Desitjant una bona llei del tercer sector

El passat mes de juny i amb relació a la proposició de llei del tercer sector, llei que s’està tramitant al Parlament de Catalunya, vam tenir l’oportunitat de participar, com a Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT), en la ponència que es va dur a terme a la cambra catalana per exposar algunes reflexions al voltant de l’esmentada proposició de llei. 

La postura del TSCAT, que es va alinear amb les aportacions que des de la Intercol·legial s’han exposat fins ara —com a membres d’aquesta—, es va circumscriure en l’àmbit de la defensa i protecció del treball social. Això sí, sense defugir dels espais de confluència que transitem amb altres professions i disciplines i que garanteixen una mirada, acció i intervenció integral, transversal i participada per la ciutadania, en la qual impacta qualsevol política i en qualsevol de les seves formes de desplegament, sigui públic, concertat o privat. 

L’esmentada proposició de llei té rellevància sempre que parteixi del convenciment de la responsabilitat assumida per part de l’administració pública, per garantir l’accés a recursos, serveis i suports necessaris per dotar a la ciutadania d’un marc d’atenció basat en la justícia, l’equitat, l’accés universal i la capacitat de la persona usuària per decidir de quina manera vol ser ajudada i acompanyada. 

També considerem que la tramitació haurà de culminar en la futura llei del tercer sector de Catalunya, assumint l’endarreriment acumulat que ha fet que moltes altres comunitats autònomes, amb menys musculatura social i menys història social de participació, hagin anat passant per davant en la necessària regulació i definició del que és o no és tercer sector i dels extrems de les seves competències i responsabilitats, mentre multitud d’iniciatives innovadores de l’àmbit social han vist la llum pivotant en el tercer sector català sense el corresponent marc i reglament. 

Entenem que la llei intentarà contribuir a satisfer les necessitats socials del país, a partir de regular un sistema basat en la col·laboració publicoprivada, en aquest cas a partir d’institucions no lucratives, i no en la cessió i delegació del que, pel TSCAT, són responsabilitats preceptives del sector públic. Des del nostre punt de vista caldria garantir que almenys tots els serveis reconeguts a l’actual cartera de serveis tinguin un ressò i prevalença de gestió pública que vagi més enllà del pur finançament, tenint en compte que l’actual llei reconeix també l’acció concertada i la gestió delegada com a elements de col·laboració entre sistemes. Aquesta llei haurà de posar especial atenció a evitar la mercantilització dels serveis que han de ser garantits a la ciutadania. 

També caldrà regular els criteris de ponderació en les licitacions, de manera que s’estableixin els mecanismes que garanteixin la qualitat de la intervenció per davant del preu d’adjudicació, evitant així possibles tensions posteriors que acaben impactant en la qualitat de la contractació de professionals o en la qualitat del servei. 

Per això esmenem també l’actual situació d’endarreriment de revisió d’aquesta cartera de serveis referida anteriorment, així com altres argumentaris cabdals per una adequada atenció social, com seria la reedició i actualització del llibre blanc de les professions, proposta ja recollida al segon Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya. 

Volem insistir en la necessària coordinació pel que fa a les estratègies, objectius, prioritats i model d’intervenció de l’acció social al país, per evitar desigualtats i iniquitats territorials, diferències palmàries en relació amb la qualitat del mateix servei depenent del gestor. Cal doncs garantir una sintonia que abasti els objectius de l’estratègia de país en matèria d’acció social, els objectius de les institucions prestadores i col·laboradores i els plans locals estratègics de serveis socials. 

Entenem que la llei ha de deixar garantits els mecanismes de seguiment qualitatiu dels serveis gestionats per les institucions del tercer sector, com evidentment cal fer en el sector públic, creant un òrgan independent de supervisió, control i fiscalització de la qualitat de la intervenció, posant el focus en la valoració de l’impacte, en la capacitat transformadora de les intervencions a fi de no generar cercles de subsistència i dependència de l’ajut, que bloquegen la proactivitat i corresponsabilitat dels usuaris i no permeten processos de cicatrització del dany social i el sentiment de millora social de la ciutadania. Amb relació a la proposada Taula de diàleg del Tercer Sector de Catalunya, entenem que seria convenient considerar imprescindible la participació dels col·legis professionals amb més representació en el sector. En definitiva i com hem dit abans, una llei per garantir mesures d’intervenció integral, transversal. Mesures que generin recursos per aquelles persones que més ho necessiten.