Avis i nets

Els avis i àvies i la gent gran, en general són una peça clau en la nostra societat, però no sempre en som conscients.
Quan hi ha nets el vincle que s’estableix amb els avis, sempre que hi hagi un contacte més o menys freqüent, és molt fort… Els beneficis que se’n obtenen són mutus, ja que la interacció amb els nets i també amb altres infants manté físicament, psicològicament i socialment actives les persones grans. Els avis aporten afecte, experiència, temps i serenitat així com moltes pautes educatives i valors com el d’escoltar, ensenyar o reforçar algunes habilitats, hàbits i valors ètics transmesos amb l’exemple.

Aquesta interacció es pot establir de moltes maneres, en general tenint-ne cura en l’absència laboral dels pares i altres situacions ineludibles. Els avis i àvies que cuiden nets tenen més bona salut que altres, a no ser que aquesta relació sigui de moltes hores al dia i es faci estressant.

En altres situacions la relació amb els avis pot ser només lúdica i festiva sense que impliqui tasques domèstiques com l’alimentació, la compra i altres. Amb els avis van al parc, a la biblioteca, juguen a jocs de taula, expliquen contes i juguen, si fa falta, a joc simbòlic, jocs tradicionals, tenen cura d’alguns animals, inclús juguen amb els moderns jocs electrònics.

Quan es considera aquesta tasca estressant? En general passa quan la cura es converteix en intensiva, que vol dir cada dia o quasi cada dia al llarg de la setmana. Potser hi ha avis que no els estressa aquesta dedicació i això els omple de felicitat, tot depèn de la fortalesa, els interessos i el grau d’implicació familiar que es tingui.

Aquesta cura intensiva, si es viu des de l’obligació, tant moral com emocional, d’ajudar els fills pot generar molts factors de risc: esgotament, ansietat, estrès, hipertensió, etc. Hi ha estudis que ens diuen que amb els nets s’activa molt l’empatia emocional i la motivació i, en alguns casos, molt més que la que es va activar quan es van tenir els fills.

També hi ha estudis que ens diuen que la connexió emocional amb les àvies és més forta que amb els avis. Una de les explicacions és que les àvies tenen un paper fonamental en la perpetuació de l’espècie humana. Les dones després de deixar de ser fèrtils, en general, encara viuen molts anys, i, tenint cura dels nets, ajuden a l’espècie a perdurar, que és la finalitat biològica de la vida.

Els pares també han d’educar els seus fills en el respecte, l’escolta, l’ajut i la comprensió cap als avis que els cuiden. De vegades, el dia a dia és tan intens que molts pares s’obliden d’agrair als avis la feina i la implicació tenen amb els nets.
És important que es comuniquin als avis les pautes educatives familiars per poder anar a l’una. És freqüent que els avis sucumbeixin a les demandes dels nets per menjar les llaminadures que no obtenen dels seus pares. S’ha de fer veure als avis la importància que té l’alimentació en relació amb els sucres, excessos de calories, brioixeria, etc. sobretot quan els avis s’encarreguen de fer un o dos àpats amb els nets. Sempre es pot fer l’excepció de guardar les llaminadures per alguna ocasió especial, no cada dia.

També, és fàcil permetre més hores de televisió, maquinetes, jocs electrònics i altres que les permeses pels pares. L’exemple dels avis també és important per l’educació dels nets. Els valors ètics s’ensenyen i s’aprenen però el model més important és l’exemple. No es pot ensenyar el valor del respecte si estem en un entorn on la gent no se sent respectada. Cada cop es fa més necessària una educació per a la convivència ja des de la infància, orientada des d’un marc social ètic que dirigeixi la seva mirada personal cap als altres. L’escola ho ha de tenir ben present per practicar-ho.

Els nets aporten afecte, alegria, tendresa vers els avis i quan es van fent més grans els ajuden donant-los suport en la seva relació amb la tecnologia. Els ordinadors, mòbils, comandaments a distància i altres aparells canvien molt de pressa i moltes vegades es fa difícil adaptar-s’hi. L’ajut dels petits, en aquest camp, esdevé el millor mestre pels avis.