Què entenem per humanització de l’assistència sanitària?

En el sector sociosanitari, cada vegada més, existeix un interès creixent en reflexionar sobre el tracte “humà” dels professionals i avançar i millorar en el que coneixem com la humanització de l’assistència sanitària.

Però què és humanitzar? Segons el Diccionario de la Lengua Española, humanitzar és “fer humà, familiar i afable a algú o alguna cosa”. També és “estovar-se, desenutjar-se, fer-se benigne”. Però parlar d’humanitzar l’assistència sanitària és anar més enllà del tracte càlid, amable i acollidor de les relacions assistencials. D’acord amb José Carlos Bermejo¹, humanitzar és reclamar la dignitat intrínseca de l’ésser humà i els drets que se’n deriven. És a dir, humanitzar consisteix en posar en valor la dignitat i la individualitat de cada persona prestant una atenció personalitzada.

A l’Institut Guttmann ens ocupa i ens preocupa la millora de la humanització. Des de fa anys que treballem des del model d’atenció centrada en la persona, però darrerament hem sumat esforços per continuar millorant en aquest àmbit. Per a nosaltres, humanitzar vol dir, sobretot, posar la nostra organització al servei de les persones, vol dir tractar a cada persona reconeixent la seva unicitat i vol dir reconèixer el protagonisme del pacient i la família en el procés assistencial i fer-los partícips, proporcionant-los la informació de manera adequada perquè puguin participar proactivament en la presa de decisions.

Humanitzar és tractar a les persones com a subjectes capaços de decidir i amb capacitat de participar. En la mesura que sigui possible, humanitzar consistirà en fer responsable el pacient del seu procés de salut, fugint de relacions assistencials paternalistes i empoderant-lo per a la presa de decisions i el control del seu projecte vital des d’una concepció holística. És a dir, atenent a cada persona en la seva totalitat, tenint en compte el seu cos i les seves emocions, el seu entorn social, la seva cultura i els seus valors, etc.

Per a fer-ho possible, és necessari impulsar estratègies i activitats per tal de comptar amb pacients actius. Tot i que soni a oxímoron, el pacient actiu és aquell que pren decisions i, per tant, és fonamental que tingui la informació necessària per tenir capacitat de decidir sobre el seu tractament i sobre la seva situació vital.

És fonamental comprendre que per poder decidir amb garanties i reduint riscos cal estar ben informat per no situar al pacient en una situació de vulnerabilitat. Des d’aquesta premissa, entenem que la comunicació efectiva entre professional i pacient és clau en qualsevol procés assistencial.

Així, com estableix el decàleg de la nostra institució, cal mostrar disponibilitat per atendre els dubtes i qüestions del pacient, cal mantenir sempre una escolta activa i fer servir un llenguatge comprensible, inclusiu i respectuós, així com comprovar que la persona ha entès correctament la informació que li hem traslladat.

En resum, per tal de fomentar l’empoderament i l’autodeterminació, cal que els professionals informin els pacients i llurs famílies de manera clara, precisa i comprensible, els escoltin activament i promocionin la seva participació i corresponsabilitat en el procés assistencial. I, paral·lelament, els acompanyin en el procés de reflexió i capacitació que els condueixi al control de la seva vida, maximitzant la seva qualitat de vida i la seva participació social en el retorn a la comunitat.

[¹] Bermejo, J. C. (2014). Humanizar la asistencia sanitaria. Bilbao: Editorial Desclée.