Un llibre que pot canviar el món

S’acosta Sant Jordi i he pensat usar aquest espai per fer una recomanació i alhora un prec més general a qualsevol persona que pugui tenir una mínima sensibilitat per l’acció social i els drets de les persones.  

El llibre que us recomano és El manifest de les curesd’autoria compartida i editat en català per Tigre de paper. Les raons per les quals recomano aquest llibre en són unes quantes, però aquí només us en compartiré algunes:

Els serveis socials de Barcelona van atendre 97.000 persones l’any passat, un 6% de la població total. En altres poblacions més petites les xifres són bastant més crues: Vilafranca del Penedès va atendre un 12,2% de la seva població, Vilanova i la Geltrú un 14,10% i Valls un 17,74% en dades del 2021 en aquests dos últims casos.

Segons l’Enquesta Continua de Hogares (ECH 2019), a Catalunya hi ha un total de 786.000 persones que viuen soles, de les quals 334.000 (el 42,2% del total) tenen 65 anys o més. En més d’un 40% dels casos quan es pregunta a aquestes persones si pateixen per la seva situació de soledat diuen que sí.

Segons l’organització mundial de la salut, les taxes de trastorns mentals que ja són comuns, com la depressió i l’ansietat, van augmentar en un 25% durant el primer any de la pandèmia. Per altra banda, el suïcidi representa ja més d’un 1% de les morts a tot el món i la principal causa de mort de la gent més jove en molts països d’occident.

El Departament d’Interior de la Generalitat va informar recentment que a Catalunya es denuncia una violació cada 12 hores i que les agressions a les persones trans ha augmentat un 38% l’any 2022 entre moltes altres dades delinqüencials preocupants.

Davant tot aquest panorama cal una reacció social que vagi més enllà de la coerció punitiva, de les mesures de prevenció policial, de l’atenció a les víctimes i del canvi de lleis i dels jutges que les apliquen. I crec que aquest llibre en recull l’essència d’aquesta transformació social. Cal un canvi de paradigma, cal deixar enrere l’era del patriarcat, de la competitivitat, de la productivitat, de la por, de la confrontació i del poder. Cal retornar a l’essència humana, a allò que ens fa persones, que ens fa civilització. Per això és important i necessari començar a parlar d’una societat de les cures, unes cures que comencin per aquesta població que pateix la injustícia social i que s’estenguin a totes les capes de la nostra societat fent de l’hàbit de la cura una forma de viure i una forma de relacionar-nos.

Cal que iniciem una nova era on les persones ens puguem apropar des de l’amor, el plaer, l’empatia, el respecte i l’estimació. Tornem a recuperar aquell humanisme social de finals del segle XIX on la humanitat es va creure que podia superar el leviatan de l’autodestrucció i iniciar un contracte social centrat en el bé comú.

Encara que sembli una ximpleria, el recent debat sobre les conseqüències negatives que pot tenir el desenvolupament actual de la intel·ligència artificial sobre la població humana també posa més llenya al foc a aquest model d’ésser humà mancat d’essència que ens pugui deparar el futur. Crec que hem de posar en agenda aquesta lluita compartida de rehumanitzar la societat i evitar que es puguin derivar d’un necessari i emocionant progrés científic tan gran que s’acosta —on pràcticament tenim a tocar grans fites de la humanitat com la immortalitat, l’eliminació del treball o la possibilitat de colonitzar altres planetes— efectes col·laterals que suposin la pèrdua de valors, d’emocions i de contacte social que són l’essència de la nostra existència.

Per tant, és essencial tenir ben present que l’era de les cures no ha de significar convertir les persones en pacients, en números o encara pitjor, en conillets d’índies. Ans al contrari, la principal cura que hem de poder oferir és l’apoderament. Dotar de prous recursos a les persones perquè puguin viure una vida digne, plena i independent, sentint-se totalment incloses en el seu entorn. I és essencial que les polítiques de cures que més intervenen en l’espai social i comunitari tinguin aquest model escrit en el seu ADN, per donar suport a les persones perquè siguin actives i tracin un projecte de vida que no només satisfaci la seva pròpia felicitat sinó que també aporti felicitat a la comunitat.