es practica el que aquí anomenem banys de bosc, hi ha investigacions que han observat que les emocions lligades al benestar, a la felicitat, augmenten quan hi ha una major densitat d'arbres en un entorn determinat.

Com a conclusió: Posem en pràctica alguna o varies d'aquestes propostes que ens aportaran un benefici preventiu o una teràpia curativa en cas que després d'aquest temps de pandèmia ens sentim necessitats d'ajut perquè notem la nostra salut mental més feble o perjudicada per tants mesos d'incerteses, por, patiment i pèrdua de persones estimades. Mentre es posa en pràctica el nou Pla de Salut, practiquem la teràpia natural que ens vagi millor i cuidem-nos.