La diàspora invisible: refugiades LGTBI

El 17 de maig es va celebrar el dia internacional contra la LGTBIfòbia en un context social i polític en què és manifest com una onada conservadora i reaccionària s'erigeix en contra dels drets de les dones, del col·lectiu LGTBIQ+ i dels i les migrants arreu del món.

Les persones del col·lectiu LGTBI fan front a múltiples violències i vulneracions de drets humans sota diferents règims polítics per tot el món. No obstant això, més enllà del context legal també pateixen persecució per sectors de la societat, inclosa la pròpia família, que no accepten la diversitat sexual, afectiva i de gènere. En les últimes dades facilitades per l’Associació Internacional de Lesbianes, Gais i Bisexuals (ILGA) podem observar com encara 69 països al món criminalitzen a les persones LGTBIQ+: sis contemplen penes de mort, en vuit poden patir càstigs físics com la flagel·lació, i en 67 penes de presó. Per posar alguna xifra més: des de 2008 a desembre de 2021 es van assassinar a 4.042 persones trans, de les quals el 96% eren dones.

Els darrers mesos, l'esclat de dos conflictes, Ucraïna i Afganistan, han copsat l'atenció mediàtica degut, entre altres coses, a què han generat milions de persones desplaçades internes i transfrontereres. Aquestes crisis humanitàries han tingut greus conseqüències en els drets fonamentals de la població d'ambdós països, però s'ha parlat poc del fet que aquests i altres conflictes com Iemen, Etiòpia, Mali, Myanmar, Palestina, Síria, entre llargs etcèteres, tenen uns impactes específics contra la població LGTBI que sovint passen desapercebuts en les anàlisis i investigacions que es realitzen, tot i que és manifest que les discriminacions i violències LGTBIfòbiques en aquests contextos es veuen altament agreujades. La guerra es fonamenta en una construcció social que és binària i heteronormativa i, per tant, tota dissidència és castigada.

Els orígens i contextos diversos, així com les interseccionalitats que travessen les persones del col·lectiu LGTBIQ+, fan que hagin d'enfrontar dobles i triples discriminacions; per ser del col·lectiu, refugiades, dones, etc. Només per afegir alguna dada, en l'últim informe sobre delictes d'odi a Espanya de 2020, els delictes vinculats al racisme i la xenofòbia eren els més habituals, amb un 34,6%, seguits dels ideològics i en tercera posició els vinculats a l'orientació sexual i identitat de gènere. Això ja denota que si ets del col·lectiu LGTBIQ+ i refugiada, l'estigma i la violència com a mínim és doble.

En aquest sentit, fugir per poder ser és una necessitat però no exempta de dificultats i vulneracions de drets fonamentals. En els països de trànsit i de destí continuen patint violències específiques com ara violacions, tràfic i tota mena d'abusos.

Les dades revelen que la majoria de persones refugiades se'n van als països més pròxims, però moltes vegades fugir als països limítrofs no és la solució. Per posar un parell d'exemples d'actualitat; en el cas de les persones ucraïneses del col·lectiu LGTBI no trobaran refugi en països com Hongria, Polònia i Romania on l'onada de conservadorisme reaccionari i LGTBIifòbic impera legalment i social. A Pakistan, Iran i també a Turquia, els drets de les persones del col·lectiu LGTBIQ+ són també vulnerats sistemàticament i les persones perseguides per la seva orientació sexual o identitat de gènere no es poden sentir segures.

D'aquesta manera, establir vies segures i legals per a les persones del col·lectiuLGTBIQ+ amb necessitat de protecció internacional és absolutament indispensable.