L’algoritme humà


És dilluns. Abans de posar-me a escriure aquest article activo el Spotify. Té a punt el meu “descobriment setmanal”, la llista del que m’agradarà escoltar avui. Probablement ho encertarà. Miro “diaris” i xarxes. Encara es parla als diferents espais comunicatius de l’home jove que va matar a un sagristà en una església i de la violència d’algunes religions. Em neguiteja un descobriment: com més avança la intel·ligència artificial més retrocedeix la humana.

Per arribar a proposar-me la música de jazz que ara sona, l’aplicació musical ha analitzat i relacionat milers de dades meves i de l’univers musical. Ha considerat tot el que he anat sentint els darrers dies, a quina hora escoltava, amb quina freqüència, si estava al despatx o anava en cotxe, quins dies de la setmana, si tornava als mateixos temes, quins eren els meus patrons musicals dels darreres mesos... Com ja sap qui soc jo, la meva edat, la meva activitat, els meus moviments, les meves lectures... Com que sap que no soc conservador i no poso cada dia boleros, s’atreveix a suggerir-me novetats bastant noves... Òbviament, tot allò que m’ofereixi haurà passat per un filtre de mercat, m’oferirà uns artistes i no uns altres...

Milers de dades i una elaborada fórmula matemàtica (algoritme) per explicar, interpretar i, òbviament, condicionar la meva singular conducta musical. La intel·ligència artificial que ha fet servir en cap moment pensarà que escolto una música o altra simplement per una variable, per exemple, en funció del temps que fa. No cau en cap simplificació. De moment, encara té un problema: per comoditat escolto el que em proposa, però encara no ha aconseguit que, per sentir-me bé, hagi d’escoltar obligatòriament el que em proposa. Encara no controla els milers de variables que componen les meves emocions, els meus benestars o malestars, la meva dosi de creativitat setmanal, el meu anticapitalisme, etc.

Però, he de deixar la música i tornar a mirar-me el drama. Un home que mata a una altra persona. Sembla ser d’edat jove. Ha fet diversos recorreguts migratoris amb molt patiment i poc èxit. No té existència legal reconeguda a cap paper. Sobreviu com pot entre altres persones supervivents. No forma part de cap món, més enllà del de la marginació. Té com a llar una casa abandonada, degradada. Podria ser que una vida plena de malestar estigués derivant cap al trastorn, comencés a estar trastornada. Déu està present a la seva vida i, potser, al lloc de la pregària sent que la vida té sentit...

Però, mata. I la intel·ligència humana, que hauria de considerar desenes de variables per mirar de trobar sentit a la seva conducta destructora, només és capaç de considerar una variable: ha matat per culpa de la religió i es tracta de terrorisme islàmic. Per suggerir una música, milers de variables. Per entendre un ésser humà i mirar de fer difícil una nova violència destructora, una sola: la religió islàmica. Mata perquè prega a Al·là.

No vull parlar ni de violència, ni de terrorisme, ni de música. Escric per recordar la tendència humana i professional a la simplificació. Les màquines són expertes en analitzar la complexitat (la complexitat que analitzen és infinitament major que la que pot processar el cervell humà) mentre que nosaltres volem viure en la simplificació: una causa, una etiqueta, un remei. De les etiquetes biològiques, passem fàcilment a les psicològiques i d’aquí a les socials, de manera que l’exclusió i el control tinguin sempre un suport diagnòstic, siguin patologies simples a erradicar o curar. Com més complexa és la vida i més diversa ha de ser la convivència, com més segregadora i excloent és la societat, més inútil és considerar pensar en la complexitat.

Si més no, els professionals de la relació no hauríem d’oblidar que acompanyem vides i no ens dediquem a classificar-les en els calaixos que les societats benestants atemorides ens proporcionen. Mirar vides, però, no és afinar algoritmes sinó aguditzar la nostra capacitat d’observar amb rigor i orde existències humanes.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article