Les famílies monoparentals femenines tenen més risc de patir pobresa energètica

Un estudi d’Enginyeria Sense Fronteres evidencia que el gènere és un important factor de risc a caure en aquesta situació

La Cristina té 46 anys i quatre fills al seu càrrec. El seu termòmetre no supera els 12 graus de temperaturaperquè no pot assumir el cost dels subministraments bàsics de la llar. La onada de fred d’aquests últims dies s’ha traduït en un fort refredat que l’ha afectat tant a ella com a un dels seus fills.
 

Enginyeria Sense Fronteres (ESF) amb la col·laboració de l’Aliança contra la pobresa energètica (APE) ha presentat aquest dilluns l’estudi ‘Desigualtat de gènere i pobresa energètica: Un factor de risc oblidat’, elaborat per Irene González, que evidencia que el gènere és un factor de risc a patir pobresa energètica. El cas de la Cristina és concretament l’exemple d’una família monoparental femenina que fa gairebé dos anys que lluita contra la pobresa energètica, una situació que afecta tots els nivells de la vida i que cada vegada afecta a més persones, sobretot dones.

Maria Campuzano, portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, ha explicat durant la presentació que existeix una llei que empara aquestes famílies, que és la 24/2015, tot i que assegura que es necessita una llei ferma per impedir que aquesta situació “es cronifiqui”. Davant la necessitat d’activar “polítiques transversals que resolguin aquesta problemàtica”, Campuzano ha destacat que l’estudi preténveure qui està patint la pobresa energètica” i “descobrir si el gènere n’és actualment un factor de risc”.

En aquest sentit, l’estudi detecta quatre col·lectius especialment vulnerables que corresponen a les famílies monoparentals femenines, les dones jubilades, les treballadores del servei domèstic i les dones migrants. Totes elles es veuen abocades a diferents factors que eleven el risc de patir pobresa energètica.

A nivell laboral i segons fonts de l’IDESCAT de 2015, el 21,67% de les dones treballa a temps parcial, davant del 7,07% dels homes, la qual cosa es reverteix en sous baixos i condicions precàries i inestables. A més, les dones dediquen setmanalment el doble d’hores a la llar i la família. Mentre que els homes dediquen de mitjana el 14,58% d’hores setmanals a la llar i la família, les dones n’hi dediquen el 28,34%. Els talls de subministrament, un accés insuficient als serveis bàsics i la generació de deutes per factures impagades afecten així en major mesura a qui viu més lligat a les activitats de cura i a la llar, que encara són majoritàriament les dones.

A banda d’un anàlisi de dades, l’estudi compta també amb les conclusions d’entrevistes realitzades a dones que pateixen els efectes de la pobresa energètica en el seu dia a dia. Per a la majoria d’elles, més enllà de les problemàtiques derivades del fet de no poder assumir aquest pagament, s’hi suma l’esforç que suposa “demostrar” a l’Administració que es viu en una situació de vulnerabilitat i l’“assetjament” que pateixen per part de les empreses distribuïdores a través d’empreses de recobrament, que fan trucades de manera insistent per reclamar el deute.

En aquesta mateixa línia, l’autora de l’estudi ha destacat la necessitat de “destrossar l’oligopoli existent” i fer de les subministradores responsables dels costos que famílies sense recursos no poden assumir.

Campuzano ha subratllat, a més, el gran desconeixement de situacions de pobresa energètica. Segons la portaveu d’APE, “hi ha un 80% de persones que no poden pagar les seves factures i els serveis socials ho desconeixen”, una xifra que es coneix a partir del nombre de sol·licituds d’informes que les subministradores estan obligades a demanar als serveis socials municipals abans d’efectuar un tall.

En un sentit positiu, però, l’estudi assenyala que diferents plataformes i associacions com l’Aliança contra la Pobresa Energètica permeten a les dones apoderar-se, sentir-se acompanyades i participar en l’elaboració de polítiques que les afecten tant a nivell psicològic com social.

El preu de l'electricitat segueix augmentant

La pobresa energètica creix al mateix ritme que ho fa el preu de l’electricitat. Segons el regulador del mercat ibèric OMIE, aquest dimarts 24 de gener a les 9 del vespre l’electricitat arribarà 99,10 euros per MWh. Així s'acabarà amb la disminució dels preus de l'electricitat que s'ha registrat durant el cap de setmana i se superarà l'anterior punta de 98,69 euros, que es va donar el divendres 20 de gener a els 20.00 hores.
 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article