“Quan dibuixo gent gran sempre em surten tristos”

La il·lustradora Marta Contreras explica en una doble sèrie aquest cap de setmana què li transmet la gent gran

La il·lustradora Marta Contreras (Tarragona, 1985), dibuixa tot el que capten els seus ulls. Dibuixos de persones grans, petites, animals o superherois, tots destil·len la humanitat que caracteritza l'obra d'aquesta artista tarragonina. “No puc suportar que la gent els hi falti el respecte als grans”, diu contundent. Aquest cap de setmana, al ‘Social.cat’ publiquem dues sèries de Contreras per completar el monogràfic de gent gran. Aquí va la primera, i la segona la podreu veure aquest diumenge.

“Fer-me gran em fa força por, precisament, per aquesta idea de solitud. La gent que va desapareixent. Em fa por. Per exemple, si veig alguna pel·lícula que tracta sobre la vellesa, m'arriba molt més que qualsevol altre col·lectiu vulnerable”.

“La gent gran em desperta molta tendresa i, a vegades, em fan una mica de pena. Sobretot, aquesta expressió de cansats que fan alguns d'ells”.

“Dibuixo molta gent gran i sempre em surten tristos. La veritat és que tinc respecte a aquesta fase de la vida, ja des de ben petita. Veure que algun dia s'acabarà tot, per sempre més. Suposo que per aquest motiu dibuixo la gent gran trista”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article