Donar resposta a l’emergència residencial: Tarragona assoleix el màxim històric en l’adquisició d’habitatge

L’Ajuntament impulsa una política enfocada a incrementar el parc públic d’habitatge, incentivar la rehabilitació, atorgar ajudes i incidir en el preu de mercat


Amb el suport de  

Fer real el dret a l’habitatge, i facilitar que veïns i veïnes de la ciutat de Tarragona tinguin al seu abast llars disponibles i a un preu que no faci trontollar els comptes dels ciutadans. Aquest ha estat un dels objectius en què l’Ajuntament de Tarragona ha incidit més durant l’actual mandat, impulsant una política d’habitatge enfocada a incrementar el parc públic d’habitatge, incentivar la rehabilitació, atorgar ajudes i incidir en el preu de mercat.

Una de les mesures que des de l’Ajuntament s’ha pres per donar resposta a l’emergència residencial ha estat, al llarg de l’actual mandat, la compra d’un total de 36 habitatges a través del tempteig i retracte. Aquesta xifra supera amb escreix les dades anteriors —quan només s’havia adquirit un pis—, assolint un màxim històric pel que fa a l’adquisició d’habitatge per part del consistori, tal com ha apuntat Eva Miguel, consellera d’Habitatge de l’Ajuntament. “La màxima prioritat de la conselleria d’Habitatge és garantir el dret d’accés a un habitatge digne a tothom, i per això hem posat en marxa una política enfocada a atendre la situació d’emergència habitacional”, ha manifestat Miguel, que també ha assenyalat que una de les accions “imprescindibles” per promoure l’habitatge com un dret bàsic és l’increment del parc públic d’habitatges. “La intenció és continuar adquirint pisos per ampliar al màxim possible aquest parc a la ciutat”, ha destacat.

Aquesta compra d’habitatges sense precedents s’ha dut a terme gràcies a la partida pressupostària de més de 2 milions d’euros destinada a l’adquisició d’habitatge, a través de la qual encara es podran comprar quatre habitatges més. Així mateix, el pressupost previst per aquest any 2023 —mig milió d’euros— permetrà adquirir gairebé una desena d’habitatges més.

No deixar ningú enrere

Dels 36 habitatges adquirits per la conselleria d’Habitatge, 27 s’han rehabilitat i llogat a famílies usuàries de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSST). Inés Solé, consellera de Serveis Socials i presidenta de l’IMSST, destaca que l’increment de pisos per part del Servei Municipal de l’Habitatge de Tarragona (SMHAUSA) ha permès “atendre a un major nombre de necessitats” i també ha apuntat que l’augment del pressupost destinat a emergència residencial ha possibilitat incrementar els recursos destinats a allotjaments provisionals de diferent naturalesa “per no deixar ningú enrere”.

Aquest mandat, la partida pressupostària d’Habitatge ha comptat amb més de 2 milions

A més a més, actualment l’IMSST disposa també de 12 pisos més —dels quals set amb contracte de lloguer amb SMHAUSA i cinc amb l’Agència Catalana d’Habitatge a través d’un conveni de col·laboració— destinats a allotjaments temporals d’urgència. Dos d’aquests pisos s’han destinat a habitatges de transició per a persones sense llar, un per a homes i un altre per a dones, acollint un total de nou persones.

D’altra banda, i més enllà de la compra d’aquests pisos, l’Ajuntament va destinar, durant el 2022, 15.745 euros en ajuts puntuals d’urgència per fer front a l’allotjament de persones a través de pensions, hostals o apartaments. Així, s’ha allotjat una mitjana mensual d’una cinquantena de persones.

Evitar desnonaments

A més a més, gràcies a aquestes polítiques que volen protegir el dret a l’habitatge s’han evitat també el 80% dels desnonaments previstos entre un i tres diaris, gràcies a la intervenció tècnica i la mediació que s’ha dut a terme des de l’IMSST.

Malgrat aquest esforç i la resposta donada davant la crisi residencial de l’Ajuntament, Inés Solé ha qualificat la realitat de Tarragona de “dramàtica”, com a moltes ciutats. “És una problemàtica de país, i no només l’Ajuntament ha de donar resposta a aquesta situació, sinó que necessitem que les altres administracions també responguin”, ha denunciat la consellera de Serveis Socials. “L’administració que ha de garantir el dret a l’habitatge, la Generalitat, no ha fet els deures. El sistema i el marc jurídic han fracassat, i per això és crucial que la partida destinada a habitatge social no decaigui, seria una temeritat i una violació dels drets humans per part de l’administració”, manifesta, tot indicant que en els nous pressupostos la Generalitat ha disminuït la partida destinada a Habitatge “obviant el que requereix l’emergència que vivim”, afirma Solé.

Així mateix, la consellera de Serveis Socials lamenta que des de la Generalitat de Catalunya no es doni resposta a les resolucions positives de la Mesa d’Emergència i comuniqui als ens locals que han de ser ells qui proporcionin aquests habitatges d’emergència.

Les carències del contracte programa

Des de la conselleria d’Habitatge i Benestar Social apunten que el Contracte programa 2022-2025 per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració entre el Departament de Drets Socials i l’Ajuntament de Tarragona en matèria de serveis socials i altres programes relatius al benestar social no inclou cap fitxa específica que dediqui la seva actuació a temes d’habitatge. Així, només es contempla l’Agència de l’Habitatge de Catalunya a la fitxa 48, d’Atenció a les persones sense llar, en la qual la Generalitat de Catalunya es comprometia a proporcionar habitatge a cost zero per donar cobertura a aquest col·lectiu, però avui dia, ni el Departament de Drets Socials ni l’Agència Catalana de l’Habitatge, han proporcionat cap d’aquests pisos, segons manifesten des de l’Ajuntament de Tarragona.

