L’educació a debat: què està fallant al sistema educatiu català?

Silvia Rodríguez Gómez  @socialpuntcat 

Fa poc més d’un mes que el terrabastall dels mals resultats de l’informe PISA trastocaven l’agenda política, educativa i mediàtica a Catalunya. L’informe, que situa l’alumnat català a la cua de l’OCDE en matemàtiques, ciències i lectura, ha generat un enorme debat als centres educatius, entre els docents i les famílies, al Parlament de Catalunya, i també al carrer: tothom ha reflexionat aquest darrer mes sobre què està passant a l’escola catalana i per què l’alumnat ha obtingut uns resultats tan pèssims. És la falta d’inversió? Són els nous models educatius, més innovadors? És l’augment de les problemàtiques socials? Hem de repensar el model educatiu català?

Aprofitant que aquest dimecres, 24 de gener, és el Dia Internacional de l’Educació, des del Social.cat hem volgut donar veu als docents perquè ens expliquin quines són les raons que creuen hi ha darrere d’aquesta davallada històrica dels resultats, i quines haurien de ser les solucions per revertir una situació que ha anat empitjorant any rere any, i que feia temps que els professionals de l’educació havien vaticinat.

Les causes: cops de timó, infrafinançament i augment de les problemàtiques socials

Comencem pel principi. Totes les fonts entrevistades per aquest reportatge coincideixen en un punt: hi ha múltiples causes que ens han portat al punt en el que ara estem: qüestionant de dalt a baix el model educatiu català. Per a Marta Butjosa, docent de secundària, terapeuta i escriptora dels llibres Educar amb consciència (2018) i Transfórmate para educar(2021), l’educació a Catalunya “és un vaixell a la deriva des de fa almenys trenta anys”.

Per a la docent, que també ha estat opinadora al Social.cat, hi ha múltiples factors a destacar, però assenyala principalment la falta de lideratge: “Des de les aules hem patit cops de timó sonadíssims, hem vist com ens deixàvem portar per les modes i per un lamentable complex de superioritat de la majoria dels polítics, mostrant obertament la falta d’escolta, respecte i comunicació amb el professorat. S’han gastat quantitats ingents de diners en una digitalització que ara es demostra perjudicial, i s’han deixat d’invertir en aules d’acollida o professorat per l’alumnat amb necessitats educatives especials, per donar-ne dos exemples”, relata Butjosa, qui també creu al sistema, ara mateix, “trontolla la base”.

“Una important part de l’alumnat arriba a la secundària amb dificultats per llegir i escriure amb fluïdesa. Sense aquestes dues habilitats es fa difícil continuar endavant, es va acumulant retard i, finalment revertir aquesta situació és gairebé impossible”, lamenta la docent, qui també pensa que part del problema rau en la falta de recursos: “Invertir en educació es veu com una despesa i no com una inversió”.

Iolanda Segura, portaveu d’USTEC, apunta a l’infrafinançament “endèmic” com a una de les causes dels mals resultats a les proves PISA

Segons Iolanda Segura, portaveu nacional d’USTEC·STEs (IAC) i docent del cos de mestres, les causes dels mals resultats de l’alumnat són moltes, però es podrien englobar en dos aspectes bàsics. Per una banda, assenyala la docent, tenen a veure amb les “males decisions” en matèria de política educativa que parteixen amb la implementació de la LEC, “llei de caire neoliberal que ha provocat que la qualitat de l’educació hagi caminat cap a la davallada organitzativa i pedagògica i hagi incrementat la segregació del sistema educatiu exponencialment”, considera.

D’altra banda, Segura apunta a “l’infrafinançament endèmic”, un fet que ha limitat “la possibilitat d’implementar millores i suposa manca de recursos humans, materials, organitzatius i estructurals”. “L’educació mai ha estat una prioritat en les polítiques dels nostres diferents governs. La inversió que es destina no arriba a ser ni la meitat del famós 6% que s’hauria d’estar destinant des de fa dècades”, assenyala. Així, “la segregació, la precarització de les condicions laborals del personal educatiu, la desmotivació creixent, els constants canvis curriculars i organitzatius de l’educació i la sobrecàrrega burocràtica creixent, tenen també un impacte directe sobre la qualitat educativa i provoca efectes col·laterals com la manca de professorat en moltes especialitats”, diu Segura.

