La mediació com a eina del treball social

Actualment, i fruit de processos de globalització i transformació, ens trobem en una societat cada cop més plural i diversa, on convergeixen multituds de formes d’entendre el món i on les relacions personals i socials són molt diverses. Aquest nou ordre social, que ens aporta riquesa derivada de la diversitat cultural, també afavoreix l’aparició de conflictes produïts per les divergències derivades de la convivència del dia a dia en els diferents àmbits (familiars, comunitaris, laboral, etc.). La resposta més habitual és la de valorar l’actitud dels altres a partir de l’etnocentrisme, és a dir, donar com a vàlida la nostra cosmovisió o de la cultura predominant.

Gairebé totes les persones veuen el conflicte com una situació que s’ha d’evitar o com una idea negativa. Evidentment, si aquests conflictes són mal abordats, es produiran actituds negatives com per exemple pèrdua de la confiança mútua, desafectació, crítiques, etc. Fins i tot es pot arribar a la violència verbal o física. En canvi, si som capaços de donar-nos compte que també pot esdevenir una oportunitat, es generarà creixement, transformació i millora a la nostra societat. I ens ajudarà a madurar com a persones i com a societat.

Moltes vegades podem veure com hi ha conflictes que es resolen amb violència física o verbal i, en els millors dels casos, amb mètodes de gestió adversaris com la via judicial. En els mètodes no adversaris les persones involucrades en els conflictes decideixen que sigui una tercera persona amb autoritat reconeguda l’encarregada de gestionar la controvèrsia, evitant en tot moment que la persona directament implicada prengui el protagonisme. Per tant, hauran d’acceptar la decisió d’aquesta tercera persona sense opció a aportar solucions.

Per sort, des de fa uns anys aquesta manera de resoldre els conflictes ha canviat. La ciutadania i els professionals cada vegada més recorren a altres vies alternatives com la conciliació, la negociació o la mediació, tècniques que busquen els beneficis de totes les parts, establint o restaurant la comunicació positiva i posant els interessos de la comunitat per damunt dels individus, prioritzant la participació dels mateixos interessats.

Un d’aquests sistemes de gestió de conflictes no adversaris és la mediació, una gestió molt treballada per les professionals del treball social. És una tècnica de resolució de conflictes que està a l’abast de tota la població amb una tercera persona, imparcial i neutral (mediador o mediadora), que ajuda a les parts a què, mitjançat el diàleg i la comunicació, trobin per elles mateixes les millors solucions als seus conflictes. La mediació pot ser sol·licitada tant per l’autoritat judicial, els cossos de seguretat, els serveis socials, els serveis d’atenció ciutadana o els mateixos ciutadans i ciutadanes.

Aquesta via de resolució està sent una tècnica cada vegada més utilitzada a l’hora de resoldre conflictes en la nostra comunitat.

Per exemple quan els fills no es posen d’acord amb la cura dels seus pares quan són grans, dins d’un procés de divorci o separació conflictiva, disputes per l’herència d’un familiar, conflictes en comunitats de veïns... resoldre els conflictes amb aquesta via requereix certes condicions: que la participació sigui voluntària participant en tot el procés de negociació i diàleg, i que totes les parts implicades acceptin que hi ha un problema. Els treballadors i les treballadores socials fan servir aquesta tècnica com a eina metodològica del seu dia a dia dins de la intervenció individual i comunitària.

A diferència d’altres sistemes, la mediació permet resoldre conflictes de manera més ràpida, evitant mètodes de confrontació com la intervenció judicial i generalment amb un cost econòmic menor (o totalment subvencionat, en el cas de persones que tinguin reconegut el benefici de justícia gratuïta).

En la mediació es treballa adaptant-se a les necessitats de cada persona i per aquest motiu s’adapta al ritme de la persona que tenim davant, tenint en compte les seves particularitats personals i culturals.

L’èxit de la mediació està assegurat en la major part dels casos, ja que aquest èxit prové del fet que les persones que inicien el procediment ho fan de manera voluntària i són elles qui, amb l’ajuda del mediador o mediadora, arriben als acords. Aquesta tercera persona és l’encarregada de fomentar la comunicació, d’introduir la reflexió i de gestionar les emocions, sempre tenint en compte les necessitats de totes les persones implicades en aquest procés. Durant el procés es crea un entorn d’acceptació, de creixement i d’aprenentatge personal disminuint el nivell de conflicte, afavorint la convivència amb altres persones de l’entorn.

No és d’estranyar, doncs, que la utilització de la mediació sigui cada cop més coneguda, fent que la societat es vagi transformant i que les persones puguin resoldre els seus conflictes amb el diàleg i la recerca de solucions constructives. Progressivament, les societats van prenent consciència que, amb la mediació, ambdues parts sortiran beneficiades, donat que aquesta modalitat permet treballar de forma pacífica amb l’altre i no contra l’altre.

A més, tot i que no sempre s’arribi a la resolució total del conflicte, no significa necessàriament haver fracassat totalment. Les persones o col·lectius que han participat del procés i amb independència del resultat, també tenen una experiència de com es poden gestionar els conflictes de forma més constructiva, i per tant podran incorporar-ho en els diferents vessants de la seva vida, amb la família, el veïnatge, l’àmbit laboral, etc. En aquest sentit, la mediació aporta un element didàctic quasi invisible i que afavoreix la construcció de societats més dialogants. Aquest és un dels camins imprescindibles per afavorir la cultura de la pau en una societat on conviuen en un mateix espai multitud de cultures diverses.