Com es protegeixen els fills de les dones maltractades?

La Llei de protecció a la infància també reconeix com a víctimes de la violència masclista els menors, que són atesos sovint des dels centres d’atenció primària

Els menors que han viscut o viuen en un context de violència de gènere també han rebut o reben maltractaments, sigui d’una manera directa o bé com a testimonis de les agressions. Una de les modificacions que introdueix la Llei 26/2015 de protecció a la infància i adolescència és, justament, que també reconeix com a víctimes directes de la violència masclista als fills de les dones maltractades, de la mateixa manera que ho fa amb la regulació de la pàtria potestat i de la custòdia dels fills en entorns de maltractament.

En l'àmbit familiar, quan els nens estan sota la pàtria potestat o la tutela d'una víctima de violència de gènere, la norma assenyala que els poders públics han de garantir el suport necessari perquè romanguin amb la seva mare, a més de prestar atenció especialitzada i ajudar en la seva recuperació. D’altra banda, la Llei orgànica 1/2004 de Protecció Integral contra la Violència de Gènere també insta a prestar una assistència social integral a través dels serveis socials als menors que es trobin sota la pàtria potestat o guarda i custòdia de la persona agredida.

Amb tot, a Catalunya, fins l’any 2007 no existia cap protocol d’actuació proactiva cap els menors en les fases d’exploració, detecció i atenció ni en les entitats públiques ni en les privades. Va ser aleshores quan, des de l’àmbit municipal de Barcelona, l’Equip Infància EAD i Direcció Dona i Drets Civils, entre d’altres, es van agrupar per crear unes pautes orientatives d’exploració i d’intervenció amb els fills i filles de les dones ateses per situacions de violència de gènere. Unes pautes que passen, en primer lloc, per l’exploració exhaustiva de la situació del nen i, després, s’activen uns protocols d’actuació, de reforç psicològic, adreçats també a les seves mares.

L’assistència dels infants des dels centres d’atenció primària

L’assistència d’aquests infants, comença, moltes vegades, en la visita pediàtrica del mateix centre de salut o en el centre educatiu. Segons la pediatra d’un Centre d’Atenció Primària (CAP) de Reus, un cop els serveis sanitaris detecten alguna anomalia a la consulta, estan “molt pendents d’aquests infants”. “Les infermeres els fan moltes preguntes i si no acudeixen el dia que els toca visita, els truquem i fem seguiment. Altres vegades, les pròpies mares ja ens expliquen els casos de maltractament”, explica.

Quan els professionals mèdics detecten el possible cas d’un fill d'una dona víctima de violència masclista es posen en contacte amb el Serveis Socials Territorials i, depenent del cas, s’avisa a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). A partir d’aquí, s’obre un expedient de risc i comencen a fer seguiment i observació d’aquests menors i del seu entorn familiar.

Segons expliquen des dels Serveis Socials de Miami i Mont-roig del Camp, fan “un seguiment amb el nucli familiar” i es coordinen amb altres serveis per dissenyar un pla de millora a la família perquè “les diverses situacions de risc en què es troba el menor en el nucli familiar desapareguin”. Aleshores, Serveis Socials proposa a la mare que adopti mesures tant per protegir-se ella com els seus fills. En cas que aquest nen hagi presenciat violència a casa, s’activa la visita al psicòleg i se li fa seguiment des del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ). A la dona maltractada se la deriva al Servei d'Intervenció Especialitzada (SIE).

Des de Serveis Socials de Miami i Mont-roig del Camp argumenten que, tot i que el protocol per protegir els menors fills de mares maltractades existeix i està ben dissenyat, “a vegades, pot passar que les dones no vulguin denunciar les agressions que reben o que alguns professionals dels centres mèdics no apliquen de forma adequada el protocol establerts en casos de violència de gènere i maltractament infantil”. “Ens hi hem trobat”, admeten.

El suport a través de la via judicial

Segons l’advocada especialista en violència de gènere i protecció de menors, Iris Gaja, els fills de les dones maltractades estan protegits, d’una banda, per l’administració de Justícia i, d’altra banda, per l’administració pública. La primera, actua a través de procediments penals però, evidentment, en cas que no hi hagi denúncia penal, aquesta via no pot intervenir.

En canvi, l’administració pública sí que pot intervenir i, a més, té l’obligació de fer-ho. Quan una dona posa una denúncia perquè ha rebut maltractament per part de la seva parella, el jutge pot posar unes mesures cautelars com a ordre d'allunyament. Si aquesta parella té fills, la dona pot sol·licitar ordre d'allunyament tant per a ella com per als fills. Segons les dades del Consell General del Poder Judicial (GGPJ), de les més de 4.683 denúncies que es van presentar l’últim trimestre del 2016 a Catalunya per un cas de violència masclista, només en 76 dels casos es va dictar una mesura encaminada a garantir la salvaguarda d’altres persones del nucli familiar o proper a la dona, entre els quals s’hi troben els menors.

El jutge, a més de les mesures penals -en cas que la víctima hagi denunciat-, també pot prendre mesures civils en relació als nens, com ara que la mare obtingui la custòdia temporalment, que l'home hagi d'abandonar la llar familiar o que les visites es facin en els punts de trobada, que són espais habilitats per això. L’ordre més extrema és la retirada de la pàtria potestat als presumptes maltractadors, tot i que es tracta d’una mesura que s’utilitza en escasses ocasions.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article