Per a la portaveu sindical, també cal remarcar que ha mancat falta de consens amb la comunitat educativa: “Imposar la unilateralitat de les decisions en els centres i les tries a dit del professorat en mans de les direccions, i impedir que els claustres, que tradicionalment eren els encarregats d’elaborar els Projectes Educatius de Centre, hi participin de forma democràtica en la presa de decisions, suposa un empobriment qualitatiu a nivell organitzatiu i pedagògic”, sosté la docent. Qui creu que, sobretot, el que ha fallat ha estat la “la voluntat política per abordar de forma efectiva totes les necessitats de l’educació del nostre país”.

Per a la mestra d’infantil i primària Mar Hurtado, també presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, cal tenir en compte, però, que les proves PISA només avaluen una “part molt concreta” dels resultats de l’alumnat, i també posa sobre la taula un factor rellevant: “Vivim moments socials complexos; una dada tan alta en pobresa infantil, per exemple, és una causa més que podria respondre en part a aquests resultats. L’escola, actualment, ha d’atendre moltes problemàtiques socials, disposa d’un decret d’educació inclusiva sense desplegar, moltes diversitats i pocs recursos per atendre-les. Tot plegat va en detriment d’uns bons resultats”, diu la mestra.

Un altre aspecte que assenyalen els professionals és la baixada de l’exigència acadèmica a l’alumnat.  Sergio Moreno, professor d’un institut de secundària, creu que part de les dificultats que té l’alumnat provenen per “deixar de banda” continguts i hàbits. “Uns continguts que s’han d’aprendre llegint, escrivint, repetint i reflexionant, amb esforç”, assegura Moreno. “No es pot ser reflexiu i crític sense coneixement, i aquest no apareix sol, s’ha de treballar. Aquesta hauria de ser la base de l’aprenentatge i són aspectes que es treballen poc”, indica, i assegura que s’ha baixat l’exigència acadèmica a nivells “que freguen la irresponsabilitat”. “Ara ho estem pagant i no serà una situació fàcil de revertir. Estem formant i educant persones amb una molt baixa tolerància a la frustració, amb manca d’hàbits i de coneixements”, sentencia el docent.

Sergio Moreno, docent a secundària, alerta que s’ha baixat l’exigència acadèmica a nivells “que freguen la irresponsabilitat”

D’altra banda, Moreno també creu que una de les coses que estan fallant al sistema és la pèrdua de reconeixement social dels professors: “Ara, un o una docent és, a més a més, psicòleg, monitor de lleure, mediador, informàtic, escriptor, artesà, buròcrata...”, enumera, tot admetent que hi ha “desbordament” dels docents, qui, a banda de les hores lectives, també han de carregar amb moltes tasques burocràtiques, formacions, hores de suplències i de coordinacions.

L’aplicació de noves metodologies, en el punt de mira?

Un altre factor que centra el debat és l’aplicació de les noves metodologies al sistema educatiu, i si aquestes són un element que pot estar afectant l’aprenentatge de l’alumnat. No es qüestiona tant les noves metodologies en si, si no com s’estan implementant: amb manca de personal, amb aules saturades, sense planificació ni consens.

“No hi ha noves metodologies, o metodologies més innovadores: les metodologies vigents existeixen des de fa dècades i també des de fa dècades que s’estan implementant en els centres educatius. La diferència és qui pren les decisions i com”, manifesta Iolanda Segura, d’USTEC·STEs (IAC). Així, Segura recorda la tradició de renovació pedagògica que va situar a Catalunya, entre els anys 80 i 90, com un “referent” en educació. “Aquesta renovació, però, provenia de la base, des dels propis docents que aplicaven diversitat metodològica per fer arribar el coneixement a tots els infants amb igualtat i equitat. Hem de recuperar els debats pedagògics als centres. La línia metodològica s’ha de teixir des del claustre des del consens sobre què farem i com, en funció de la realitat que tenim a les nostres aules i l’entorn”, reivindica Segura.

No obstant això, la docent avisa: “El problema no es pot situar només en el debat de la transformació i la innovació imposada des de dalt, amb un enfocament competencial que ve dels dictàmens neoliberals de l’OCDE. Centrar el debat només en aspectes metodològics és no abordar el problema en la seva totalitat”. 

