El valor extra de les entitats arrelades al barri

Moltes persones tenim un vincle o contacte professional amb entitats del tercer sector, ja sigui perquè hi treballem, ens hi coordinem per raó de la nostra feina, financem serveis o projectes des d’una administració o institució o d’altres formes. El sentir general és que cauen bé: és habitual sentir “millor una entitat social que una empresa mercantil!”, i és cert que a Catalunya hi ha una trajectòria important i també reconeixement.

Al tercer sector tenim associacions, fundacions, cooperatives, empreses d’inserció i també fórmules híbrides i variades. Tot i això, algunes entitats socials aporten un ingredient que va més enllà i que no sempre es posa sobre la taula.
Les entitats que han construït un arrelament al barri i tenen un compromís a llarg termini amb la comunitat on viuen aporten un valor diferencial que hauria de ser reconegut.

Moltes d’aquestes entitats porten a terme una tasca social vinculada a l’atenció social a persones. I a més, tenen el compromís amb els seus veïns en el seu ADN (de fet, són un veí més!): la responsabilitat explícita de sentir com a propi el que trobo quan travesso la porta del local. Són part del barri, es preocupen pel seu entorn i en tenen cura. Començaràs distingint-les per coses senzilles com el que veus a la façana o per com et reben quan piques a la porta, i seguiràs amb les activitats que fan directament al carrer o obrint els seus espais al barri.

Són una riquesa pel municipi on estan presents. Són patrimoni del barri i una oportunitat pels seus veïns d’implicar-se en la vida associativa, una fórmula per fer del barri un espai millor, sigui des del voluntariat o aportant cadascú des del seu lloc.

Aquesta mirada enfora i compromesa amb el territori fa que siguin flexibles amb els projectes i serveis que ofereixen, només cal recordar quines respostes van donar durant la pandèmia! I aquesta atenció a les necessitats que veuen, òbviament va quatre passes més enllà del que pot quedar recollit en un plec de clàusules, contracte o accions compromeses en un formulari d’una subvenció.

Estaria bé que administracions i institucions les veiessin com uns grans aliats a llarg termini. Estan allà i tenen la intenció de seguir-hi estant. Van més enllà de partits polítics, i també de mandats electorals.

Estem en moments de controls estrictes sobre els diners públics (i està molt bé que sigui així), d’interventors i secretaris de ferro —que segur són persones bellíssimes, però és aquesta imatge la que ens arriba a les entitats. I també temps de fragmentació administrativa: si aquest tema és competència d’uns o altres, o si canviem de municipi en creuar al carrer ja no pots atendre a aquesta persona. I veiem que el motor de recursos de les entitats pel que fa a allò públic avança a grans passes cap a la batalla dels concursos, licitacions, concertacions... on no sempre trobes el valor del compromís amb el territori.

És difícil quantificar tots aquests intangibles i posar-ho en unes bases, plecs o condicions, però també és de justícia reconèixer el valor que aporten aquestes entitats.

El compromís a llarg termini amb la comunitat on viuen implica una mirada àmplia i anar més enllà, i això és un valor extra a ser reconegut: tant en una reunió on es troben dos professionals per parlar d’un cas conjunt o un projecte, com fins als termes definits en instruments econòmics i jurídics que garantiran el funcionament i continuïtat de l’entitat.