L'ésser humà té una capacitat meravellosa de descobrir, aprendre i canviar la seva realitat. Gràcies a això l'espècie humana evoluciona any rere any, les persones intentem millorar el nostre benestar dia a dia i el Punset ens delecta amb el seu savor faire programa rere programa.
Un dels trets típics postmoderns és l'avenç en desenvolupar formes de vida més saludables i sostenibles que millorin la nostra salut i la de la Terra Mare. Aquesta preuada cultura ens convida a incorporar bons hàbits i a consumir productes i serveis beneficiosos per al nostre benestar biopsicosocial.
Fa poc vaig descobrir la paraulota 'ortorexia' que és un trastorn alimentari relacionat amb l'obsessió i l'addicció al menjar sa. En quadres extrems pot provocar desnutrició i morts per inanició. Més conegudes són les seves cosines 'vigorexia' i 'tanorexia' que són respectivament addiccions a l'esport i a prendre el sol.
Aquestes problemàtiques sociosanitàries, fruits dels excessos i la dependència són una malauradament una clara mostra de com les persones som capaces de convertir aspectes històricament relacionats amb la salut en perills o riscs per la salut.
Un altre cas paradigmàtic és el dels psicofàrmacs. Evidentment resulten una eina imprescindible en alguns casos molt greus de psicosis, així com en la gran majoria de les situacions de crisi. Ningú pot dubtar que el seu ús és molt necessari en les etapes on les intervencions giren al voltant de la recuperació de l'equilibri clínic de les persones que tenen un trastorn mental greu.
Ara bé, d'igual manera que en els exemples anteriors, l'abús pot resultar molt perjudicial per la salut humana i pot generar conseqüències greus que van molt més enllà dels efectes secundaris.
Darrerament s'ha publicat a Archives of General Psychiatry un estudi sobre com afecta el tractament crònic amb antipsicòtics al volum cerebral. En aquest estudi es demostra que l'ús de certes quantitats d'antipsicòtics eliminen teixits cerebrals que provoquen pèrdues irreversibles en les capacitats cognitives.
Curiosament fins fa dies la majoria d'estudis que ens arribaven avalaven pseudocientíficament que l'ús d'antipsicòtics tenia un efecte neuroportector i fins i tot afavorien la regeneració de neurones mortes.
Mentida podrida!
Aquest és un exemple més que serveis per denunciar la manipulació de la indústria farmacèutica que durant dècades ens ha venut que les intervencions passaven únicament i exclusiva per la prescripció d'antipsicòtics, ansiolítics, antidepressius i d'altres.
Per sort per la salut mental de tots, ens trobem en un moment d'obertura on alguns psiquiatres comencen a reconèixer la necessitat d'un treball complementari que ampliï i profunditzi els models actuals.
És responsabilitat de tots els professionals del sector treballar per aconseguir aquest canvi que transformi els posicionaments professionals tradicionals.
Entre tots podem innovar amb una perspectiva social i humanista que complementi la mirada biomèdica per potenciar un abordatge integral que promocioni el benestar de totes les àrees de la persona.
Perquè la salut mental passa sobretot per les relacions socials sanes i els hàbits saludables!
Això sí, estigueu a l'aguait que ja sabem que els excessos i els radicalismes són perjudicials.
Ara que arriba el bon temps descanseu, mengeu gelats i poseu-vos cremeta...
Peró si algú es lector de l'avantguardia... fa uns dies un psicolèg fa descriure la nostra societat com a un model on hi cap tot... A vegades s'inventen trastorns i fabriquen medicaments que ho solucionen. I així... Si algú té temps de buscar a tv3 a la carta , el testimoni del Catèdratic en Farmacològia en DR. Ramón, en el programa Ágora, veurà que hi han tantes propagandes.. que no coincideixen ni amb la realitat clínica ni amb la situació patològica que pateixen les persones..., sinó un afany lucratiu...
És hora que tothom ho veu clar i defensar la realitat.
Salut i áNIMS
Necessitem molt més Vinyals com aquest. Gracies
Nos educan para ser competitivos y exitosos, en una sociedad en la que se juega a "matar o morir". Nos infunden temor a ser diferentes, a ser nosotros mismos y a luchar por nuestros sueños (si no son rentables).
Y al niño que no se "adapta" lo llevan al psiquiatra porque tiene Dèficit Atencional... y el Señor Doctor lo medica...
La industria farmacéutica necesita consumidores y cada vez los capta antes.
Los síntomas tratados aisladamente de la persona que los padece no ayuda a sanar. La enfermedad no es un enemigo. Es una puerta que nos conduce a ocupar otro lugar en nuestra propia vida.
Besote guapoooooooo!!!!!!!1
Et felicito per l'article , Edgar!
El que s'hauria de fer per millorar és canviar l'enfoc educatiu (deixar de ser tant capitalistes e individualistes i acostar-nos més a un model oriental on el terme societat preval sobre l' individual etc...)i també invertir més diners en investigació i en atenció als pacients.
Salut!
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari