La primera televisió de l’educació social i altres textos de Noelia Muñoz

El primer bloc amb material audiovisual de l’educació social el va crear la  Noelia  Muñoz  González fa més de deu anys. I malgrat que ara les propostes amb vídeos a la xarxa són molt habituals, en aquell moment calia ser molt valent i atrevit per iniciar un projecte com Eduso TV. Allà podem trobar multitud d’entrevistes a professionals en les quals podem descobrir molts racons d’aquest ofici que no sempre tenen aquests minuts d’espai.

Malgrat la gran quantitat d’informació a la xarxa sobre la professió, la Noelia va aconseguir que moltes de les seves entrades amb vídeos tinguessin comentaris. Fins i tot, en algun cas, alguna discussió que enriquia l’espai que tantes hores tenia de feina darrere. Destaca també que, com a canal de comunicació, també va estar present a un dels congressos de serveis socials des d’on va fer una crònica molt extensa per la revista RES del Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales (CGCEES).

Els amants de la professió hem passat per aquest bloc sempre que hi havia una novetat amb una nova entrevista. Hi hem passat pel bloc perquè sabem que era un material de qualitat i tenia un projecte darrere molt ben pensat i estructurat. Però també visitàvem la web perquè sabíem que fer-ho va costar moltes hores de dedicació i perquè la Noe ens ho explicava amb molt entusiasme.

Tots aquests materials que parlen d’educació social i de justícia social es troben al bloc, però també estan recopilats a l’espai de Youtube que s’havia creat paral·lel al projecte.

La Noelia també ha deixat petjada al Social.cat amb un text que vam llegir durant la pandèmia, titulat La feminització de la pobresa en temps de Covid-19, on mostrava la seva preocupació, com era habitual, per les situacions de desavantatges socials de les dones. En aquest cas, es centrava en alguns aspectes que ens havia provocat la pandèmia i que, si no era gent com ella que ens fes parar l’atenció, potser passarien desapercebuts.

I fa pràcticament deu anys, també al Social.cat ens explicava com s’havia reduït la inversió per la protecció i assistència a les dones que havien patit violència masclista. Al seu article La prevenció de la violència masclista com a eina de cohesió social i d’estalvi econòmic es centrava, entre altres aspectes, a explicar-nos que la inversió en aquesta matèria fins i tot suposava un estalvi i que era una bona inversió pública que s’havia demostrat amb un estudi de Social Return On Investment.

També hi ha textos d’ella a la revista Quaderns d’Educació Social del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, on va estar implicada una bona temporada. Allà, per exemple, ens feia una bona introducció de què significa la innovació social i de quina manera, les organitzacions del tercer sector podien fer una transformació en aquest sentit.

A la mateixa revista també publicava un ampli reportatge sobre les pautes que podíem seguir quan volem fer un canvi professional. Li deia Anades i tornades de l’educació social: el repte d’escollir un canvi professional i és un text ple d’eines per reflexionar quan ens trobem en el moment en què creiem que pot ser positiu fer un gir al nostre projecte professional.

La Noe ha estat una professional i una persona creativa, amb tanta força que a vegades costava de seguir. Tot el que ha fet ho ha portat a terme amb passió i tot el que ens deixa escrit és perquè ho creia fermament i tenia tot el sentit per a ella compartir-ho.

Es va atrevir a reinventar-se i lligar amb rigor l’educació social amb la dimensió emocional i espiritual de les persones així com amb la importància de la comunicació. I per això de la comunicació fins i tot es devia atrevir a fer d’actriu de teatre en una obra on tres germanes es deien les coses importants deixant una nota en un paper.

Gràcies per tot, Noe. Et recordarem.