Especials dificultats

El debat sobre les ajudes que han de rebre els Centres Especials de Treball (CET) per la seva condició de generadors d’ocupació per a persones amb discapacitat és realment apassionant i a voltes complicat. Tot i que pot semblar un tema senzill de dirimir, quan hom posa el nas amb més profunditat en l’assumpte s’adona que no ho és i que hi ha una sèrie de preguntes complicades que, normativament, encara no estan del tot resoltes. Una d’aquestes qüestions que actualment ens preocupa més al sector de Centres Especials de Treball Socials, és el fet de si totes les persones amb discapacitat han de rebre la mateixa ajuda o si tots els tipus de discapacitat han de partir de les mateixes condicions de discriminació positiva.

Més enllà de si el model actual de subvencions per a CET és l’adequat o no, voldria posar èmfasi en aquest article en el concepte d’especials dificultats. La normativa en vigor reconeix que les persones amb discapacitat amb especials dificultats per a la inserció laboral són aquelles amb discapacitat intel·lectual, paràlisi cerebral o trastorn mental amb un grau igual o superior al 33% amb discapacitat física o sensorial amb un grau igual o superior al 65%. Aquestes persones, pel seu tipus de discapacitat, tenen, en relació a altres col·lectius, més dificultats de trobar feina i d’adaptar-se a ella on cop la troba; necessiten més suport en el lloc de treball. Per exemple, en el cas de les persones amb un trastorn mental tenen unes taxes d’inactivitat i l’atur estructural molt més alt que qualsevol altre tipus de discapacitat. L’any 2014 el 84% de les persones amb certificat de discapacitat associada a una qüestió de salut mental no tenia feina i l’any 2015, només un 15,9% de les persones amb edat laboral i discapacitat per causa de malaltia mental van tenir feina (dades de l’INE), xifres molt per sota de la discapacitat auditiva (44,6%) i la visual (33,6%). I això no és tot, perquè, un cop aconsegueixen trobar una feina, aquestes persones també requereixen més suport en el lloc de treball i mostren més inestabilitat a l’hora de consolidar-lo al llarg del temps,tant en l’empresa ordinària, a través de programes de suport al lloc de treball, com en l’empresa protegida a través de les unitats de suport per a l’adaptació en i del lloc de treball.

Per totes aquestes raons és lògic i necessari que des de les administracions s’ajudi en major mesura a aquests col·lectius amb especials dificultats. Des dels CET que estem atenent una majoria de persones amb especials dificultats fa anys que reclamem que l’administració creï un model que s’ajusti a les diferents capacitats de les persones que acudeixen al treball protegit. A Catalunya, des del 2011 es varen establir uns topalls en les subvencions al CET que van suposar, de forma col·lateral una discriminació negativa cap a aquells col·lectius amb dificultats especials, ja que els CET, al rebre menys ajudes per a la seva missió, van començar a augmentar contractacions de persones amb discapacitat que no eren d’especials dificultats. El que ha passat durant tots aquests anys a la pràctica, ha estat una reducció del dinamisme que podria tenir la contractació de persones amb trastorn mental o discapacitat en el conjunt dels CET socials de Catalunya i la pràctica impossibilitat de noves contractacions de persones amb discapacitat o trastorn mental amb especials dificultats en igualtat de condicions i drets que els seus/seves companys/es contractats/des amb anterioritat al 2011.

El darrer govern ara destituït, va arribar un acord amb les federacions que representen els CET que contracten majoritàriament persones amb especials dificultats per tal de superar aquests topalls i endegar un nou model que afavorís especialment aquest col·lectiu. Tanmateix, el nou model no ha pogut encara restablir les quotes de contractació d’abans de les retallades bàsicament perquè la dotació total que arriba del govern central i el suplement que hi posa la mateixa Generalitat segueix sent una quantitat massa curta per poder revertir l’efecte de la crisi i ajudar a fer front als CET socials les enormes pèrdues de capitalització que han tingut durant la crisi i recuperar nivells de contractació d’abans d’aquesta. Cal adequar el sistema de subvenció pel manteniment de llocs de treball de les persones amb discapacitat contractades en CET aplicant una acció positiva que doti de tots els mitjans necessaris per dissenyar itineraris professionals de qualitat, lligats a la major o menor dificultat, tant a l’accés laboral de la persona amb discapacitat, com al manteniment del lloc de treball.

Des dels CET que treballem especialment per a la inserció de persones amb trastorn mental és essencial que seguim treballant per millorar el model d’ajudes a tots els CET en general en la línia que hem comentat. Ara bé, també és igual d’important que es pugui ajudar en la inversió formativa dels seus treballadors per tal d’aconseguir la missió última de tots els CET, també dels que acollim persones amb especials dificultats, que no és altra que possibilitar que moltes persones amb discapacitat tinguin ingressos per activitats laborals en el mercat de treball ordinari o obert.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article