Més enllà de les tendències

El Center for Internet Studies and Digital Life de la Facultat de Comunicació de la Universitat de Navarra publica la cinquena edició del seu informe sobre els usuaris de notícies digitals a Espanya, en la seva condició de patrocinador i soci acadèmic del Reuters Institute Digital News Report 2018. Aquest és el major estudi comparatiu global sobre audiències de notícies digitals, amb 74.000 enquestes a 37 països, dirigit des de la Universitat d'Oxford.

Segons aquest informe, “el consum total múltiple de notícies en mitjans tradicionals disminueix fins el 85%, empès per la baixada de la televisió, i s'equipara amb la suma de mitjans en línia, entre els quals dominen les xarxes socials i els llocs web i les aplicacions de diaris. Entre els joves de 18 a 24 anys, les xarxes socials i els blocs (37%) ja igualen a la suma de televisió, ràdio i diaris i revistes tradicionals com a font principal de notícies.”

Sembla doncs que cada vegada ens informem més a través d’internet i poc a poc va baixant el consum dels mitjans tradicionals. Així que tenir dades sobre els temes dels quals ens informem a internet és significatiu. Una de les eines que ajuda a conèixer aquestes tendències de cerca és Google Trends.

A mode d’exemple, una cerca a tot el món de les paraules “Barcelona” i “Cataluña” a Google Trends ens ofereix un gràfic des de 2004 fins ara que mostra clarament que “Barcelona” supera amb escreix les cerques sobre Catalunya i marca un pic al voltant dels atemptats de Barcelona. “Cataluña” també mostra el seu pic al voltant de l’1 de octubre, únic moment que supera en cerques a Barcelona.

Tot i això és interessant agafar un context més ampli per entendre l’impacte real d’aquestes cerques. Si comparem les ciutats: Madrid, Barcelona, Paris, Londres i Pekin. Veiem que els jocs olímpics a Beijing 2008 i Londres 2012 es situen clarament, també els atemptats de Paris del 2015. Però ara Barcelona queda superada per ciutats com Madrid, Londres o Paris.

Val la pena el vídeo Google – Year in search 2017, que ens mostra en dos minuts un resum dels principals esdeveniments al món al llarg de l’any segons les nostres cerques.

 

Aquestes visions ens mostren unes tendències de cerca i l’impacte de l’interès puntual en un moment concret. Però segurament no ens ajuden a preveure una crisi financera o tecnologies disruptives que afectin als models econòmics o mediambientals. Atribueixen a Henri Ford la cita: “si hagués preguntat als meus clients què necessitaven, m’haurien contestat que un cavall més ràpid”.

En aquest sentit, al meu entendre s’ha comentat poc a les notícies el debat entre un humà i IBM Watson dut a terme el passat 18 de juny. Es va oferir un tema de debat que no s’havia preparat prèviament als dos contendents, llavors ambdós van fer una presentació de quatre minuts, es van refutar durant quatre minuts més per concloure en dos minuts. La màquina va perdre segons el jurat però va demostrar un nivell extraordinari que la situa a prop de superar el Test de Turing, moment en el que no se sabrà si s’està dialogant amb una màquina o una persona.

També Google està en aquesta carrera i al maig d’aquest any va presentar Duplex, una evolució del seu assistent que és capaç de reservar una cita a la perruqueria per telèfon. Evidentment el nivell de complexitat és molt diferent a la proposta d’IBM però el to i els girs de la intel·ligència artificial de Google són realment espectaculars.

 

És evident que el sector social també va passant a poc a poc de la digitalització a la veritable transformació digital. Una bona pràctica en aquest sentit es va dur a terme el passat dia 12 de juliol a la sessió de treball de Giving Tuesday que va tenir lloc al Payment Innovation Hub. Allà es va fer palesa la oportunitat que ofereixen les dades obertes i el big data per potenciar la captació de nous recursos.

Però cal una reflexió més de fons que ens ajudi a imaginar cap a on vol anar el Tercer Sector més enllà de les tendències actuals. Encara existiran entitats socials al segle XXII? Quins seran els reptes que hauran d’afrontar? Quedaran només empreses socials que rebran inversions en funció de l’impacte que generin? Faran un ús intensiu en tecnologia com per exemple robots assistencials? Quins perfils professionals seran necessaris? Probablement no encertarem la realitat que ha de venir però segur que ens ajudarà tant a preparar el futur com a millorar el present.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article