El Consell Nacional de la Joventut carrega contra el Pla d’Habitatge de Catalunya

Redacció

El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), juntament amb les entitats sindicals Acció Jove–Joves de CCOO i Avalot–Joves de la UGT de Catalunya, ha detectat importants mancances en l’avantprojecte del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge de Catalunya i ha posat de manifest que les accions previstes no donen resposta a la problemàtica d’accés a l’habitatge que afronta el col·lectiu jove.

L’avantprojecte de Pla preveu destinar 142.500 habitatges de protecció oficial (HPO) a la compravenda i 131.500 a l’ampliació del parc públic de lloguer social, fins que representi el 5% del total d’habitatges en 15 anys. Catalunya està a la cua d’Europa en parc públic d’habitatge: un 85% del parc és de propietat i un 15% de lloguer, del qual només entre l’1% i el 2% està destinat a lloguer social. A França, per exemple, el parc de lloguer públic assoleix el 17,4 % i a països com Holanda, Dinamarca, la República Txeca, Àustria, Regne Unit el lloguer social gira entorn del 20% del parc d’habitatges total.

Aquest seguit de mesures han portat cua i han estat criticades per diverses entitats. Segons el CNJC, l’aposta pel parc públic d’habitatge de lloguer “és mínima” i “completament insuficient davant el context actual”. A més, considera que la major aposta per la compravenda d’habitatges de protecció oficial fa que siguin assequibles només per a rendes mitjanes-altes i per a persones amb contractes fixes. En aquest sentit, el CNJC ha demanat assolir un 20% d’habitatge de lloguer social assequible en els pròxims 10 anys.

“Cal fomentar el lloguer per davant de la compra perquè s’ha demostrat que les polítiques d’habitatge protegit de venda no han garantit el dret a l’accés a un habitatge digne. A més, un cop vençuts els terminis establerts, aquests immobles han entrat en el circuit de l’especulació”, ha apuntat Magí Senserrich, secretari d’habitatge del CNJC.

El Consell també ha criticat que el 40% d’habitatges destinats a lloguer social seran de nova construcció i no es preveu iniciar les obres fins al tercer any de vigència del pla. “Aquest plantejament farà que no es disposi de llars habitables fins passats mínim 4 anys, un temps massa elevat tenint en compte la situació d’emergència habitacional que viuen les classes mitjanes-baixes i que es podria reduir activant polítiques de mobilització, expropiació i rehabilitació dels pisos buits”, expliquen des del CNJC.

Índex de preus de lloguer, només si és vinculant

Segons preveu l’avantprojecte de Pla, les ajudes al lloguer es reduiran progressivament en 15 anys, passant de l’11% al 4%. “Ens preocupa aquesta reducció si, tal com hem detectat, no hi ha polítiques que facin de contrapunt com podria ser la regulació del mercat del lloguer”, ha apuntat Senserrich.

En aquest sentit, el CNJC ha remarcat que ara mateix el lloguer no és una opció real i que l’instrument de l'índex de preus de lloguer com a eina de regulació per frenar la bombolla “només funcionarà si se li dóna caràcter de vinculant”.

Polítiques “pal·liatives" que no es fixen en els joves

La majoria de polítiques a les quals es podrà acollir la gent jove són polítiques “pal·liatives i dirigides a un públic ampli” com és el cas dels ajuts al lloguer. En aquest sentit, el Consell i les entitats sindicals han reiterat una crítica que porta temps fent: les persones joves sovint queden excloses d’aquests ajuts. Per més que l’edat sigui un criteri de priorització, es demana per exemple tenir contractes fixes, un requisit que no és la situació habitual entre els joves.

El Consell també ha trobat a faltar polítiques que impulsin models alternatius d’accés i tinença d’habitatge, com són la masoveria urbana o la cessió d’ús. Davant d’aquesta detecció de mancances, el CNJC ja ha anunciat que presentarà esmenes a l’avantprojecte del Pla i ha proposat arribar a un gran pacte amb tots els actors per regular i organitzar el sector de l’habitatge posant les persones al centre. Un pacte “per trobar un sistema que concebi l’habitatge com un dret bàsic a l’abast de tothom, igual que el sistema educatiu o sanitari”.