Marta Butjosa ho té clar: “Innovar per innovar no té cap sentit, i tristament s’han aplicat canvis que no estaven prou validats. Hem pecat de supèrbia, de voler-ne saber més que el mestre, permeteu-me el sarcasme”, diu. “Hem oblidat que ensenyant continguts també ensenyem competències i, paradoxalment, volent ensenyar competències, com ara aprenentatge autònom o aprendre a aprendre, cada vegada tenim nois i noies menys autònoms i amb menys habilitats per aprendre. Els ho hem donat tot fet. L’aprenentatge és una construcció que ha de fer cadascú individualment i avui l’alumnat somnia que només assistint a classe aprendrà”, opina la docent.

I explica el que es troba en el seu dia a dia a les aules: “Quan han de portar a terme una tasca obliden els apunts que han pres, el que ha explicat el professor, el que van treballar la sessió anterior i es llancen a fer-la com si cada dia comencéssim de zero. De seguida apareix el ‘no ho sé fer’, ‘això no ho has explicat’, i cal tornar a començar, essencialment, perquè no hi ha responsabilitat cap al propi aprenentatge, perquè no es fa servir la memòria i perquè hi ha la creença que ha de ser fàcil”, reconeix Butjosa.

Coincideix Sergio Moreno, qui creu que s’ha donat un “abús” en l’aplicació de les noves metodologies, criticant també el fet que moltes escoles han deixat de banda els llibres, i també aprendre memoritzant: “Hem deixat de banda la memòria! El més valuós que tenim com a persones!”, exclama. “Treballar per projectes? Combinar metodologies? És clar que sí, però sempre cercant primer una base sòlida i un equilibri. Hem volgut copiar models i mètodes que ara queda clar que no funcionen”, alerta el docent, tot destacant que cal no oblidar les ràtios i la diversitat a les aules. Així, comparteix un sentiment que s’ha escoltat molt aquests dies a les portes dels centres educatius, a les tertúlies, i també a les xarxes socials. “El sistema educatiu català sembla més un aparador on vendre productes, on fer la millor fotografia d’una activitat o superprojecte perquè sembli que tot és superinnovador”, critica.

Mar Hurtado, presidenta de Rosa Sensat, creu que les escoles han de combinar metodologies “consensuades” pel claustre

Per la seva banda, Mar Hurtado assenyala que les metodologies més innovadores ja existien fa anys. “Mai unes metodologies han de restar coneixement, s’han de saber implementar en l’entorn i en el moment adequat”, aposta la presidenta de Rosa Sensat, qui puntualitza: “Si la pregunta és si aquestes metodologies han de neutralitzar una classe magistral o un seguit d’aprenentatges més memorístics? No”. Per a ella, doncs, les escoles han de combinar metodologies, seguint una manera de fer “consensuada per un claustre i definida en el seu projecte educatiu”.

En aquest sentit, Hurtado creu que cal veure com a punt fort del sistema el fet que ara es disposa d’un currículum renovat, “molt adaptat a una societat que ha de respondre competencialment”, i de metodologies “interessants, totes elles vàlides”, diu. Malgrat això, la mestra afegeix que cal una major comprensió, interpretació i formació del nou currículum.

I ara què? Solucions que busquin el consens amb els professionals 

El debat avança, òbviament, cap a les solucions que s’han de prendre a partir d’ara. De moment, per part del Departament d’Educació —criticat pels sindicats i comunitat educativa per no responsabilitzar-se davant dels resultats, i per no escoltar les demandes del sector, que alertava feia temps que l’alumnat cada cop tenia un nivell educatiu més baix— s’ha convocat un consell amb 18 experts per implementar millores educatives. Així mateix, el Govern també s’ha compromès a ampliar les partides pressupostàries a Educació, però no es materialitzarà fins que no hi hagi acord pels pressupostos del 24, que ara mateix s’estan negociant.

“Revertir la situació no serà gens fàcil”, augura Marta Butjosa, qui recomana “invertir amb seny, observant bé què funciona i què no; i amb perspectiva, deixant que les mesures facin el seu efecte. Cal responsabilitat, valentia i intel·ligència i aplicar decisions meditades i justificades sense escatimar recursos”. “Cal deixar treballar al professorat, donar-li tranquil·litat, deslliurar-lo de burocràcia i no culpabilitzar-lo quan reclama el que necessita”, creu la docent, qui demana tornar al “llapis i al paper, a les narracions i a la lectura en veu alta diària, a memoritzar poemes, a buscar al diccionari tradicional”.

