L'impacte de la violència familiar en els infants

Segur que estem d'acord en què la violència de gènere és un dels problemes més greus de la nostra societat. Implica l'ús de la força per a produir un dany que es desplega en forma de diferents seqüeles: físiques, psicològiques, socials o econòmiques.

Els infants, encara que no en siguin receptors directes, estan sotmesos a una forma de violència que alguns autors l'anomenen invisible i, si en són testimonis presencials, reben una forma de violència equiparable a l'abandonament, als abusos i a altres formes no menys traumàtiques.

Ser testimoni de violència a casa és molt greu pels nens i nenes ja que l'exerceix una persona amb qui es té un vincle afectiu. Generalment és una situació que comença poc a poc amb desqualificacions, amb abusos emocionals (de vegades força normalitzats) que van erosionant l'autoestima, provocant sentiments d'indefensió i impotència als receptors i receptores directes i als que en són testimonis (generalment els fills).

Les conseqüències d'aquests fets no són iguals en tots els infants ja que hi ha unes variables personals: competències i capacitats pròpies, resiliència, l'ajut d'altres membres de la família com els avis, germans grans i l'entorn en general (mestres, amics i amigues, monitors, etc.).

Una de les conseqüències d'aquestes vivències és la desconfiança vers els altres, sobretot els adults. Necessiten comprovar que l'adult no els farà cap mal. Com que els nens i nenes els costa expressar amb paraules el malestar i el patiment acostumen a fer-ho amb conductes disruptives, aïllament, violència vers altres infants, pors, angoixa, actituds depressives, etc. Costa interpretar aquestes conductes i, moltes vegades, és necessari l'ajut d'un professional.

L'impacte emocional que reben és molt fort, per tant, és habitual que es provoqui un trauma infantil que afecti el desenvolupament de les àrees afectiva, relacional, conductual i, fins i tot, la cognitiva.

De la valoració dels resultats se'n desprèn que cal tenir molt clars els danys que es poden causar als infants amb l'exercici de la violència, començant per la verbal ja que és un model d'actuació que probablement repetiran en un futur. Cal que es tingui molta cura de transmetre els valors fonamentals del respecte i la tolerància, a casa i a l'escola, i que, des de petits, rebin educació emocional: les emocions positives i negatives han de passar per la paraula (si el malestar es verbalitza, generalment no es converteix en actes violents), cal fer campanyes preventives efectives i ser molt intransigents quan som testimonis de tractes incorrectes en els nostres entorns. No hem de menystenir els models d'agressivitat verbal que diàriament poden contemplar a les pantalles dels televisors, si la família acostuma a visionar determinats programes que mereixen un “boicot” generalitzat per les “deshabilitats” socials que mostren als telespectadors.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article