Cooperar per viure com es vol

L’habitatge cooperatiu s’erigeix, no només com a solució per combatre l’actual crisi immobiliària, sinó com a model que fomenta relacions d'igual a igual

“Els catalans destinen més de la meitat del sou a pagar-se el pis”, “El preu del lloguer a Barcelona augmenta un 38% en només cinc anys” o “El parc públic d’habitatge a Catalunya és només del 1,5%”. Si repassem els titulars de premsa que parlen sobre habitatge en aquest últim any, sembla que el pitjor encara està per venir. Aquesta reflexió podria ser fruit del vaticini d’una padrina pessimista, però no: en matèria d’habitatge, tota reflexió fatalista es queda curta. Pujades de lloguers abusives, mobbing immobiliari, fons voltors. Davant d’aquest panorama, l’habitatge cooperatiu s’erigeix, no només com a solució per combatre l’actual crisi immobiliària, sinó com a model comunitari que busca fomentar relacions d’igual a igual.

L’habitatge és un dret? La Llei catalana 18/2017 del dret a l’habitatge diu que sí. També ho diu la Llei estatal 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. Però, sobretot, el reclama la ciutadania: milers de persones demanen, incansablement, a través de les plataformes, “punxar la bombolla del lloguer”, exigeixen que s'apliqui la Llei 24/2015, que l'Estat espanyol substitueixi la LAU per una llei que legisli els lloguers socials al mercat lliure. En definitiva, demanen regular els preus del lloguer i adequar-los a la renda, a les persones, a les famílies, a la vida.

“Sempre ha existit un interès de controlar l’accés a l’habitatge dels treballadors per part dels propietaris”, diu el sociòleg Nil Rubió

El problema ve de lluny. Segons el sociòleg Nil Rubió, l’habitatge va ser absorbit, des de fa molt temps, pel funcionament del sistema capitalista. “Sempre ha existit un interès de controlar l’accés a l’habitatge dels treballadors per part dels propietaris. Les colònies industrials tèxtils que van proliferar el segle XIX en són un exemple. Cobrien una necessitat, i alhora delimitaven la vida de qui treballava i la seva família en un entorn controlable de relacions, oci, consum, etc. La tensió entre la propietat i la classe obrera es mitiga amb l’entrada al consum en massa de grans nombres d’obreres i obrers, emparat per l’aplicació, més o menys efectiva, d’un estat del benestar”.

El dret a l’habitatge no només té en compte el dret a accedir als recursos, si no que també es refereix a la llibertat i la capacitat de decidir qui som, com i on volem viure. Benvinguts a casa de cadascú, on cadascú decideix tot allò que passa sota el seu sostre. Un sostre que podria ser més cívic que els sostres que ofereix, actualment, el mercat immobiliari.

Una fase molt inicial

Precisament, Sostre Cívic dona nom a una cooperativa d’habitatge, amb més de 750 socis, que planteja un model alternatiu. Ho fa a través de la divulgació, l’assessorament, la cerca de finançament, promoció i gestió d’habitatge i terreny cooperatiu. “Tenim projectes amb dret de superfície cedits per l’Administració, i també d'altres projectes en terreny privat sense dret de superfície. Sempre fem dret d'ús, en canvi, el dret de superfície pot ser o no, depèn del tipus de projecte”, explica Lucía Basulto, membre de Sostre Cívic. En el règim de cessió d’ús, la cooperativa dona els drets d'ús als socis, és a dir, “mentre una persona visqui té estabilitat perquè sap que aquest habitatge no pujarà de preu”, destaca. Estabilitat és una paraula que, ara com ara, no lliga amb casa o llar.

A Catalunya el model d’habitatge cooperatiu està en una fase molt inicial, en canvi, en països com Uruguay, Alemanya o Dinamarca està més estès

Tot i que a Catalunya el model d’habitatge cooperatiu està en una fase molt inicial, “en països com Uruguay es troba en un 5%, Alemanya un 10% o un 8% a Dinamarca. A Espanya, en canvi, són tan poques les experiències actuals que no hi ha estadístiques concretes del parc públic d'habitatge cooperativista”.

- Si algú entra per la porta de la cooperativa i vol formar part d'aquesta iniciativa, quin recorregut ha de fer?

