Sobre l'ús de l'art comunitari: marca artística de moda o gestió comunitària transformadora

Davant aquest aparent món virtual, on la postveritat governa els pitjors moviments polítics i la marca i eslògans ràpids assumits sense gairebé pestanyejar dominen el binari i dicotòmic món virtual a cop de click, ens endinsem a reflexionar sobre l'acció de l'art comunitari. El món de l'art comunitari tampoc és aliè al perill de simplificar, viralitzar i marcar projectes socials amb el seu contundent i simpàtica marca, perquè la veritat, ens cau bé la conjunció de paraules “art comunitari”.

Adams i Goldbar (2001) definien art comunitari com la praxi que engloba processos culturals en relació a una comunitat específica amb l'objectiu de provocar transformació social o canvi. Sense voler elevar-me en una talaia de la saviesa on dispari veritats immutables i axiomàtiques i pugui així resoldre d'un cop de ploma què és i no l'art comunitari, intentaré generar algunes reflexions sobre què condiciona referir-se a art comunitari en la praxi educadora.

Coexisteixen dins de l'amalgama de les praxis artístic-comunitàries accions que no generen impacte real, que no canvien ni apoderen a les comunitats, que fins i tot en ser tan poc permanents i exclusivistes generen l'efecte contrari. Pràctiques que usen la marca d'art comunitari per a poder projectar una visió transformadora i que, en definitiva, utilitzen les comunitats per a propòsits allunyats de la transformació de la mateixa comunitat. Que estan un temps en comunitat generant una acció concreta i que quan abandonen el lloc, a vegades, no només no s'ha transformat sinó que la situació empitjora, ja que es va obrir una expectativa positiva que no es va complir. Comunitats ja de per si castigades per la geopolítica.

Amb l'ànim de realitzar una crítica constructiva llançaré algunes qüestions que poden ajudar l'hora d'identificar idees força al voltant del concepte de l'art comunitari. Hauríem de qüestionar-nos quines necessitats reals es treballaran des de l'acció a proposar. Pel que seria necessari una fase intensa de detecció de necessitats, que si bé és cert, s'hauria de realitzar abans de res, és contínua i no es finalitza en cap moment. És a dir, estem detectant necessitats d'una forma permanent, ja que, algunes necessitats són volàtils i conjunturals.

No és, només, una qüestió de bona intenció educativa sinó també d'un treball tècnic de mirada oberta i escolta contínua que ens obligui en certa manera a treballar des de l'incert. Aquesta gestió de la incertesa ha de desembocar a poder situar el protagonisme en la comunitat.

Per poder traslladar aquest protagonisme de la comunitat a la pràctica s'ha de realitzar una gestió comunitària del procés, pel qual, a través d'estructures reals de participació, com a consells assessoris, assemblees del projecte i equips motors la gestió sigui porosa i permeable a la realitat de la comunitat. 

Hauríem de preguntar-nos: estem apoderant la ciutadania, els recursos o el territori? Estem contribuint a l'imaginari social, a la identitat, a sentiment de pertinença? Estem responent a les demandes reals de les comunitats? S'està treballant per reclamar el lloc, i reivindicar el passat i la memòria dels llocs i de les persones de la comunitat?

Des d'aquí hauríem de seguir pensant totes juntes, les persones que estem involucrades en les comunitats, perquè realment després dels nostres processos d'art comunitari i de gestió comunitària de la cultura poguéssim evidenciar què ha canviat. I també hauríem d'estar preparats per a deixar la comunitat apoderada i deixar de ser necessaris com a promotors. Treballar l'autogestió i l'apoderament real de les comunitats.

L'impacte hauria de ser permanent, permeable, evident i redistribuït. Al cap i a la fi segurament que estem parlant de petites coses, diminutes accions, però que sumades a totes sinergies de la xarxa comunitària puguin edificar una estructura d'apoderament per a poder superar les desigualtats lligades del nostre codi postal, de la nostra condició cultural, de la nostra classe social, de la nostra ètnia i origen, del nostre gènere, de la nostra edat...

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article