Un abordatge integral, l'engranatge clau per lluitar contra la violència masclista

Redacció

El context que perpetua les diferències entre homes i dones s’ha de conèixer i tractar des de la seva realitat social i judicial. Així ho han destacat els experts que Social.cat i la Universitat de Vic han convidat aquest dijous, en el marc del segon col·loqui Socialitzant, que duia per títol Desigualtats de gènere: com aturem la violència masclista?. Durant l’acte, tots ells han conclòs que les solucions a la violència masclista passen per un abordatge integral. També han reclamat que la llei reconegui penalment qualsevol mena de violència masclista, i no només la que s'exerceix contra les dones, sinó també la que actua contra el col·lectiu LGTBI i els infants.

Però, quines són les desigualtats que acaben desembocant en violència masclista? Segons la directora de l’Institut Català de les Dones, Núria Balada, el problema rau en què vivim en una societat patriarcal. "Això afecta totes les esferes socials. Per exemple, els treballs que s’han atorgat tradicionalment a la dona són els més desvalguts. Aquestes diferències acaben perpetuant una situació de submissió de la dona enfront l'home", ha recalcat. A Social.cat vam recollir algunes d'aquestes diferències en motiu del Dia Internacional de la Dona.

Ho ha reafirmat el director del Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere (UVic-UCC), Gerard Coll, però ha precisat que el patriarcat no és un ens autònom. "Som nosaltres els que hi contribuïm", ha dit. Això, però, lluny de semblar un desavantatge, ha argumentat, "és esperançador perquè vol dir que és a mans de la ciutadania canviar-ho". En el mateix sentit, la tècnica d’Atenció de Dones del CIRD de Granollers, Rebeca González, ha admès que és un problema que implica una polaritat entre l'actuació que cadascú pot fer com a individu i l'acció comunitària. "És impossible treballar una part sense afectar l'altra", ha assegurat.

Una llei que "simplifica" els maltractaments

Per tal de lluitar contra aquestes desigualtats, sobretot quan desemboquen en violència masclista, tant la llei catalana com l’espanyola contemplen actuar-hi. La catalana entén l'abordatge de la violència masclista de manera més àmplia. Tanmateix, no té competències penals, a diferència de l’espanyola i, per tant, queda limitada. "Si tenim una llei estatal que simplifica i contempla la violència només en l'àmbit de la parella, estem invisibilitzant el problema", ha asseverat Cati Canyelles, antropòloga i membre de l'àrea de gènere d’Irídia.

Amb tot, l’estat espanyol va signar, fa un parell d'anys, el conveni d’Istambul, en què es contempla que la lluita contra la violència masclista vagi més enllà de l'àmbit de la parella i també tingui conseqüències penals contra els maltractadors que actuen en l'àmbit familiar, social i comunitari. També en el marc català es va aprovar el 2015 una llei de protecció de la infància que empara els infants de dones maltractades. Segons l’advocada Pilar Rodríguez, "hi ha encara molt a fer perquè a la llei espanyola se li van afegint pegats quan s'hauria de canviar".

Més enllà de reclamar una ampliació de la normativa espanyola i un reconeixement major de la catalana, tant Rodríguez com Canyelles coincideixen a destacar que, abans, cal que els treballadors judicials i la ciutadania en general facin un canvi de mentalitat. En aquest sentit, han admès totes dues que s'han trobat en situacions als jutjats que posaven en entredit la declaració de la dona. "Per apoderar les dones, no se les pot convertir en víctimes", ha assenyalat Coll.

La prevenció, clau per aturar la violència

El professor també ha assenyalat, però, que per abordar les violències cal escoltar també la versió dels maltractadors. "Hem d'aprendre a escoltar per saber quins són els motius que han dut a una persona a una situació tan dramàtica". És per això que González ha demanat més cursos de sensibilització i inserció per a homes maltractadors. De fet, a Barcelona ja existeix el Servei d'Atenció a Homes (SAH), que assessora i dona tractament a homes que han exercit o exerceixen violència vers la parella i que volen canviar la manera de relacionar-s'hi.

"Una llei no canvia una societat. Pot afavorir la igualtat però tota la part de sensibilització s'ha de fer des de l'educació, des de la cultura, des dels mitjans de comunicació, entre d'altres", ha recordat Rodríguez. També des de l’àmbit institucional, ha explicat Balada, els ajuntaments han iniciat campanyes contra la violència masclista, sobretot a les festes majors, arran dels casos d'agressions sexuals als Sanfermines.

Social.cat i la UGranollers han programat el proper col·loqui sobre la protecció dels infants refugiats el proper 4 de maig a la Biblioteca Roca Umbert de Granollers.

Consulta el dossier informatiu de la xerrada al web de Socialitzant