El pitjor d’estar al carrer és com et mira la gent

Una de les principals dificultats de les persones que es troben en situació vulnerable (sense llar, amb problemes de salut mental, amb discapacitat...) té relació directa amb els estereotips que generem sobre la seva situació i, en alguns casos, una visió culpabilitzadora cap a les causes que els han portat a patir exclusió. Per això, la lluita contra l'estigma i la discriminació dels col·lectius vulnerables és fonamental per possibilitar la seva inserció social i assolir una societat més justa i inclusiva.

Moltes de les persones que han estat al carrer, que han patit una malaltia mental greu, o joves que han tingut problemes penals, expliquen com el més complicat, més que la situació en si mateixa, és enfrontar-se a la societat que sovint els assenyala, els culpabilitza o simplement els ignora. La discriminació i la invisibilitat cap aquests col·lectius contribueixen a fomentar-ne la desigualtat social.

Els estereotips i els prejudicis ens ajuden a categoritzar el món, entendre’l i poder-lo explicar. Però una de les seves limitacions, si no som conscients de quan i per què els fem servir, és que ens redueixen de tal manera la realitat que la distorsionen i la simplifiquen, sovint amb connotacions negatives. Associem, per exemple, les persones sense llar a persones vagues, alcohòliques, marginades. I ho llegim tot amb aquest prisma sense qüestionar-nos la veracitat d’aquestes creences i provar d’entendre els matisos que conformen qualsevol realitat social.

I si el conjunt de creences actuen en el pla cognitiu, l’estigma i la discriminació actuen en el pla conductual. Perquè si miro la persona només des d’aquests adjectius negatius, la meva actuació cap a ella de rebuig, por o indiferència.

Per tot això és important desmuntar aquests prejudicis i lluitar contra l’estigma que se’n deriva. I per fer-ho, és clau la sensibilització social.

Com diu Luis Arancibia, exdirector de la Coordinadora d’ONG per al Desenvolupament d’Espanya (CONGDE), sensibilitzar és “conèixer i reconèixer la realitat, reflexionar sobre les seves causes, i generar el compromís necessari per transformar-la”. Per aconseguir-ho, són claus les tres fases que ell mateix descriu: sentir (deixar-se afectar per la realitat de l’altre), pensar (conèixer i reconèixer la realitat de l’altre) i actuar (intervenir sobre las causes).

És important que les entitats socials, que treballen amb realitats i col·lectius desfavorits, inverteixin esforços a educar la societat i informar des d’un vessant crític. Sovint no són realitats simples, però només des d’aquest compartir serem capaços de generar noves mirades, noves formes de relació. Només quan coneixes, pots sentir-te animat a implicar-te.

Si volem un món millor, necessitem persones capaces d’acostar-se al món des de la seva complexitat. I per fer-ho, cal que tinguin els elements de reflexió necessaris. A través dels projectes de sensibilització i educació que duem a terme, volem que coneguin la realitat dels qui pateixen, dels qui se senten exclosos. I que, en el descobriment de les persones, situacions i històries de vida, es generin vincles que ajudin a fer caure els estereotips.

Com subratllava el sociòleg Zygmunt Bauman, vivim en una societat dominada per la liquiditat i caracteritzada per la precarietat en els vincles humans, una societat individualista i privatitzada. Però cal recuperar el factor relacional, l’empatia, l’acostament cap a l’altre com una persona amb drets i dignitat igual que tu. Perquè quan coneixes l’altre i entens la seva història ja no pots seguir sentint-te’n indiferent.