Acompanyar la gent gran: un servei o un aprenentatge?

“Aquest voluntariat és el millor que he pogut fer mai”, reconeix la Laura, que visita cada setmana la Dolors, de 93 anys, sense cap familiar proper

Cada dimarts la Laura Piñero enfila cap al barri del Guinardó. Allí l’espera la Dolors amb el berenar a punt. La Laura té 27 anys i la Dolors 93. Podrien ser àvia i neta, però no és el cas. El cas és que la Laura és una de les voluntàries de l’entitat Amics de la Gent Gran i la Dolors és una senyora sense familiars propers ni llunyans. “Aquest voluntariat és el millor que he pogut fer mai”, reconeix la Laura. Com la Laura, la Maria José Heras, una professora jubilada de 69 anys, n'ha passat 15 acompanyant la senyora Carme, que no tenia xarxa afectiva. “M'omplia molt aquesta experiència”, diu.

Fer-se gran implica plantejar-se una sèrie d’interrogants. En l'actualitat, la població catalana és cada vegada més longeva: cada cop hi ha més persones per sobre dels 65 anys i menys per sota dels 15. “Això ens obliga, com a societat, a replantejar-nos com hem d’actuar davant d’aquesta situació”, alerta Mireia Prat, metgessa de família del Centre d’Atenció Primària de Granollers. Però, com s’ha de preparar aquesta etapa de la vida? “Oferint unes bones eines tan a nivell físic com psíquic. Si les persones se senten bé a nivell psicològic milloren la resposta a l’hora de tractar malalties”, destaca Prat.

Segons el darrer informe de l'Idescat del 2015, l'esperança de vida mitjana a Catalunya és de 83,2 anys. “A partir dels 65 te’n queden, aproximadament, 20 per endavant. En aquest període es poden fer moltes coses, per això no hem d’apartar la gent gran sinó tenir-los en compte. L’experiència que tenen aquestes persones val molt la pena”, assegura Prat.

Precisament, el sistema sanitari avança cap a un model holístic, on la prevenció en salut hi juga un paper destacat. “La salut s’ha de tractar de forma global, tenint en compte els aspectes mèdics i socials”, diu Prat. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) l’envelliment actiu és “el procés d’optimització de les oportunitats de salut, participació i seguretat amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones a mesura que envelleixen”.

D'aquesta manera, l’envelliment actiu anima, doncs, les persones grans a conduir la seva vida quotidiana aprofitant al màxim les oportunitats que tenen a l’abast d’acord amb les seves necessitats, capacitats i aspiracions. Amb tot, Prat considera que, a nivell polític s'haurien de fer campanyes de diferents tipus.

“Els ajuntaments han de tenir plans de formació per gent gran i campanyes de prevenció i d'alimentació saludable a les escoles. Són molts pilars els que s’han de tractar“, diu. “Hem d'aprendre a cuidar el cos des de ben petits. Abans els metges eren molt paternalistes, ara ja no”, afegeix Prat.

Una voluntària dona la mà a una dona gran que acompanya | Cristina Garde

Les històries de la vellesa basteixen l'experiència

“Moltes vegades la senyora Carme m'explicava la mateixa història, però jo l'escoltava encantada”, diu la Maria José, que reconeix que era una senyora “molt agradable” que li parlava de la guerra i de la seva ciutat natal, Tarragona. La senyora Carme tenia dos fills, amb un no hi tenia tracte i l’altre va passar molts anys a la presó.

La Maria José va contactar amb la parròquia del seu barri, a Reus, perquè assegura que “sempre va tenir ganes de fer alguna cosa pels altres” i va començar les visites. Unes visites que van durar 15 anys, fins que la senyora Carme va morir, als 89 anys.

“Arribava de treballar a les tres de la tarda i, sincerament, a vegades em feia mandra dinar ràpid per anar a visitar la senyora Carme a les cinc. Amb tot, quan sortia de casa d'ella estava contenta d'haver-la pogut acompanyar una estona i que la mandra no m'hagués vençut. M'omplia molt aquesta experiència”, diu la Maria José.

Vides que s’entrecreuen per deixar de banda la solitud. Precisament, el servei Vincles que impulsa l'Ajuntament de Barcelona va destinat a pal·liar la solitud emocional i social de les persones de 65 anys o més. Un servei que arribarà als 1.000 usuaris al mes de setembre. De les 597 persones usuàries que utilitzen aquest servei actualment, 484 són dones i 113 són homes.

“La família no entén per què em dedico a una persona desconeguda”

A nivell estatal, i des de l’any 1987, l’entitat Amics de la Gent Gran organitza i gestiona acompanyaments, activitats i tasques de sensibilització per a les persones grans. La Laura va contactar amb aquesta organització i ho va tenir clar des del primer moment: “Vaig triar acompanyament perquè sempre he dedicat molt temps als meus avis i crec que encara puc aportar-ne més a altres persones grans que ho necessitin perquè no tenen ningú que els acompanyi”. “El problema de la Dolors és que té el cap massa clar i el cos no li respon”, diu la Laura.

La Dolors, tot i que mentalment es troba bé, físicament està limitada. Per això, espera amb candeletes les visites de la Laura de cada dimarts. “Em fa el berenar!”, ens explica la Laura, que considera que ella mateixa és la que surt més més beneficiada d'aquestes trobades. “Al final, crec que m’aporta més ella a mi que a la inversa”, reconeix. “Ens hem agafat molta confiança, ens hem caigut bé des del principi.”.

“La meva família no entén per què li dedico temps a una persona desconeguda. Creuen que potser podria dedicar aquest temps a ells”. En canvi, la Laura recomanaria aquesta experiència de voluntariat a tothom perquè creu que és “el millor que ha pogut fer mai”.

Diuen que l'experiència és un grau i la senyora Dolors té tota la del món: “És una dona molt activa, interessant, és tremenda!". Li explica que es va casar amb 43 anys, amb un vestit curt. “Normalment parlem i juguem a cartes. De política no xerrem massa perquè tot i que soc d'esquerres, ella ho és molt més que jo i llavors s'exalta!”, riu.

La Laura sovint explica, entusiasmada, aquesta experiència de voluntariat a les seves amigues i aquestes “se sorprenen, no s'ho han plantejat mai”. “El que m'ha captivat de la Dolors és la seva força de voluntat. Tot i no poder fer moltes coses, treu forces i les fa”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article