No et mengis el cap si vols menjar sa

Els canvis en l’estil de vida, en els costums i en la forma de consumir han fet que moltes persones optin per una alimentació ràpida, poc saludable, que dóna més importància al cos que a la ment i oblida la seva vinculació directa.
 

Des de fa anys, molts metges han afirmat que l’alimentació és fonamental per a l’estabilitat psicològica, però poques persones posen la teoria en pràctica. A més, l’estrès i l’ansietat de la vida quotidiana fan que aquesta situació empitjori. Moltes persones es passen la vida fent dietes per millorar el seu cos, però la majoria «creu que el cos i la ment no tenen res a veure», diu la doctora i nutricionista Pilar Senpau, que reivindica que «en allò que mengem hi intervé el que pensem i el que pensem intervé en allò que mengem».
 

                                                                                 Pilar Senpau
 

La relació entre ment i menjar no és nova, fa 3.000 anys els grecs es preocupaven per aquest vincle i moltes filosofies orientals creuen que l’estat mental està directament relacionat amb l’estat dels òrgans. Segons Jorge Pérez-Calvo, metge especialista en medicina integrativa, «la qualitat de la sang, dels neurotransmissors, del nombre i l’abundància de vitamines i nutrients a nivell cerebral condiciona d’una manera decisiva la qualitat del nostre pensament i les sinapsis neuronals, i això depèn directament de la nutrició». Com a exemple posa la capacitat del cos per regular el nivell de glucosa en sang, que té una influència molt important sobre el nivell de l’activitat emocional i l’estat energètic; encara que «el consum de sucre i altres edulcorants químics produeix un robatori de minerals al cervell que li fa perdre la seva capacitat de funcionament», remarca.
 

Nutrients essencials
 

«El cervell és la part del cos més important per ser nodrida. El problema és que el nostre instint de supervivència agafa abans els nutrients per viure que per alimentar el cervell», comenta Senpau. Per això, segons aquesta especialista, l’alimentació és molt important, perquè sinó el cervell se’n ressent de seguida. Senpau considera que una de les vitamines que més necessita el cervell és una que pertany al grup B, l’objectiu de la qual és reforçar el sistema nerviós, ja que «és una de les que el cervell utilitza més quan estem estressats, i de les primeres que perd». Una bona forma de prendre vitamines del grup B és menjar cereals i fruits secs. En això coincideix Pérez-Calvo, el qual remarca la importància d’una aportació adequada de glucosa i la ingesta de cereals integrals perquè «permeten la regulació del flux de la glucosa i fan que l’estabilitat emocional sigui més gran». Això, junt amb una aportació de llegums en petites quantitats, que aporten aminoàcids i que, combinades amb els cereals, augmenten els nivells de serotonina cerebral, el neurotransmissor del benestar i la tranquil·litat. Recomana, a més, posar en les dietes cereals integrals en gra amb llegums, tot ben cuinat, i això juntament amb sèsam torrat triturat per aportar més triptòfan, que es necessita per a la formació de serotonina.
 

                                                                                     Jorge Pérez-Calvo
 

Què hem de menjar quan estem tristos? Un dels nutrients estrella d’una bona alimentació són els àcids grassos Omega-3, que ajuden a combatre la depressió perquè «milloren l’intercanvi d’informació entre neurones», segons explica el professor Felipe Hernández, expert en Nutrició Cel·lular Activa. Hernández considera que per obtenir tot l’Omega-3 necessari hauríem de prendre suplements alimentaris, perquè si no caldria menjar molt peix blau i menjar-lo cru o lleugerament cuinat al vapor i en gran quantitat per «aconseguir la dosi d’àcids grassos DHA-EPA necessaris perquè tingui efecte sobre les membranes neuronals».
 

Quin tipus d’alimentació escullo?
 

