El dol a l’aula: pedagogia de la vida i la mort

Marina Teixidó

Amb el suport de  

Què passa quan ens morim? Per què ens sentim tristes quan perdem algú estimat? Com hem de gestionar totes aquestes emocions que se'ns encallen a la gola i no ens deixen respirar? Aquestes són algunes de les preguntes que, des de ben petites, ens fem quan perdem algú que estimem. Tanmateix, són preguntes que moltes vegades es queden sense resposta, sigui perquè no trobem l'espai on reflexionar-les, sigui perquè ningú ens les vol respondre. I és que el dol i el final de vida són, encara ara, els grans tabús de la societat.

Davant aquesta realitat, el 2003 es va posar en marxa el Servei de Suport al Dol de Ponent, una entitat sense ànim de lucre que busca donar suport a les famílies de Tàrrega i Lleida que estan en situació de dol o final de vida i que se senten abandonades per la seguretat social —que no ofereix cap mena d’acompanyament— i per la societat en general, acostumada a donar l’esquena a la mort. “Vam posar en marxa l’entitat per posar a l’abast recursos professionals per rebre una bona atenció especialitzada en el dol i proposar a la societat reflexions per millorar la sensibilitat en aquest àmbit”, explica Begoña Giménez, coordinadora de l’entitat.

“Tot queda remogut i tot queda tocat en un procés de dol”, assegura Giménez

“Un procés de dol és un procés psicològic, natural i adaptatiu, que passa qualsevol persona davant la pèrdua d’algú o alguna cosa significativa”, detalla Giménez. Malgrat que no només parlem de dol davant la mort, és en aquests casos que és més dolorós i que, en general, ens produeix un buit més gran. “Un procés de dol implica veure afectades totes les dimensions de l’ésser humà: somàtica, cognitiva, emocional, conductual, social i espiritual. Tot queda remogut i tot queda tocat en un procés de dol”, puntualitza la coordinadora.

Mites i tabús

Però, què hem de fer quan algú està de dol? Quina és la millor manera de fer-li costat? L’hem d’animar o consolar? “Un dels principals problemes amb què ens trobem com a societat quan estem de dol és que mai ningú no ens ha parlat d’això, de què implica perdre algú estimat, ni tampoc som molt conscients que hem de fer amb algú que està de dol al nostre costat”, lamenta Giménez. Conscients que els mites i tabús al voltant de la mort es van consolidant amb els anys, des del Servei de Suport al Dol de Ponent van decidir engegar el projecte Pedagogia positiva de la vida i la mort per tal de poder treballar els temes del dol i la mort en el context educatiu.

El projecte té tres eixos: per una banda, les professionals de l’entitat treballen amb el claustre per tal de dotar el professorat de les eines i recursos necessaris per treballar el dol dins el currículum de les seves assignatures, alhora que s’ofereix la possibilitat de crear un protocol d’intervenció per a quan hi ha una situació aguda de dol a l’aula; per altra banda, es duen a terme tallers adreçats a l’alumnat que, d’una manera vivencial i adaptada a l’edat, ofereixen un espai per a la reflexió entorn la vida i la mort. “Són tallers que barregen música, dibuixos, contes i tota mena d’activitats que permeten compartir idees, dubtes i experiències”, explica la impulsora del projecte. Adaptats a les diferents edats, els tallers de primària es diuen ‘La recerca del tresor’, “perquè entenem el tresor com la vida compartida amb la persona estimada que ja no hi és”; i a l’ESO el taller es diu ‘L’aventura de les persones valentes’, “perquè entenem que requereix una certa valentia afrontar el dol i saber acompanyar a les persones que estan en dol al nostre voltant”, detalla Giménez. Per últim, es duen a terme tallers amb les AFA, amb els pares i les mares, per poder entendre i acompanyar el dol dels seus fills i filles.

“Entenem el tresor com la vida compartida amb la persona estimada que ja no hi és”, diu la coordinadora

“És molt més fàcil treballar la mort i el sentiment de pèrdua amb un nen o nena petita, perquè ho accepten amb molta més naturalitat”, afirma la coordinadora, que afegeix: “De fet, nosaltres quan entrem a l’aula comencem parlant d’altres coses, i són ells que ràpidament connecten i ens expliquen que, per exemple, fa poc va morir el seu padrí i a casa van estar de dol”. A través d’impartir aquests tallers, les professionals s’han adonat que els infants i, sobretot, els adolescents, tenen molta necessitat de parlar de la mort i la pèrdua, perquè és un tema tabú que no es parla a moltes cases. “Tenen tot un seguit de preguntes molt lògiques i que ningú els vol contestar o els dona espai per reflexionar”, lamenta Giménez.

Més enllà d’aquests espais de reflexió en el context educatiu, des de l’entitat també organitzen xerrades sobre prevenció de suïcidi, concursos de fotografia i altres activitats per visibilitzar el dol i el final de vida des d’un punt de vista més lúdic i integrat en la societat. Alhora, des del servei ofereixen atenció individual a les persones en el seu procés de dol o en el final de vida, fins i tot a domicili, si convé. També fan acompanyaments especialitzats a grups de persones que han perdut el fill o la filla, la parella, un progenitor o algun germà o germana, entre altres. Actualment, l’entitat té punts d'atenció a Guissona, Cervera, Tàrrega, Balaguer, Mollerussa i Lleida ciutat, i acaben d'inaugurar un nou espai a Alfarràs, on hi atenen un cop cada 15 dies, tot i que la intenció és poder establir-se establir a altres poblacions.