Sentència important que consolida els drets de les persones amb autisme

 La Sala Tercera del Tribuna Suprem, la sala del Contenciós-Administratiu i per tant aquella que s’ocupa dels processos i reclamacions contra l’Aministració Pública, va dictar el passat 27 de gener una sentència històrica per a la consolidació i garantia dels drets de les persones amb autisme. El Tribunal Suprem va ratificar la sentència que declarava lesionat el dret a l’educació d’un autista per haver-lo exclòs del programa educatiu que seguia. I, en conseqüència, dóna la raó a uns pares que es negaven a sotmetre’l a un tractament farmacològic que imposava el centre i, per omissió l’Administració, com a condició per a l’escolarització.

De fet, tota vegada que la sentència del Tribunal Suprem ratifica la sentència de la instància inferior, fou el Tribunal Superior de Justícia d’Aragó el que va iniciar aquest camí ara consolidat i pel que es va donar empara als pares que al·legaven la vulneració d’un dret fonamental com ho és el de l’educació. És la inactivitat que es va produir per part de l’Administració aragonesa, que consentia sense fer res la imposició que el centre fixava als pares de sotmetre el menor a un tractament farmacològic per tal que aquest últim pogués continuar l’escolarització, el que acaba produint la vulneració del dret fonamental. I, en conseqüència, la sentència més enllà de reconèixer aquesta vulneració es constitueix com un clar i contundent exemple de quines actituds i imposicions no poden tolerar-se en l’educació de les persones amb autisme.

Aquesta resolució ve a consolidar la tesi que és un problema social greu medicar per força a les persones amb autisme, més encara quan es tracta de medicaments que poden arribar a ser perillós o contraindicats per aquests persones. No deixa de ser aquest intent de medicar-los sense consentiment una vulneració al dret a la integritat física i, amb tot i en aquest context, l’Administració responsable en matèria d’Educació no pot mantenir-se al marge de la qüestió.

La sentència també recull altres pretensions i qüestions de fons de tipus processal que es resolen de forma llarga i argumentada. No obstant, d’especial interès esdevé tant el pronunciament relatiu a l’existent vulneració d’un dret fonamental (amb la conseqüent necessitat de correcció que això suposarà), com la condemna en costes a l’Administració recorrent (extrem que suposa que l’Administració que ha vist vençuda la seva oposició a la reclamació haurà d’assumir els costos que els familiars van haver de suportar durant el procés judicial).

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article