Marta Butjosa, docent a secundària, augura que revertir la situació “no serà gens fàcil” i recomana “invertir amb seny”

Així mateix, Butjosa creu que cal revalorar el títol de l’ESO i crear mecanismes per recuperar l’alumnat vulnerable amb un sistema educatiu flexible i que s’adapti a les necessitats dels estudiants. També reclama revisar “honestament i sense pressions” els concerts educatius i deixar d’invertir recursos públics en escoles d’elit. “Això només són els fonaments, a partir d’aquí cal anar desglossant uns objectius concrets, però que naixeran morts si no tenim en compte aquestes premisses”, opina la docent.

Per la seva banda, Sergio Moreno creu que cal pactar una llei educativa “duradora”, així com augmentar la inversió educativa. “El sistema educatiu ho demana pel perfil d’alumnat que tenim, per les noves famílies, pels canvis socials, i l’escola s’ha d’adaptar a aquestes noves realitats i necessitats. Només així l’escola serà de qualitat i inclusiva”, sosté el professor.

Així mateix, Moreno llista les altres qüestions que, segons ell, necessiten un canvi: “Cal repensar les metodologies actuals; no rebaixar continguts ni coneixement; recuperar la lectura, la redacció i la memòria; augmentar l’exigència educativa i acadèmica; utilitzar llibres de text per treballar hàbits, pautes i estructurar el coneixement, i perquè les famílies vegin què es fa a l’aula. Cal baixar ràtios, reduir la burocràcia dels i les docents i donar-los llibertat de càtedra”. A banda, reclama valorar la tasca dels professionals, tot millorant les condicions laborals, i donant-los “més protagonisme i poder de decisió”, i descarregar-los de tasques poc productives i que no afavoreixen l’aprenentatge, “com la gran quantitat de burocràcia”, apunta. “El que importa, principalment, és que el col·lectiu docent se senti fort i prengui protagonisme per poder realitzar la seva tasca el millor possible: ensenyar i educar persones, formar ciutadans crítics, empàtics, amb hàbits i esforç”, aposta.

Els professionals coincideixen: cal sumar esforços entre tota la societat, professionals i govern per replantejar-se l’educació

Mar Hurtado, per la seva banda, afegeix que les solucions han de venir d’una suma d’esforços: “Societat, docents, govern, lleure i qualsevol que estigui en relació amb infants i joves”. Sí que apunta, però, en algunes direccions que ajudarien a encarar la situació. Primer, Hurtado creu que cal consensuar les veus dels docents. “Necessitem un debat que ens acosti per disminuir la distància d’aquesta polarització actual”, diu. Així mateix, valora com a necessari que la societat “recuperi” la confiança amb l’escola, els instituts i els docents. Pel que fa als aprenentatges, la presidenta de Rosa Sensat recomana “comprendre, observar i fer recerca de com i quan aprèn un infant”. “Necessitem dades per fer valoracions més ajustades, les sensacions ens distreuen”, adverteix.

D’altra banda, demana replantejar les formacions i, sobretot, la inicial. “Fer-nos més preguntes, com i què ensenyem, el sentit actual de l’escola i l’institut, amb debats dins dels centres que ens generin ganes de renovar i renovar-nos o simplement de constatar que el que fem serveix per assolir els objectius que ens proposem”. I conclou: “L’objectiu principal hauria de ser que no es perdin les ganes d’aprendre. En algun moment això passa i cada vegada més, centrem-nos en això i recollim les dades PISA com un indicador de molts que ens ajudi a avançar i no a paralitzar-nos”.

Amb una mirada més global, Iolanda Segura sosté que el més necessari és fer un “replantejament” de l’educació catalana, i obrir un “debat ampli i democràtic”, on hi participin tots els agents socials i polítics que estiguin vinculats al món de l’educació, que es centri, en primer lloc, en “identificar els problemes i necessitats globals i per zona del nostre sistema educatiu”. En segon lloc, diu Segura, són necessàries solucions en diversos sentits: de política educativa, pressupostàries, organitzatives, de condicions laborals, pedagògiques i didàctiques... I, en tercer lloc, que es despleguin les mesures i propostes consensuades. “I sobretot, és important no cometre els mateixos errors de sempre que ens han abocat a aquesta situació. I deixem els retrets de banda: construïm conjuntament una educació catalana pública, forta i de qualitat. Ara és el moment”, emplaça la docent i sindicalista.