El pilar fonamental de la nostra alimentació és la dieta mediterrània, però «cada vegada la gent s’allunya més d’aquesta dieta, perquè és tan senzilla que l’oblidem», recorda Senpau. La dieta mediterrània és la que menjaven els nostres avis: productes de la terra i fruita de temporada. Segons aquesta dieta, que és la que promou Senpau, hi ha una sèrie d’aliments que s’han de menjar per estar sans en tots els sentits: cada dia fruita, verdura, una mica de carn, cereals, oli d’oliva i, dues vegades per setmana, peix. També diu que hi ha una sèrie d’aliments que serveixen específicament per al bon funcionament del cervell. La xocolata, per exemple, «hauria d’estar en totes les dietes perquè, primer, és un plaer menjar-la i, segon, segrega endorfines que són bones per al benestar emocional; però sobretot perquè porta teobromina, una substància lleugerament antidepressiva». Quant al peix i la carn, el primer, si és blanc, es pot menjar quan es vulgui, i si és blau és important menjar-lo perquè conté Omega-3; i de la segona se’n pot menjar fins a 400 grams per setmana. Les verdures també són importants, sobretot la carxofa, perquè «quan t’estresses fabriques unes substàncies tòxiques anomenades radicals lliures, i per bloquejar-les el cos ha de fabricar antioxidants a través del fetge, que és molt important que estigui net, i la carxofa és l’hortalissa ideal», explica Senpau. I per altra banda hi ha els ous, un dels millors aliments per a la memòria, que recomana que siguin de dos a quatre per setmana.
 

                                                                                                         Pilar Senpau
 

Aquesta és una molt bona manera de cuidar cos i ment, però hi ha altres tipus de nutrició que s’intenten implantar en la societat i que reforcen la majoria d’aliments que defensa la dieta mediterrània. La nutrició cel·lular i la nutrició ortomolecular en són un bon exemple. Són dues especialitats terapèutiques basades en l’estudi de la bioquímica corporal humana: «allò que tenen en comú és que totes dues creuen necessària una suplementació en nutrients essencials, però no pas massificar amb vitamines i minerals, sinó una suplementació especialitzada en funció de les característiques individuals del pacient», aclareix Hernández. Aquest tipus de nutrició natural és utilitzada a Espanya per un 29% de la població, encara que «als Estats Units la fa un 50% i a Itàlia quasi un 70%», segons explica. El professor recomana analitzar les possibles deficiències micronutricionals (àcids grassos, aminoàcids precursors dels neurotransmissors, enzimes, oligoelements, etc.) i, en cas que n’hi hagi, planificar una suplementació individualitzada que tingui com a objectiu la millora del cos i de la ment, ja que «pot ser de gran valor com a suport en algunes psicopatologies».

Una mica de lectura per a l'estiu:
















Quan la vida puja a la bàscula: En aquest llibre de dietètica Pilar Senpau s'ocupa, per primera vegada en el gènere, del benestar del cervell. El llibre parla sobre els efectes que té l'estrès en el nostre cervell i sobre com podem protegir-lo i ajudar que es recuperi. També se centra en la dieta i ens mostra les tècniques més efectives per aconseguir mantenir-nos en el nostre pes ideal.

Nutrición energética y salud: Aquesta obra, del doctor Jorge Pérez-Calvo, assenta les baes per a una alimentació amb sentit: explica els efectes dels aliments en el cos, el psiquisme i el sistema energètic corporal. Un receptari i un gran nombre de consells pràctics per a l'ús adequat dels diferents aliments completen aquest manual de nutrició.

Comer sí da la felicidad: El professor Felipe Hernández presenta aquesta obra específicament orientada al tractament de les principals dolències i trastorns psicològics. El llibre descobreix els mecanismes de funcionament del cervell i la seva relació directa amb les nostres pautes alimentàries, i com podem enfortir i equilibrar la nostra ment i les nostres emocions. 

Nutrición óptima para la mente: Patrick Holford, expert en nutrició i psicologia experimental, desvela en aquest llibre tot el que una bona nutrició pot aportar a la salut i per què ha arribat a ser considerada com la medicina del futur. 


Llegeix aquest codi QR i coneix la dieta del cervell que proposa Pilar Senpau: