Escola i hàbits de lectura digital

Sant Jordi té totes les virtuts i tan sols una única pega: només passa una vegada l'any. Quinze dies fa que hem deixat enrere la principal diada de promoció de lectura al nostre país i aquí estem, retenint aquesta imatge (o aquest miratge) de país lector que surt al carrer a triar i remenar fins que veu la tradició renovada. Llibreters, editorials, mitjans de comunicació i tots els centres educatius del país avoquen tots els esforços en aquesta data, i malgrat que encara seguim 10 punts per sota de la mitjana europea (61% sota 71%) en els nostres índexs de lectura habitual, els lectors a Catalunya han augmentat un 3% en l'últim any i un 8% els darrers cinc. També els infants i adolescents de les nostres escoles segueixen aquesta tendència? Ells més que ningú dominen l'accés a la informació que els arriba i més que ningú han adaptat els ulls als nous formats digitals i a tots els avantatges i inconvenients que aquesta immersió lectora comporta.

 

L'accés digital a la informació està transformant la nostra forma d'aprendre i el dia a dia dels alumnes de les nostres aules. Al marge dels resultats obtinguts sobre lectura en text imprès, el darrer informe PISA de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) dedica part del seu estudi a avaluar per primera vegada la destresa en l'ús i tractament sobre textos digitals d'alumnes de quinze anys. Els resultats obtinguts són més discrets encara que els obtinguts sobre el format tradicional (l'Estat Espanyol ocupa el lloc 14 dels 19 estats que hi han participat). Malgrat que potser ja minvi aquell factor de seducció inicial que ens pensàvem que atraparia als alumnes, ordinadors, pissarres digitals interactives i projectors audiovisuals s'han guanyat el seu espai a les nostres aules. Sembla però, amb aquestes dades a mà, que amb la pantalla als morros hem perdut inesperadament aptituds que veiem assegurades. Més àgils mentalment i més hàbils en la recerca, però més superficials i menys profunds en la comprensió. L'informe també perfila quin és el tipus d'alumne que pot treure millors resultats en ser avaluat en lectura digital: qui té uns hàbits de consum moderat de l'ordinador a casa i a l'escola s'imposa tant davant els usuaris més esporàdics com davant dels més intensius.  

 

Què s'ha de fer a l'aula? Segurament sí, no deixar d'aprofundir en l'ús que fem de la lectura sobre formats digitals i saber com s'hi han d'enfrontar els alumnes. No culpar la tecnologia, sinó a l'ús que se'n fa, d'acord. Segur que en el seu temps lliure i en el seu futur professional seguirà creixent el temps que dediquen a llegir sobre una pantalla; no podem caure en el neoludisme d'atrinxerar-nos darrera una muntanya de llibres, entesos. Ara bé: ja se sap, tots els esforços seran pocs perquè creixi l'hàbit de lectura sobre llibres i perquè creixi cal promocionar-lo tot l'any. Pedagògicament hi guanyem massa. Llegir sobre paper incrementa la nostra capacitat cognitiva, allunya hipervincles, reclams externs i interrupcions que ens desvien l'atenció i donen a la lectura, la pausa i el temps necessaris per revertir sobre les estones que hom li dona.