Cuidem els i les nostres joves

“No ho sé”. Aquesta és la resposta de molts dels i de les joves que s'apropen, són derivats o arriben als diferents serveis d'orientació que per molts punts del territori i dels municipis, sigui mitjançant ens públics o socials, ofereixen servei per tal de donar suport a aquest col·lectiu. Són joves que han sortit del sistema educatiu, amb fracàs escolar o simplement desmotivats davant les opcions un cop assolida l'escolarització obligatòria.
 
La joventut certament és un dels col·lectius que més (injustament al parer de molts), reben etiquetes de la societat. Tots hem sentit referències com “ninis, perduts, ganduls, despreocupats, violents...”. Els mitjans de comunicació no sempre donen la millor versió d'aquest sector de la societat, remarcant notícies on el sentit d'aquest etiquetatge pren força en la mentalitat de la ciutadania.
 
Com és habitual, generalitzar els adjectius que acompanyen un terme, en aquest cas la joventut, no és quelcom que ajudi al fet que la societat vegi de manera positiva aquest sector. Sentim sovint tant en els nostres cercles d'amistat, com en els professionals, que la joventut està perduda, que ho tenen tot sense el mínim esforç, que “a la meva època jo a la seva edat ja treballava”, etc. Hem de tenir present que hi ha molta joventut implicada, per exemple, en moviments solidaris, o en programes de voluntariat, hi ha joventut emprenedora, i innovadora, joventut que es mou per interessos concrets (el medi ambient, l'economia circular, els interessos lúdics) i realitzen accions i activitats realment enriquidores per la societat. També està el jovent que s'esforça en un esport en concret, amb unes fites molt exigents, o aquella que inverteix el seu temps en les arts, com la música, la dansa o el teatre. Aquesta joventut no s'identifica amb aquelles etiquetes que la societat té tanta tendència a marcar.
 
Hi ha un sector de la joventut que no acaba d'encaixar en els rols o els circuits que la societat adulta ha marcat com a “acceptables” o com a “necessaris”. Obligatòriament, s'ha de romandre en el sistema educatiu fins als 16 anys, i finalitzar amb l'ESO. I si no tens l'ESO, no trobaràs feina, o trobaràs feines precàries. Amb aquest discurs acudeix aquest jovent que ha abandonat el sistema educatiu amb 16 anys, i no s'ha graduat. O bé han obtingut el graduat i no saben cap a on dirigir la seva vida. Arriben desmotivats i, per descomptat, amb un sentiment d'“inutilitat” enorme. Fruit de la quantitat d'anys que porten escoltant els mateixos missatges, tant de familiars com del personal docent. Han aguantat en el sistema perquè és el que tocava, obligatòriament, però potser fa anys que no aconsegueixen interessar-se ni motivar-se, però no tenen cap altra opció.
 
Desmitificar que el seu futur vital i laboral no estarà supeditat a tenir o no el graduat en educació secundària és quelcom que els treu un pes de sobre. I per descomptat que tenen interessos i naturalment que alguna cosa els motiva. Però no són capaços d'interpretar els seus propis desitjos. Ni tan sols són capaços d'identificar les seves pròpies competències, els hi costa veure de la gran quantitat de coses que són capaços de fer i d'aplicar. Hi són molts i diversos els factors que porten a un o a una jove a deixar els estudis, però també són moltes les opcions que tenen de trobar allò que els interessa, allò que els motiva i els hi dona l'energia per reprendre la formació o per voler inserir-se laboralment.
 
El sistema educatiu, cada cop més, ha de fer front a una diversitat que sovint no pot atendre de la millor manera. La desmotivació i el desinterès que aquests i aquestes alumnes mostren és difícil de treballar a l'aula, però la línia d'acció ha d'anar dirigida a empoderar-los des d'un altre vessant. Incloent també a la família.
 
Des de la pedagogia, també s'ha de fer front a les demandes d'aquest col·lectiu que, dins d'un sistema educatiu que continua necessitant millores, a poc a poc va aconseguint generar ponts de cooperació entre món laboral i educatiu. La quantitat d'empreses que donen suport als programes de formació per al jovent, sigui oferint formació o pràctiques laborals, és un dels factors importants perquè aquest jovent pugui valorar el seu interès per una activitat o per una altra. La pedagogia, i per extensió els pedagogs i les pedagogues, ha traspassat els murs de l'escola i es treballa perquè cada cop més l'educació i l'empresa coordinin les seves actuacions formatives i laborals de cara a tota la societat, i molt especialment als joves.