Una elefanta s'obre pas el 8-M

He estat conversant amb una companya sobre el 8 de març d’enguany i ja començo a sentir el neguit. En penjar el telèfon m’he sorprès admirant la foto d’un animal que m’ha fet viatjar per uns instants a la meva infància. Si, si, vull parlar del 8-M, aquell que de petita veia simbolitzat en uns dibuixos protagonitzats per un elefant (patriarcat) que s’imposava a uns ratolins quan aquests li feien la guitza, mentre ell simulava sentir una por irreal.

Doncs no deu ser casual, o si – tant hi fa– que en recordar aquella imatge avui, en comptes d’un elefant, he albirat una poderosa elefanta com a una imponent representació de la igualtat. He vist una elefanta que, tot i trepitjar terra pantanós, avança lenta, però ferma i contundent.

Des del sector social hem de creure’ns i fer possible aquesta transformació, amb lideratge, autocrítica i valentia. En cas contrari, els ratolins no paren de proliferar. Per ser motor de canvi hem de poder escoltar les respostes que ara no ens agrada escoltar i, sobretot, actuar.

Podem començar per fer bandera de la igualtat al nostre sector, i per dur a terme accions exemplificadores a través dels nostres convenis col·lectius i d’empresa. Benvingudes totes aquelles bones pràctiques en aquesta direcció, totes les comissions creades per al desenvolupament de plans d'igualtat. Per continuar, però, cal exigir mecanismes de seguiment i avaluació amb concreció d'indicadors que ens permetin afirmar que al nostre sector o a les nostres empreses o organitzacions es garanteix el principi de no discriminació i la igualtat d’oportunitats entre els homes i les dones.

Tanmateix, avancem i siguem diligents en traspassar aquest principi de les estructures a les accions concretes. L'elefanta que guanya terreny malgrat els ratolins, està a l'ADN de les organitzacions del sector social i per tant, ha de regir tant en els seus òrgans de direcció, com en el personal laboral i en el seu voluntariat, així com en les decisions i accions que en el desenvolupament dels diferents rols professionals es realitzen. Vet aquí la real transformació social.

Les dues mesures que actualment estan en tràmit d’aprovació parlamentària sobre la regulació i el control de la bretxa salarial i la igualtat en els permisos de paternitat, són propostes necessàries però insuficients. Si no fem transformació social i per tant, amb generació de consciència, no mourem les estructures que són les que perpetuen la desigualtat entre sexes. Legislar sempre és necessari, però millor si entre tots i totes contribuïm a refermar el camí, doncs l’elefanta ja no farà marxa enrere.

No perdem la oportunitat.

Feliç Diada reivindicativa companyes del Tercer Sector Social!