La necessitat de la perspectiva comunitària en l’atenció a les persones joves amb problemes de salut mental


Malgrat l'augment de casos de malestar emocional en persones joves durant i després de la pandèmia, la situació ja era preocupant abans de l'arribada de la Covid-19. La necessitat de plantejar estratègies que contribueixin a reforçar el model de suport i acompanyament als i les joves ve de lluny.

Un 17% dels joves abandonen prematurament els estudis (Idescat, 2022); la ràtio de professionals és del tot insuficient, amb sis per cada 100.000 habitants (Defensor del Pueblo, 2020) i darrerament han augmentat de forma molt significativa les temptatives de suïcidi, especialment en les noies. Aquestes són només algunes dades que ens demostren que els factors de risc són diversos: el context social, la precarització del sistema laboral, la pressió de les xarxes socials o la manca d'expectatives, per exemple.

Per tot això, des de Salut Mental Catalunya reivindiquem que l'atenció a les persones joves requereix una mirada transversal en clau comunitària. Estem davant d'un problema que no és només sanitari, sinó que requereix una anàlisi profunda i un abordatge global, multidisciplinari, orientat a la recuperació, on la persona jove i la seva comunitat han de ser-ne les protagonistes. Massa sovint parlem i dissenyem estratègies per als i les joves sense escoltar ni tenir en compte el seu punt de vista. Per això és fonamental comptar amb la participació activa dels i les joves en els processos de disseny, desenvolupament i avaluació dels serveis.

El paper cabdal de la xarxa de serveis i professionals de diferents àmbits. Tenim una xarxa àmplia de serveis sanitaris, socials i educatius comunitaris, però molt sovint són serveis saturats, poc accessibles i amb una gran manca d'equitat territorial. Per tal de revertir aquesta situació, cal dotar-los de majors recursos i millorar el seu treball en xarxa per poder donar les respostes que els nois i les noies necessiten. Per aconseguir-ho, és imprescindible implicar tots i totes les professionals en aquest repte, de l'àmbit educatiu, formal i no formal, dels serveis socials i sanitaris, i totes aquelles professions vinculades a recursos comunitaris. Per això la formació i l'adquisició d'eines és fonamental. A més, cal dissenyar una estratègia que la garanteixi més enllà de les iniciatives puntuals.

Oportunitats, esperança i expectatives de futur. L'impacte dels determinants socials, del context com a factor de risc, és un aspecte cabdal a combatre. El gran repte és com comencem a plantejar un entorn menys hostil, menys estressant i més amable, proper i confiable per als i les joves.

Per tal d'encetar un camí de generació d'oportunitats reals i un context d'esperança i d'expectativa per aquestes joves, des de Salut Mental Catalunya vam crear, ara fa més de cinc anys, el programa XarXaJoves. Un programa d'acompanyament integral per a joves entre 16 i 25 anys amb trastorns de salut mental i les seves famílies que pretén oferir suport en aquelles fites que el jove es vulgui plantejar: estudis, feina, oci saludable, vinculació amb la xarxa sanitària...

El programa va ser avaluat en la seva fase de pilotatge (2017-2019) a càrrec de DEP Institut, per tal de demostrar la seva eficàcia i reivindicar els recursos necessaris per implantar-lo més enllà dels tres territoris de pilot on es desenvolupa actualment: Barcelona ciutat, Barcelonès nord i Lleida ciutat.

L'avaluació del programa va comptar amb la participació de 39 joves, 16 professionals i 21 familiars. Alguns dels principals resultats sobre la percepció dels i les joves participants van ser que havia millorat el seu benestar, la capacitat d'autocura, la relació amb el grup d'iguals, la construcció d'un projecte de vida, l'empoderament i la vinculació amb l'entorn comunitari. També la satisfacció de les famílies, que se sentien més tranquil·les i millor emocionalment; i disposaven d'un espai on compartir preocupacions, una millora de la informació i coneixement sobre els recursos i serveis útils i la millora de la convivència familiar. Per la seva banda, les professionals dels pilots també destacaven una millora en la comprensió de la problemàtica dels seus fills i filles per part d'algunes famílies. Per tot això, es va concloure que el programa XarXaJoves és vist com un servei que omple un buit existent en l'atenció a la salut mental del públic juvenil i que serà una necessitat creixent.

Som conscients que si no es garanteixen oportunitats de present i futur per a les persones, els problemes de salut mental continuaran sent una de les principals causes de patiment en la nostra societat, i especialment dels i les joves.

Afortunadament, avui disposem d'eines ja dissenyades com el Pla de Prevenció del Suïcidi de Catalunya 2021-2025, extens i ambiciós, que cal aterrar i dotar de recursos adients; o el ‘Pacte Nacional de Salut Mental’, encara en construcció, que ens ha de permetre identificar necessitats, invertir amb nous recursos i orientar-los correctament; entre altres. Des de Salut Mental Catalunya, com a representants de més de 70 entitats de persones amb problemes de salut mental i les seves famílies d'arreu del país i experts en salut mental comunitària, estem a punt per continuar treballant i col·laborar en aquest canvi que els i les joves demanen amb urgència.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article