“És que avui he dormit fatal, no em parlis!”

Aquesta setmana passada vaig tornar a escoltar la típica frase d’algun/a treballador/a social que deia: “Ja he citat aquesta persona tres vegades i no ha vingut. Això és que no ho necessita; tancaré l’expedient”.

I tot seguit van venir-me al cap més frases cèlebres del nostre àmbit laboral, com “Si no ve, és que estarà bevent” o “És un impresentable, sempre crida i està enfadat amb la vida” o “Fa dos mesos que ha d’anar a buscar una documentació i encara no me l’ha portada” i, fins i tot, “Fa dies que li dic que parli amb mi, que l’ajudaré a tramitar uns papers, i no ho fa; no estarà tan malament llavors”, etc.

Partint d’una anàlisi de la realitat molt superficial, només ens fixem en els símptomes, no amb la veritable “malaltia”. Pot ser que tingui alguna cosa a veure, en el cas de les persones en situació de sense llar, amb la falta de son, amb el no-descans? A veure si posem una mica de llum.

Recordem ara com ens sentim quan dormim malament una nit. Fem-ho. I com ens despertem al matí. Quin humor desprenem cap als altres? Ens irrita tot! Oblidem coses! Com encarem el dia? Doncs bé, imaginem-nos ara que dormim malament dues nits, tres, quatre, cinc... sis mesos, sis anys, deu anys. I, a més, amb por, inseguretat, fred o calor, sense roba còmoda. Afectaria això a la nostra salut física i mental?

Segons un estudi fet per la revista Nature, si passem 24 hores sense dormir, “el nostre rendiment cognitiu i motor és el mateix que el d’algú que ha begut cinc copes d’alcohol”. I si la manca de son és contínua, probablement apareixeran problemes de salut, com hipertensió, atacs cardíacs, accidents cerebrovasculars, obesitat (“No passarà tanta gana, perquè mira que està gras!”), diabetis, depressió i ansietat, disminució de la funció cerebral, pèrdua de memòria i trastorns psiquiàtrics. Cognitivament afecta sobre la capacitat d’atenció (“T’ho he repetit ja deu vegades!”), la recuperació de la memòria (“Has tornat a oblidar la teva cita amb la psiquiatra?”) i l’aprenentatge (“a deu anys que està al país i encara no parla la llengua!”).

Que important és dormir bé; si no ho fem, ens canvia el caràcter. Per tant, incorporem dins la nostra praxi laboral la idea que la persona que tenim davant per acompanyar-la en el seu procés podria no haver dormit bé. I potser ho porta fent durant molt temps. Massa.

Es veu que l’any 1964 un jove californià de 17 anys es va mantenir despert durant 11 dies i 25 minuts. Formava part d’un experiment en una fira de ciència. Doncs bé, a partir del quart dia, la memòria li va començar a fallar i van aparèixer al·lucinacions greus (Veure boira constantment, confondre mobiliari urbà amb persones) i va començar a malparlar i insultar. Com ho veieu?

Per altra banda, durant la història de la humanitat, la tècnica de la privació de son s’ha utilitzat com a instrument de tortura. Es coneix com la “tortura blanca”. L’exèrcit dels Estats Units, la CIA i la policia xinesa, entre d’altres, l’han usat. Es tracta de mantenir una llum brillant encesa en tot moment cap a la cara de la persona torturada i fer sorolls eixordadors cada vegada que se li clouen els ulls. A mi això em fa pensar en una persona que dorm actualment en un caixer automàtic d’un carrer hipertransitat de Barcelona. Hi ha llums, sorolls insofribles, crits, inseguretat... només falta el torturador; o espereu... potser podríem dir que un sistema que nega els drets de la gent de manera sistemàtica és un torturador? Seria, doncs, el torturador “estructural”. Tela.

Qui de nosaltres no beuria per poder dormir uns instants i oblidar-se de la por? Qui no es drogaria fins a les celles per poder descansar? Qui pensa que no perdria el cap si hagués de viure una situació així? Doncs això, pensem abans de jutjar. La Júlia no és mala persona ni “passa de tot”, la Júlia gairebé no pot dormir des de fa un any, des que es va quedar “al carrer”, i això l’afecta a la salut mental i física de manera greu. La Júlia és una víctima del torturador, no la culpable.

Dormir bé, per a les persones “en situació de sense llar” és, avui dia, un somni.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Roger Barcelona
3.

Gràcies J.Luis i Francesc per les vostres paraules.Salutacions!

  • 0
  • 0
Francesc
Magnífica reflexió, Roger. El millor relat que he llegit per estimular l'empatia cap als malhaurats que veuen vulnerats cada dia els seus drets més bàsics havent de viure al ras. Gràcies per fer públiques les teves reflexions.
En resposta a Francesc
Juan Luis Barcelona
2.

Me sumo a esa reflexion, siempre valoramos desde nuestra "realidad" y eso nos aleja de percibir " sus realidades" que les llevan a otros comportamientos..

  • 3
  • 0
Francesc Sant Gregori
1.

Magnífica reflexió, Roger. El millor relat que he llegit per estimular l'empatia cap als malhaurats que veuen vulnerats cada dia els seus drets més bàsics havent de viure al ras. Gràcies per fer públiques les teves reflexions.

  • 3
  • 0

Comenta aquest article