Barcelona inclusiva 2017: pinzellades sobre el Congrés

‘Res per nosaltres sense nosaltres’, es pot considerar el lema del Congrés celebrat a Barcelona el 17, 18 i 19 de Novembre del 2017, organitzat per ACPO (Associació catalana de Psicopedagogia i Orientació) i ACO (Associació Catalana d’Orientació). El president de ACPO i la majoria dels ponents ens van recordar que, moltes vegades, definim les persones amb discapacitat com “els altres” i és necessari que fem un canvi de mirada i canviem el posicionament. La inclusió és una abstracció i no val si no es concreta en l’àmbit econòmic, educatiu i urbà.

El diàleg és fonamental, cercant la veritat en el punt de vista de l’altre amb escolta activa, empatia i una acceptació incondicional. Disposem de poc temps per dialogar i és necessari trobar-lo i construir un diàleg efectiu. El diàleg fa mantenir la flama per anar aprofitant totes les ocasions de canvi fins arribar a un gran canvi en l’educació.

La inclusió és un procés perquè és una aspiració, més que un resultat, perquè sempre es troba pendent d’acabar. És un procés de transformació de polítiques i de pràctiques. També és capacitador i emancipador de les persones. Ampli, té moltes repercussions i va molt més enllà dels aprenentatges puntuals. Té una dimensió comunitària vinculada a canvis socials.

Aquest procés està totalment vinculat a la innovació en el sentit d’aportar qualitat a l’aprenentatge i a l’ensenyament, augmentant l’excel·lència i l’equitat. La inclusió i la innovació estan totalment interrelacionades. Aquesta relació és molt important i cal promoure processos d’innovació més inclusius i processos inclusius més innovadors.

Aprendre a viure junts. La inclusió és de tots i no és l’adaptació d’alguns. No s’aconseguirà mai només des del marc teòric i sense recursos. Els recursos no són importants per l’equitat i no ho expliquen tot però són necessaris: sota un límit de recursos no és possible la innovació.

Trencar barreres. No hem d’esperar a canviar les creences per canviar les pràctiques. Cal que ens interroguem sobre que podem canviar i fem canvis petits: micro-canvis. Convertim els canvis en oportunitats, que no siguin amenaçadors, que ens vinguin de gust i que siguin possibles. Per fer això cal instaurar espais de reflexió.

L’orientació inclusiva és l’espai que ens permet lluitar contra l’exclusió, vencent barreres estructurals com ara el model econòmic i altres, vencent estereotips (les persones no hem pogut escollir les nostres característiques), fent canvis en el sistema educatiu com ara desenvolupar competències amb una perspectiva comunitària. L’orientació està en el marc d’una oferta i una demanda. Hem de tenir més en compte aquesta última.

En l’àmbit educatiu cal buscar processos integrals i integrats, en tots els nivells: individuals, de centres i d’entorn.

Trobem la inclusió a l’agenda internacional i això vol dir que és un tema d’interès general. És un dret legal i les escoles han de ser inclusives perquè és un dret que parteix de la dignitat de la persona.

Una societat és justa quan hi ha simetria, quan es pacta, quan hi ha participació i quan es desenvolupen les capacitats dels seus integrants. Podem mesurar la justícia pel nivell de capacitats desenvolupades.

La persona és la protagonista de la seva vida. Cal garantir la plena ciutadania de les persones amb problemes de salut mental, amb els seus drets i deures. Evitar l’exclusió i també l’hospitalització.

L’èxit democràtic inclou la inclusió. Si excloem a algunes persones no es pot aconseguir l’educació democràtica.

La investigació ha d’estar relacionada amb la millora de les pràctiques, i ha de ser inclusiva, participativa i col·laborativa.

Els projectes de centre han de contemplar tot tipus de mesures: universals, addicionals i intensives i deferents recursos en aquesta línia destacant els intensius per a l’alumnat que ho necessiti després d’haver aplicat les mesures universals i addicionals.

Com podeu comprovar els aspectes que es van abordar són molt amplis. M’he limitat a destacar-ne alguns fent èmfasi en conceptes bàsics i imprescindibles per avançar en el camí tant important de la inclusió, la igualtat, l'equitat, la justícia i la dignitat de la persona.

Deixo per un altre dia els aspectes que es van tractar referent a les ciutats i els entorns inclusius.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article