El crit unànime de les entitats contra la desnutrició dels infants catalans

Cristina Allué  @crisallue 

Les entitats socials fa dies que reclamen a les administracions que posin en marxa polítiques per pal·liar la desnutrició dels infants. La darrera setmana, la FaPaC va reclamar la gratuïtat dels menjadors escolars arran del nou decret que va presentar el Parlament i el Banc dels Aliments va recordar que un de cada quatre menors no pot accedir de forma regular al consum de llet. A finals de setmana, també la Fundació Probitas va tornar a posar el debat sobre la taula a la jornada ‘Accés a l’alimentació dins i fora de l’escola’, que va motivar que diverses organitzacions i el mateix Síndic de Greuges demanin de nou eines per combatre les desigualtats que ocasiona la dieta.

“La malnutrició és una realitat”, ha assegurat durant la presentació el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que no s'ha estalviat d’enumerar, com la resta d’entitats que hi participaven, els motius pels quals aquesta desnutrició es consolida any rere any a Catalunya. D’entrada, va assegurar, un bon percentatge de famílies en situació de vulnerabilitat no accedeixen a les beques de menjador ni tampoc als serveis socials. “L’alimentació motiva fins a 30 punts percentuals de diferència en rendiment escolar entre els alumnes de famílies desafavorides i els de famílies benestants, 30 punts de desigualtats en l’oci i el doble de problemes en Salut. La crisi no ha fet més que agreujar aquesta situació”, ha admès Ribó.

A més, les entitats també han denunciat que, no només els infants tenen dificultats per accedir a les subvencions, sinó que s'han reduït substancialment durant la crisi. Així ha ocorregut amb la prestació per a infants a càrrec, per al transport, per a la compra de llibres o per a l’escola bressol. També han recordat que “una mala planificació” de les ajudes ha consolidat les desigualtats territorials. Per això, reclamen que es consideri la correcta nutrició com un factor més d’èxit escolar, però també com una mesura imprescindible per assegurar el Benestar. Així, el portaveu de la FaPaC, Miquel Gené, ha recordat que l’entitat vol lluitar per “un model de menjador social similar al de països com Suècia o Finlàndia”. També ha explicat que ha fet arribar una proposta de 15 mesures al Govern català, que el Social.cat va publicar en exclusiva.

Una bona nutrició infantil, però, no només s’ha de donar a l’escola, tal com ha explicat el coordinador de la comissió de centres oberts de la FEDAIA, Josep Rodríguez, que ha explicat quin és l’impacte en les activitats d’estiu i dels centres oberts en la salut dels infants tutelats o ex-tutelats per l’administració. “Els nens sans aprenen millor”, ha explicat i ha argumentat que, de fet, aquesta és una exigència de l’OMS i dels organismes europeus que l’Estat i el Govern haurien de complir.

L’obesitat infantil, una xacra a combatre

Així mateix, ha asseverat el coordinador de Creu Roja a Catalunya, Enric Morist, els esforços de Govern i de les entitats han d’anar dirigits a reduir les situacions de vulnerabilitats dels infants i les seves famílies. La tasca de la Creu Roja, en aquest sentit, se centra a pagar beques menjador, entregar targetes per a la compra en supermercats o oferir berenars en horari extraescolar. “El principal problema que hem detectat no és només de desnutrició, sinó l’alta taxa d’obesitat infantil que incideix en els col·lectius més vulnerables”, ha dit Morist. Per això, des de l’entitat van crear l'Observatori de l’alimentació.

També la directora general de la Fundació Probitas, Marta Segú, ha explicat com el programa Reforç de l’Alimentació Infantil (RAI) s’ha convertit en una dels projectes que més ajudes proporciona als infants catalans. En total, beneficia 17.172 nens i nenes, que reben alguna ajuda de menjador, participen dels casals d’estiu, reben formació en hàbits saludables o en salut.

Lluitar contra la fam al món

Però la desnutrició no afecta només els infants catalans. “Sense una bona alimentació, no hi ha cap altre dret possible!”, ha explicat el cap d’oficina del Programa Mundial dels Aliments de Nacions Unides a l'Estat espanyol, Antonio Salort-Pons. El responsable ha volgut recordar la tasca que l’organització fa arreu del món. L’ajut alimentari està dirigit als ciutadans més pobres i el 2014 va donar suport nutricional especial a 7,3 milions d’infants. De fet, el 64% de les persones que atenen són nens.

“Un menjar diari escolar representa un gran incentiu per enviar els fills a l’escola”, ha resumit la investigadora de la UPV, Lídia Garcia, que ha explicat com els nous programes d’alimentació escolar s’implanten cada vegada més perquè “permeten teixir unes xarxes de protecció social” i perquè, sobretot a l’Amèrica central i del sud, es vinculen a programes d’agricultura familiar.

A més, el Programa Mundial dels Aliments va proporcionar menjars escolars i racions per endur a 17 milions de nens i va prestar assistència a uns altres 1,2 milions a través d’altres fons. “Els menjadors escolars ajuden a fer que més nens assisteixin a l’escola. També permeten que les noies vagin a estudiar”, ha conclòs Salort.