D’aquesta manca de mesures estructurals que denuncia la presidenta de l’IMSST, “els municipis són els màxims perjudicats, que viuen el col·lapse del sistema i han de fer-hi front al problema amb unes ràtios no actualitzades des de l’any 2007”.

D’esquerra a dreta, Eva Miguel i Inés Solé, conselleres d'Habitatge i Serveis Socials de l’Ajuntament de Tarragona | Ajuntament de Tarragona

Construcció d’habitatge públic, acords de col·laboració i borsa de mediació

“Ho tenim molt clar: L’habitatge és un dret com una casa i hem de continuar treballant per garantir-lo”, ha manifestat per la seva banda Eva Miguel, que ha destacat que la feina iniciada per aconseguir-ho “ha d’anar més enllà de qualsevol mandat”. “És imprescindible continuar incrementant el nombre d’habitatges públics, incentivar la rehabilitació, atorgar ajudes i incidir en els preus per evitar que continuïn havent-hi pisos buits mentre hi ha gent sense casa”, ha subratllat.
De fet, a banda d’incrementar el parc públic d’habitatge mitjançant l’adquisició de pisos, des de la conselleria d’habitatge també s’han posat en marxa nombroses accions com ara la construcció d’habitatge i la cerca de col·laboracions amb agents del sector per disposar de més pisos. Pel que fa a la construcció de nou habitatge públic, el projecte per a la construcció de 160 habitatges de lloguer social al pla parcial 10 ha estat seleccionat per rebre els fons Next Generation. Paral·lelament, també s’està treballant en la promoció de dos solars d’SMHAUSA ubicats a la Vall de l’Arrabassada els quals tenen una edificabilitat màxima de 40 i 52 habitatges.

Quant a la cerca de col·laboracions amb els agents del sector, des d’SMHAUSA, entre altres accions, s’ha signat un conveni amb la Fundació Hàbitat3 gràcies al qual aquesta entitat cedeix 17 habitatges a la ciutat per destinar-los a persones amb situació de vulnerabilitat a través de l’IMSST. Actualment, s’han lliurat 15 habitatges i dos estan pendents de seleccionar.

Una altra de les principals accions d’aquest mandat ha estat l’impuls de la borsa de mediació

Una altra de les principals accions d’aquest mandat ha estat l’impuls de la borsa de mediació. “L’objectiu és incrementar l’oferta d’habitatges de lloguer a preus per sota de mercat i incidir en el mercat privat per tal de rebaixar els actuals preus desorbitats”, ha assenyalat la consellera d’Habitatge. Actualment, ja hi ha 94 habitatges de la ciutat incorporats en aquesta borsa.

La rehabilitació d’habitatges, peça clau per garantir un habitatge digne

Pel que fa a la rehabilitació d’habitatges, durant aquest mandat s’ha obert la primera convocatòria d’ajuts a la rehabilitació d’habitatges en destinació a la borsa de mediació, gràcies a la qual un total de 42 pisos seran rehabilitats i, els que encara no hi estaven, s’incorporaran a la borsa. Tots aquests habitatges es podran llogar a un preu per sota del mercat. En total, es preveuen atorgar 654.663,49 euros i pròximament s’obrirà una segona convocatòria amb un pressupost de 675.336,51 euros.

D’altra banda, Miguel també ha recordat que s’han aconseguit “més de 8 milions d’euros per destinar-los a ajuts de rehabilitació amb millora energètica, conservació i reparació d’edificis en el marc dels fons Next Generation per a Entorns Residencials de Rehabilitació Programada”. Es tracta de subvencions que podran sol·licitar les comunitats de propietaris de nombrosos barris de la ciutat.

Quant a la millora d’habitatges, des de l’Oficina Local d’Habitatge s’han gestionat 24 expedients d’ajuts a la rehabilitació per l’accessibilitat universal de l’habitatge per a persones grans, amb discapacitat o en situació de dependència.

Més de 5.000 ajuts al lloguer gestionats per l’Oficina Local d’Habitatge

D’altra banda, en els últims dos anys, l’Oficina Local d’Habitatge ha gestionat un total de 5.148 ajuts al pagament del lloguer. En total, s’han concedit més de 6,8 milions d’euros. Paral·lelament, també s’han tramitat, en els últims dos anys, més de 195 prestacions d’urgència especial. Això ha suposat la concessió de més de 117.800 euros destinats a famílies en situació de vulnerabilitat.

El Pla Local de l’Habitatge, el full de ruta a seguir

Finalment, Eva Miguel recorda que l’Ajuntament de Tarragona, “per fi disposa d’un Pla Local de l’Habitatge, un pla aprovat el passat mes de maig que marca els principals eixos d’actuació dels pròxims quatre anys”. Una de les principals accions d’aquest pla ha estat la creació del Consell de l’Habitatge de Tarragona, en el qual participen diferents entitats de la ciutat. “És un òrgan de participació ciutadana des d’on fer seguiment i control del pla”, assenyala la consellera d’Habitatge.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article