Qui finança la guerra és molt a prop teu


La guerra d’Ucraïna ha dut els darrers mesos, a les nostres pantalles i a la nostra sensibilitat, un problema que és inherent a tot conflicte bèl·lic arreu del món: l’ús massiu d’armes i el gran negoci que suposa. Darrere de cada bateria antiaèria de l’exèrcit ucraïnès o de cada tanc rus hi ha milers i milers d’euros. Les armes són un negoci molt lucratiu. Un negoci que sobreviu —irònicament— a canvi de vides.

Qualsevol guerra destrossa incomptables famílies, les persones són obligades a deixar enrere les seves cases amb la incertesa de si algun cop podran recuperar-les i, a les fronteres, es troben passos barrats i una violència massa habitual en el control d’accessos. Ben coneguts són els casos de Ceuta i Melilla o les agressions a les fronteres de Polònia i Hongria a refugiats sirians.

Però el que tristament uneix Ucraïna, Síria, Iemen o Palestina, més enllà de les morts i vides oblidades o de les pallisses de la policia de fronteres, és el braç executor de tot conflicte bèl·lic: la hipocresia dels països occidentals, que utilitzen les armes per mantenir els seus privilegis territorials i econòmics. I les armes no es paguen soles, ni les paga només un magnat estranger aparentment desconnectat de les nostres vides.

Segons portem denunciant els darrers quinze anys des de la campanya Banca Armada, la banca europea, i específicament l’espanyola, és corresponsable dels genocidis i vulneracions de drets humans que ocorren arreu del món, en tant que finançadora directa d’empreses d’armament i de control de fronteres. Així, enguany hem denunciat que el BBVA i el Santander continuen sent dels principals inversors en empreses d’armament, que el Banco Santander és, a més, un dels deu bancs europeus que més inverteixen en armament nuclear i que ambdós, juntament amb el Sabadell i CaixaBank donen suport a empreses de control i militarització de fronteres.

Però, què hi podem fer nosaltres, com a ciutadanes, al marge de cedir accions d’aquests bancs —si en tenim— per a la denúncia de Banca Armada en les Juntes d’Accionistes? Podem demanar als nostres governs que deixin de posar diners públics en les empreses bancàries d’aquest tipus (de fet, fa poc ho vam demanar al Parlament de Catalunya). Podem demanar-los també que la banca ètica —és a dir, la que no només no finança directa o indirectament la indústria de la guerra sinó que finança projectes socials— sigui el més comú i no un reducte d’una minoria conscienciada. Podem demanar, en definitiva, que l’administració, aposti per aquest canvi de model d’una forma decidida.

Les amenaces nuclears de l’OTAN i de Rússia, i de qualsevol mandatari amb intencions de massacrar la població quedarien sense efecte si, d’una vegada per totes, els estats es comprometessin a complir el Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears aprovat el gener del 2021. I en això la banca tradicional també hi té un paper important: deixar de finançar les empreses relacionades amb l’armament nuclear per tal de no incrementar els arsenals nuclears al món, com un primer pas cap al desarmament.

La Banca Armada és el primer engranatge del complex militar-industrial. Però també podem ser exemple i moure’ns nosaltres com a ciutadanes. Si fem una passa endavant i apostem per les finances ètiques; si continuem pressionant els governs, ens fem clientes de la banca ètica o empenyem la banca tradicional perquè deixi d’invertir en armes, podem convertir-nos en el primer graó cap a un món sense armes. Sense guerres. I doncs, fem el canvi?

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article