- Depèn. Si ve un grup d'amics ja creat o si ve algú individual. Si ve el grup d'amics ja creat els ajudem en l'acompanyament. A vegades no és la millor opció. Si és una persona sola: expliquem els grups que tenim, fem sessions informatives, fem una benvinguda trimestral a nous socis on expliquem com funciona la cooperativa. El consell rector, l’equip tècnic, … també fem tallers trimestrals per intentar fer grups amb les persones que no en tenen.

Els pisos d’emergència encara no arriben a la cooperativa

Tot i que a Sostre Cívic es plantegen destinar una part de l’habitatge cooperatiu a cobrir emergències, de moment, explica Basulto, no tenen prou recursos. “Encara hi ha gent que arriba, perquè els fan fora del seu habitatge o els pugen el lloguer i necessiten una solució habitacional urgent. Nosaltres, de moment, no la podem oferir”. Amb tot, aquest és un debat obert “que preocupa els socis, perquè es pensa en termes d’inclusió”, assenyala.

Amb tot, Basulto reconeix que a l’entitat reserven un percentatge d'habitatge de protecció oficial en cada projecte. “És l'Ajuntament qui marca el percentatge. Tenim aquesta mirada però, ara per ara, necessitem persones que tinguin temps, perquè els projectes són a dos o tres anys vista, i que tinguin diners, perquè es necessita una entrada forta de capital”.

Un model d’habitatge que no és molt més econòmic que el model convencional. Així, si no hi ha avantatges econòmiques, quines hi ha? “El model cooperatiu d’habitatge té una avantatge molt important i és que no t’has d’adaptar a l’habitatge, sinó que el pots idear segons les teves necessitats i les necessitats de la comunitat amb la que compartiràs l’espai. Les cases s’adapten a les persones i no al revés”.

“Els projectes fan un fons comú per impagaments, o per ajudar a crear-ne de nous”, diu Lucía Basulto, de la cooperativa Sostre Cívic

Els cooperativistes paguen una entrada inicial del 20% i el 80% serà una hipoteca durant 30 anys. A part de la mensualitat de la hipoteca, s’han de pagar les despeses de manteniment: factures d’electricitat, entre d’altres. Quan un cooperativista marxa, la cooperativa li torna el 20% que va posar inicialment. En cas que el cooperativista mori, els fills cobraran el 20%. Si els fills visquessin a la cooperativa amb els pares, i aquests moren, aleshores els fills es podrien quedar al pis, a mode d’herència.

A més, en aquest model habitacional entren en joc altres valors. La solidaritat, per exemple: “Els projectes fan un fons comú per impagaments, o per ajudar a crear els nous projectes, etc. Compartim també l'equip tècnic. Quan algú entra a la cooperativa ha de pagar la quota de soci que són 36 euros al semestre, però també hi ha una quota reduïda per gent que està a l'atur, i és la meitat”.

La cooperació, explica Rubió, “d’entrada, trenca amb l’individualisme amb el que se suposa que ens hem d'enfrontar al mercat de l’habitatge i això de per sí ja té un impacte positiu en una persona.Reconèixer en un grup d’iguals la problemàtica que t’afligeix, compartir experiències i organitzar-se per donar una resposta a unes necessitats identificades en comunitat només pot tenir un impacte positiu a nivell material, psicològic i social”.

 

Josep Gaspà, un dels membres de la unitat de convivència col·lectiva de Cardedeu | Redacció

“Això no és una comuna hippie

Aquest model d’habitatge, que la Lucía entén com “l’única alternativa” al model actual, planteja una sèrie d’interrogants inicials. Perquè ens quedi clar: És una comuna hippie on tot s’hi val? El Josep Gaspà, un dels cooperativistes de Sostre Cívic, s’afanya a desmentir-ho, mentre se li escapa una riallada: “No! Jo també necessito el meu espai. El meu espai és casa meva. Però potser ara que ja tinc els fills grans, necessito un espai més petit i ja puc viure en un pis de 47 metres quadrats”. “Aquest és un pilar clau del model cooperatiu perquè s’adapta a les persones. Si al teu veí li sobra una habitació, te la pot cedir. Per això, es poden construir parets mòbils, que permetin aquesta adaptabilitat”, explica convençut.

El Josep té 65 anys i duu l’esperit cooperativista a la sang. Ell i la seva parella van descobrir Sostre Cívic a la tele i no s’ho van pensar dues vegades. Ja havien fet dos intents quan tenien 30 anys. Aquelles dues ocasions la cosa no va tirar endavant. “Abans, quan algun cooperativista es feia enrere, el projecte s’enfonsava. Ara no, ara hi ha una estructura com Sostre Cívic que pot donar la cara per tu”.

