Les cinc dades que expliquen la desigualtat de gènere en l’educació social

A principis d’any vam publicar la segona edició de l’Informe de l’Estat de l’Educació Social. Des de la primera edició de l’#InformeES han passat tres anys i això ens ha permès llegir i dibuixar una sèrie de tendències que ens ajuden a visualitzar la situació de la nostra professió i també la de les dones en l’educació social.

Si atenem a les dades de l’#InformeES 2017, el retrat del professional de l’educació social tipus és una dona, d’entre 26 i 35 anys, que treballa a la província de Barcelona, en l’àmbit dels serveis socials bàsics, a temps complet, amb un contracte indefinit i amb més de tres anys de dedicació a la professió. D’aquest retrat tipus podríem despendre que en la nostra professió, la situació de les dones és prou bona, però, volem destacar 5 dades de l’#InformeES que expliquen les desigualtats de gènere en l’educació social:

1. Feminització: la taxa de feminització en l’educació social és d’un 77,1%. La feminització de la professió ha crescut un 2,2% en relació amb la primera edició, el 2014. Segons els indicadors de les universitats catalanes el 2017, el 80,07% dels estudiants matriculats al grau d’educació social eren dones.

2. Sostre de vidre: només el 3,01% de dones ocupa càrrecs de direcció i gerència. Veient el resultat anterior, podríem pensar que les dones són les que haurien d’ocupar més càrrecs de direcció i gerència, però les dades de l’#InformeES2017 ens mostren una realitat diferent. En general pocs professionals de l’educació social ocupen càrrecs de direcció i gerència, però d’aquests només el 3,01% són dones, mentre que més del doble, un 7,52%, són homes.

3. Tipus de contracte: les dones presenten un menor percentatge de contractacions fixes. La tipologia de contracte més comuna entre professionals de l’educació social és l’indefinit o fix. D’aquests, el tenen el 54,79% dels homes enfront del 44,95% de les dones. Ens trobem amb una diferència de 9,84% a favor dels homes. A més, els homes presenten un major percentatge de contractació fixa en l’administració pública (laborals, interins, eventuals o funcionaris de carrera), mentre que són les dones les que presenten majors percentatges en contractes temporals (d’obra i servei, de durada determinada o fins i tot de pràctiques).

4. Jornades laborals: les dones presenten un menor percentatge de jornades laborals completes. El grau d’estabilitat és també favorable als homes, ja que tot i que la majoria de les educadores socials un 63,49% del total, tenen una jornada laboral completa, en el cas dels homes, la contractació a jornada completa puja a un 80,93%.

5. Bretxa salarial: les dones cobren un 18,64% menys que els homes. L’educadora social cobra 4.668,03€ menys de mitjana que l’educador social. La mitjana salaria dels educadors socials segons l’#InformeES2017 és de 25.047,26€, mentre que la mitjana salarial de les educadores socials és de 20.379,23€. La bretxa salarial homes/dones és de -18,64%.

Si mirem les dades dels càrrecs de direcció veiem que la bretxa salarial és del -29,02%. En aquest cas, segon l’#InformeES2017, els educadors socials cobren una mitjana de 37.760,62€ mentre que l’educadora social cobra de mitjana 29.268,22€.

En resum, les dades de l’#InformeES 2017 ens demostren que també en l’educació social, una professió en la qual predominen les dones, hi ha desigualtats econòmiques i laborals en relació amb els homes. I amb el joc que hem anat fent a les xarxes durant aquesta setmana passada, hem visualitzat que, majoritàriament ja som conscients d’aquestes desigualtats. Per tot, afirmem que ens queda una llarga lluita contra la discriminació de les dones en tots els àmbits de la societat, però també en la nostra professió.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article