Aturem l’LGTBIfòbia

Una sola agressió, una sola discriminació cap al col·lectiu LGTBI+ ens hauria de preocupar molt. No són fets aïllats. Estem davant d’incidències que augmenten any rere any, arribant a ser el 2021 l’any on se n’han registrat més, segons l’informe de l’Observatori contra l’Homofòbia sobre l’estat de l’LGTBIfòbia a Catalunya. Hem d’activar totes les alarmes possibles i actuat de manera ferma contra aquestes violències.

I ben segur, això és només la punta d’un iceberg. A causa de l’estigma que encara comporten els temes relatius a l’orientació sexual i la identitat de gènere, la violència i la discriminació contra les persones LGTBI+ queda freqüentment sense denunciar, sense documentar i, en conseqüència, sense castigar.

La intensificació de la feina de conscienciació sobre els nivells de violència i discriminació als quals les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i de gènere fluid es veuen sotmeses cada dia és, en ella mateixa, una mesura essencial per fer front a aquest flagel. La feina d’acabar amb aquesta violència i discriminació és difícil i lenta. Bàsicament perquè la reclamació d’aquests drets no ha estat dirigida moltes vegades per institucions que ho haurien d’haver fet, sinó que s’han vist liderades per un moviment de reclamació de drets de baix cap a dalt, per la pressió de moviments i grups socials cap a institucions locals, nacionals i internacionals.

Les dades que l’informe ens proporciona serveixen per combatre les polítiques negacionistes i posen de manifest la necessitat de fomentar una política de reconeixement de la violència i la discriminació per motius d’orientació sexual o d’identitat de gènere, així com conscienciar sobre la magnitud dels problemes estructurals que comporta i de la necessitat de buscar solucions de caràcter estructural.

Aquesta lluita ens interpel·la a totes i tots. És una lluita de drets humans, des d’una perspectiva interseccional. L’argument a favor d’estendre a les persones LGTBI+ els mateixos drets dels quals gaudeixen la resta de persones no és radical ni complicat. Es basa en dos principis que fonamenten les normes nacionals i internacionals de drets humans: igualtat i no discriminació.

Tot i això, encara persisteixen discursos i actuacions que pretenen justificar la desigualtat, i estigmatitzar i preservar un determinat statu quo. Front això, ens cal reivindicar que la lluita per la dignitat dels drets del col·lectiu LGTBI+ és una lluita per una humanitat diversa de la qual tots i totes formem part.

Des de les sindicatures locals de greuges, davant l’auge de les accions i dels silencis negacionistes, hauríem de fer un pas endavant per acompanyar els itineraris de les persones que denuncien agressions i discriminacions LGTBIfòbiques. Els nostres principals objectius, treballant de forma coordinada amb entitats i altres institucions per evitar revictimitzacions, haurien de buscar la forma de reparar la dignitat de la persona, combatre aquestes violències i fomentar la prevenció i la sensibilització per evitar la seva naturalització.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article