Quan era encara més jove, volia sortir de Barcelona i anar a algun indret aïllat, “quan més salvatge millor”. Però ara no, perquè les circumstàncies que acompanyen l’edat “fan que necessitis més xarxa”. Les condicions que es deriven d’aquesta xarxa cooperativa, segons Rubió, són “d’equitat, igualtat, solidaritat, responsabilitat i democràcia directa entre persones o grups”.

El projecte de Cardedeu, el primer de compra

Gaspà forma part del grup de convivència col·lectiva de Cardedeu, el primer grup de compra de la cooperativa. “Hem comprat el sòl, nosaltres, com a cooperativa”, explica Basulto que considera que van “alliberar” el sòl: “Nosaltres n'hi diem ‘alliberar’, és a dir, passar de mans privades a mans cooperatives. L'hem alliberat”, diu. A la comunitat de Cardedeu hi ha de tot, és un grup eclèctic; parelles amb fills, persones més grans, etc. Per sobre de 55 anys només hi ha el Josep, la seva dona i una altra parella.

Ara com ara, són 30 habitatges, però arribaran a 39. Per aquest motiu, necessiten “una comissió d’acollida”, assenyala Gaspà. I no és la única que tenen. Treballen per comissions. A més de la d’acollida, tenen la comissió d’arquitectura, d’economia, de coordinació, de cures de comunicació, on hi ha el Josep, i de cures. “No han de ser professionals de cada àmbit, però és cert que al final tothom es va definint”.

“És necessari que cada veí disposi d'una rentadora? Si fem una sala de rentadores comuna estalviarem energia”, afirma Josep Gaspà

En aquests moments el grup està definint quins espais seran comuns i quins no. “Què entenem per comú i què no? Tot just estem definint aquest aspecte”. Potser una persona considera que un coworking és un espai comú, però, és clar, si és el seu negoci, es pot considerar espai comú d’un lloc on fa negoci?” Ho estem plantejant”, assenyala.

També estan plantejant si necessiten una biblioteca, una zona infantil, un menjador, una cuina comunitària o una sala de silenci. “Socialment la cooperació vertebra i cohesiona, aporta solucions a problemàtiques candents, enforteix un caràcter democràtic, solidari en la seva gestió, més sostenible i econòmica”, assegura Rubió. A la vegada, Gaspà es pregunta si es necessari que cada veí disposi d’una rentadora, d’una caixa d’eines o d’una habitació de convidats. “Si fem una sala de rentadores comuna farem estalvi energètic. I si tenim una sala d’eines per tots, guanyaré espai a casa meva”.

D’aquesta manera, la participació dels veïns és oberta “en el sentit que cadascú s’implica i fa seu un projecte comú des de baix, amb l’assemblea com a òrgan de presa de decisions, repartiment de tasques, fent a la gent partícip de cada fase del procés, sigui des de zero, cessió d’ús, rehabilitacions, etc.”, destaca Rubió.

Tot just acaben de començar la construcció de l’edifici i es preveu que a finals del 2021 puguin tenir les claus. La màxima del Josep: il·lusió i ganes de compartir. Encara no hi viu però té claríssim que recomanaria aquesta experiència a tothom. “A tothom que tingui un caràcter cooperatiu sí però si no no cal que s’hi posi perquè ho passarà malament i posarà traves al funcionament del grup”, destaca.

El grup de Cardedeu “va sol”, assegura Basulto, que reconeix que són molt actius amb les propostes i que el tècnic no els ha de “perseguir”. A Barcelona, Sostre Cívic gestiona diversos edificis. Al barri del Born, un dels més gentrificats de la ciutat, n’ha alliberat un i ara hi viuen cinc famílies. Al del barri del Poble Nou, la Balma.

La cooperativa està desenvolupant dos nous projectes en règim de masoveria urbana, que donen sortida a immobles en desús, Ca la Marina, a Barcelona i a Lleida, La Llavor, ambdós impulsats per grups de joves de cada municipi. En aquests moments, hi ha “llista d’espera” per entrar a formar part dels diferents projectes de Sostre Cívic. Són moltes les persones que esperen per decidir de quina manera volen viure.

L’interior de l’habitatge | Sostre Cívic

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article