La clamídia, una infecció que s’estén de forma silenciosa

Redacció

Amb el suport de  

El Grup de Recerca Transversal de la Urgència i l'Emergència de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), liderat pel doctor Oriol Yuguero, ha realitzat aquest any una investigació pionera a Catalunya sobre la clamídia. L’estudi, que va comptar amb el finançament de la Diputació de Lleida, va aconseguir detectar prop d’un 8% de pacients positius per clamídia en població jove asimptomàtica. Una dada molt rellevant per poder dur a terme un cribratge més exhaustiu que freni l’expansió d’aquesta infecció, que ha anat en augment en els últims anys i pot arribar a provocar l’esterilitat en dones joves.

Tot va començar amb una pregunta: quina és la prevalença de la clamídia en població jove i asimptomàtica a Lleida? A partir d'aquest qüestionament, el doctor Oriol Yuguero va començar a treballar durant la seva residència per esbrinar quantes persones que arribaven a les urgències de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida (HUAV) tenien aquesta malaltia i no ho sabien, ja que es tracta d'un bacteri que sovint no presenta símptomes, però que pot tenir conseqüències molt greus sobretot per les dones joves, ja que pot causar-les esterilitat.

És la primera vegada que es fa a Catalunya un programa de cribratge per detectar la clamídia en gent sana i asimptomàtica

Yuguero explica que el principal problema que tenien ell i el seu grup de recerca a l'IRBLleida era aconseguir els recursos necessaris per tirar endavant amb la investigació. “És una cosa que no ven tant com altres malalties i que és molt difícil aconseguir finançament, perquè no és un tractament contra una malaltia incurable”, assegura l'investigador, que ressalta que era la primera vegada que es plantejava a Catalunya fer un programa de cribratge per detectar la clamídia en gent sana i asimptomàtica.

Finalment, van aconseguir finançament a través d'una convocatòria de l'Àrea de Salut de la Diputació de Lleida, com a part del programa de recerca científica que promou la institució en l'àmbit de la salut. Amb això i amb la col·laboració de la Universitat de Lleida (UdL), Yuguero va decidir aprofitar la seva feina com a facultatiu al Servei d'Urgències de l'HUAV per aconseguir les persones participants.

El cribratge es va posar en marxa l'1 de desembre del 2017 i va finalitzar el 31 de desembre. En aquells mesos van anar a urgències un total de 7.267 pacients d'entre 18 i 25 anys. Finalment, només 1.308 complien amb els criteris, ja que la majoria va negar ser sexualment actius, tot i que la meitat tenien símptomes compatibles amb la clamídia. De totes aquestes persones, 298 van acceptar participar en l'estudi.

Després de fer les proves, la investigació va aconseguir detectar un total de 22 persones positives per clamídia, és a dir un 7,4% del total de la mostra. “Va ser una xifra bastant més elevada del que esperàvem, perquè sabíem que podria ser entre un 4% i un 5% de persones asimptomàtiques, però ens va sortir pràcticament el doble del que esperàvem”, apunta Yuguero.

A més, si es tenien en compte també les parelles de les persones que van donar positiu al cribratge, el percentatge pujava fins al 10%. Això vol dir que de cada 100 persones n’hi ha 10 que tenen la malaltia i no ho saben, si s’extrapolen les dades al conjunt de la població.  

De les 298 persones participants, es va detectar la clamídia en un 7,4% de la mostra

Pocs símptomes i manca de protecció

La clamídia és una malaltia de transmissió sexual que provoca esterilitat i malaltia inflamatòria pelviana i que ha anat augmentant de forma exponencial els últims anys. El doctor Yuguero explica que aquest creixement de la infecció pot tenir com a causa el fet que pràcticament la meitat de les dones que la tenen són asimptomàtiques. “Això dificulta molt poder detectar la infecció, perquè a vegades és simplement un mal de panxa inespecífic i un pes a la regió del baix ventre”, subratlla.

En el cas dels homes, tot i que solen generar més símptomes de la clamídia, aquests acostumen a ser molt inespecífics i llavors poden confondre’s amb una infecció d’orina o qualsevol altra malaltia lleu. Yuguero afirma que aquest fet facilita que la gent segueixi tenint relacions sexuals i que la infecció vagi en augment.

A més, un altre fet que propicia no només l'augment d'infeccions de clamídia, sinó de tota mena de malalties de transmissió sexual, és la manca de mesures de protecció a l'hora de tenir relacions sexuals. “En aquest estudi hem trobat que gairebé un 40% de la població estudiada assegura no fer servir mètodes de protecció quan tenen relacions. Llavors, encara que fossin asimptomàtics, si la gent fes servir mètodes-barrera, no passaria res. Però com que la gent no els utilitza, després tenim aquest augment de la transmissió de la infecció”, alerta l'investigador.

La necessitat de cribratges exhaustius

Els resultats de la investigació liderada pel doctor Yuguero s’han publicat a la plataforma de divulgació científica ‘Frontiers in Public Health’ i s’han traslladat al Departament Salut per tal d’impulsar un cribratge en joves asimptomàtics, especialment en dones joves i sexualment actives, com recomana el Centre per al Control i Prevenció de Malalties (CDC), que és la màxima autoritat pel que fa a infeccions de transmissió sexual.

“Estem treballant també amb Salut per fer un nou pla de prevenció i tractament de les infeccions de transmissió sexual i el nostre estudi s'ha tingut en compte per plantejar noves accions”, destaca el doctor Yuguero.

“Hem trobat que gairebé un 40% de la població estudiada no fa servir mètodes de protecció quan tenen relacions”, assegura Yuguero

L’investigador, a més, remarca que així com es fan campanyes pel cribratge del càncer de mama o d’altres malalties, s’hauria de recordar a la població d'entre 18 i 25 anys que és recomanable fer-se proves per detectar malalties de transmissió sexual, com a mínim un cop l’any.

Els avantatges d’investigar des de Lleida

Yuguero ressalta la importància que ha tingut el suport per part de la Diputació de Lleida per al desenvolupament del projecte. “S'ha de veure que fora de Barcelona o de l'àrea metropolitana també hi ha recerca de qualitat i que hi ha molts investigadors que estem treballant per poder-ho fer”, afirma l’investigador.

En el seu cas, creu que el fet de realitzar aquest estudi des de Lleida li ha suposat un avantatge, ja que a la zona només hi ha un hospital públic de grans dimensions, l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, i això va facilitar la recollida de mostres de la població jove, ja que tots i totes anaven a les urgències del mateix centre. A més, l’investigador també destaca que hi ha molta sinergia entre les diverses persones que realitzen investigació científica a Lleida i això afavoreix la col·laboració entre els diversos perfils professionals.

“Lleida dóna moltes possibilitats per fer recerca, per fer docència. No tenim potser la potència d'instituts com el Vall d'Hebron o altres centres referents, però tenim moltes opcions de col·laboració i de rebre una assistència de qualitat. Hem de donar a conèixer el que fem des d'aquí”, assegura l'investigador Oriol Yuguero.