Guarir la ferida ambiental, una urgència de tots

Entitats i empreses s'han posat les piles els darrers anys per reduir la petjada ecològica. Però, què cal fer per tancar-la el més aviat possible?

Amb el suport de  

Aixecar-se amb el propòsit de canviar el món i anar a dormir amb l’objectiu mig acomplert. Aquest és el repte de centenars de milers de persones que entenen la necessitat urgent de guarir la ferida terrestre. Una ferida que sacseja el medi ambient i que porta massa temps oberta. També les entitats s’han posat les piles els darrers anys per reduir la petjada ecològica. Però, què cal fer per tancar-la el més aviat possible?

Durant la setmana de la sostenibilitat, que s’ha celebrat a principis de juny, algunes entitats han aprofitat per presentar activitats i jornades entorn de la sostenibilitat, amb l’objectiu de generar debat i consciència. Aquest és el cas de Veritas, que ha posat sobre la taula els avenços i ha visibilitzat altres organitzacions, empreses i, sobretot, persones, que els han inspirat i ajudat, i amb les quals comparteixen “la responsabilitat de canviar el món des de cadascuna de les nostres posicions”.

Una responsabilitat transversal, que passa per diferents accions i que les entitats, petites o grans, haurien de plantejar-se. La primera, per a molts experts, és reduir, a l’entorn de l’entitat o l’empresa, el consum de plàstic.

Davant el gran impacte que suposa el plàstic d’un sol ús pel medi ambient, una de les preguntes més freqüents que ens solem fer és: com és que hem trigat tant a reaccionar? L’ús del plàstic d’un sol ús va començar l’any 1950. Eren temps de guerra i els recipients de plàstic van servir de gran ajuda per transportar aliments als soldats desplaçats.

Plàstic, plàstic i més plàstic

D’aleshores ençà, el plàstic ha suposat una gran solució a nivell industrial per envasar, comercialitzar i transportar diferents. És a dir, el plàstic ha estat una solució, i no un problema. I és justament aquesta premissa que la ciutadania ha assumit sense pensar-hi massa la que suposa, ara, un veritable problema.

Reduir el consum de plàstic és la primera acció que es pot fer per aconseguir guarir el malestar ambiental

Així ho assenyala Sophie Pagnon, product manager de Veritas, que confirma “el gran desconeixement que hi ha entre la ciutadania sobre els diferents tipus d’envasos que trobem al mercat”. “La gran majoria de la població no sap distingir quins envasos són reciclables, compostables o biodegradables”, es lamenta.

L’experta proposa, per resoldre-ho, “descriure les característiques de l’envàs a l’embalatge, perquè el consumidor pugui identificar-los de manera fàcil”. Com a solució alternativa, Pagnon també posa sobre la taula la necessitat d’“identificar els envasos socialment responsables de la mateixa manera que identifiquem els productes ecològics, amb el seu segell. “Així els consumidors ja entendríem quin significat té aquell segell i què implica”, argumenta.

Els petits canvis són poderosos

Per cuidar el planeta, una altra de els accions que les entitats o les empreses haurien de començar a impulsar és la reducció de la petjada de carboni. La petjada de carboni és el CO2 que emetem al llarg de la nostra vida i, a l’Estat espanyol, una persona n’emet de mitjana 5,8 tones. Una xifra que caldria fer minvar, si es pretén millorar la salut del planeta.

Irina Samy, la jove de 19 anys que lidera la xarxa d’ambaixadors per la Justícia Climàtica de la Fundació Plant for the planet, recalca la importància de reduir aquestes emissions de CO2: “Com ens desplacem, si obrim la llum artificial o utilitzem la natural, si rentem o ens dutxem amb aigua calenta o freda, quina roba comprem... tot té un impacte i genera una petjada de carboni”, recorda.

A l’Estat espanyol, una persona emet 5,8 tones de carboni de mitjana, sobretot per l’impacte dels vehicles

I què hi podem fer cadascú de nosaltres? Anar en bicicleta, per exemple, o compartir cotxe en determinats desplaçaments. A més, les empreses poden reduir també aquesta petjada mitjançant accions al voltant dels vehicles. Per exemple, un dels canvis que comencen a engegar les entitats i les empreses socialment responsables és substituir la seva flota de vehicles convencionals per vehicles 100% elèctrics.

Menys malbaratament alimentari

Més enllà de reduir el consum de plàstic i del carboni que emeten els vehicles, també cal plantejar-se quin impacte té en el medi ambient tot el menjar que llencem. Actualment, al món, es llença un terç del menjar que es produeix. I és per això que, quan els experts parlen de malbaratament alimentari no ho fan només perquè sigui una preocupació social, sinó també ambiental.

Així, redistribuir els aliments sobrants seria una manera de reduir el seu impacte negatiu en el medi ambient. No obstant això, la manera de redistribuir-los haurà de ser també sostenible, és a dir, caldrà utilitzar transports que no desprenguin productes nocius per al medi ambient.

En funció de com rentem la roba, es poden desprendre més o menys microfilaments que també tenen un impacte en el planeta

Una manera de no malbaratar els aliments seria, segons els experts, distribuir-los en centres socials per a persones amb pocs recursos econòmics. “Una altra manera d’evitar la contaminació amb els aliments sobrants seria tenir una compostadora dins la pròpia empresa que els permeti fer un compost de qualitat i així tancar el cicle”, apunten a Veritas.

I amb els teixits, què fem?

La ferida del medi ambient, però, supura per molts punts. Un d’ells és el món de la moda, ja que és la segona indústria més contaminant després de la del petroli. “És un sector que utilitza una gran quantitat de recursos naturals”, explica Carol Vázquez, responsable d’Ecoalf, una organització que neix amb l’objectiu de generar un canvi sense deixar de banda el disseny i la qualitat.

L’empresa és una de les pioneres a aprofitar residus, com xarxes de pescar, neumàtics o cotó reciclat, en roba de primera qualitat. Però la solució no només passa per les empreses. A les nostres llars també podem reduir l’impacte medi ambiental. Ho podem fer, per exemple, amb la manera com rentem la roba.

En funció de com ho fem, es poden desprendre més o menys microfilaments que també tenen un impacte en el planeta, fins i tot si es tracta de roba més sostenible. Espaiar els rentats i netejar a baixes temperatures i amb sabó líquid generarà menys microfibres que si ho fem a altres temperatures i amb sabó en pols. Es tracta, al capdavall, de construir, des d’una consciència desperta, un món més sostenible.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article