[DADES] El 77% de les treballadores d’àmbits socials es plantegen deixar el sector per les condicions laborals

Silvia Rodríguez Gómez  @socialpuntcat 

Fa temps que les treballadores de diferents àmbits socials alerten que les condicions laborals que pateixen són insostenibles. Ara, un informe de la CGT Sector Social ha posat números i dades sobre la realitat diària que les treballadores del sector social suporten, a través d’una enquesta feta entre 861 persones que treballen al sector. I les dades són del tot esfereïdores. Per començar, una xifra alarmant: un 77% de les treballadores es plantegen deixar el sector per les males condicions laborals. Una altra xifra greu és que un 80,4% de les persones enquestades han manifestat que han vist irregularitats relacionades amb contractes, sous, categories laborals o horaris en les feines que exerceixen. En afegit, el 93,7% de les persones senten que les seves condicions laborals afecten negativament l’atenció de les persones usuàries.

L’enquesta ‘Situació del sector social’, que es va fer en línia durant els mesos d’abril i juny del 2023, té l’objectiu de donar veu a les treballadores d’aquest àmbit, així com obtenir informació sobre la situació del sector social. En ella, han participat professionals de l’educació i el treball social, de la psicologia, integració social i pedagogia. De la mostra es desprèn una bona radiografia del sector, pel que fa a qüestions de gènere, tipologies d’entitats o empreses on treballen, irregularitats al sector, salaris, convenis, i situacions de riscos laborals. Part d’aquestes xifres dramàtiques, diuen les impulsores de l’enquesta, es deuen a una “desvalorització de la labor social”. “Juntament amb els baixos sous i la precarietat laboral fa que moltes treballadores decideixin canviar de sector. I que les que hi quedin sobrevisquin a la precarietat per una suposada vocació, responsabilitat social o idealisme”, destaquen.

Un sector altament feminitzat

La majoria de les persones que han participat en l’enquesta, el 74,5% concretament, són dones. Entre les quals, en gran part, hi ha joves entre els 18 i 34 anys en el 49,7% dels casos, i de 35 a 54 anys, en el 44,8%.

De fet, que les dones siguin majoria al sector, és una de les raons que des de CGT Sector Social assenyalen com a factor decisiu en la “invisibilització” de les treballadores i la tasca d’atenció que realitzen. “Les treballadores patim un seguit de precarietats que ens travessen vinculades als nostres rols; dificultat per a una conciliació efectiva, sentiment de responsabilitat envers les persones ateses i una conseqüent dificultat per a posar límits a la sobrecàrrega laboral. Això desgasta molt al grup de treballadores dedicades a l’atenció directa”, assenyalen des de la CGT.

El 74,5% de les persones que han participat en l’enquesta són dones, el que evidencia que el sector social està altament feminitzat

Una altra dada significativa que recull l’informe és l’alt percentatge de treballadores que han tingut experiència directa d’irregularitats al sector: un 80,4% diu que n’ha vist. Són irregularitats relacionades amb els contractes, els sous, els horaris, les categories laborals, desviacions de diners, accions relacionades amb l’ètica i la mala praxi, assetjament o pressió, mala gestió dels recursos, entre altres.

Així, el 78,5% de les treballadores percep que a l’empresa li interessa més obtenir més subvencions que el benestar de les usuàries i les treballadores. “La gran necessitat i demanda d’aquest tipus de serveis juntament amb un sistema d’externalització dels serveis socials bàsics essencials, empeny a les entitats del sector a crear negocis empresarials dels serveis sociosanitaris, on la cultura de quantitat sobre qualitat és dominant”, sostenen des de CGT. “Les administracions podrien oferir els mateixos serveis o més, i les entitats rebaixarien preus a cada licitació per guanyar-la. Desafortunadament, però, actualment les entitats intenten presentar-se a totes les licitacions que puguin per anar augmentant el marge de benefici, encara que sigui en serveis on no tenen cap experiència”, alerten.

Pel que fa a la tipologia d’entitat o empresa en la qual treballen, una gran majoria ho fa al tercer sector, sobretot a fundacions (37,6% del total), cooperatives (10%) i associacions (9,9%). D’altra banda, un 15,9% treballen al sector privat, amb ànim de lucre. Només el 8,5% treballa al sector públic. Pel que fa al temps que fa que treballen al sector, no hi ha grans diferències: un 35,2% porta més de deu anys; un 34,2% porta entre cinc i nou anys i un 30,6% porta entre un i quatre anys.

Un 68,3% de les enquestades treballa en la categoria laboral que li pertoca, tot i que un 29,3% no. “Hi ha casos de contractació d’auxiliars que assumeixen responsabilitats d’integradores, o casos d’educadores socials que són contractades com a integradores. Aquestes situacions generen patiment a les professionals, intrusisme laboral, estalvi econòmic i afectació a l’atenció a les persones”, sostenen des del sindicat.

El 67,4% de les enquestades treballen sota el conveni d’acció social

Pel que fa al conveni sota el qual treballen, el 67,4% de les enquestades estan adscrites al conveni d’acció social, un conveni aprovat aquest 2023 però que prèviament havia estat caducat durant set anys, i que segons el sindicat, els acords dels quals no han tingut en compte la precarietat d’origen, ni la pujada de l’IPC, ni ha vetllat pel benestar de les treballadores.

Altres convenis mencionats en l’enquesta són convenis propis (en el 6,2% dels casos), de lleure (6%); residències (2,5%); discapacitat (2,4%) i tallers (2,1%): “Hi ha moltes desigualtats entre els convenis, dins dels convenis i dins dels espais”. Així, a tall d’exemple, una treballadora social al conveni de gent gran cobra mensualment 1.366,05 euros, i, en canvi, i al conveni de tallers 1.651,16 euros.

Un salari que no permet viure bé

L’enquesta també ha recollit com viuen les treballadores respecte al salari que perceben, i el resultat és contundent: el 89,1% no viu bé amb el seu salari. Un 55,9% viu ajustant-se i controlant despesa, i un 33,2% té dificultats econòmiques. Per canviar aquesta situació, des de CGT proposen internalitzar els serveis socials essencials, així com la millora dràstica dels diversos convenis del sector. “Dins del conveni és necessari que s’hi reflecteixi una millora salarial sobretot per a les posicions de categories professionals de menys responsabilitat i una millora del salari emocional, és a dir, una cura del benestar físic i mental de les treballadores, reconeixement del treball realitzat, millors condicions laborals així com millors horaris, ràtios i descansos, entre altres”, apunten.

El 93,7% de les enquestades sent que les condicions laborals afecten negativament en l’atenció de les usuàries

Per totes aquestes raons, el 93,7% de les persones enquestades sent que les seves condicions laborals afecten negativament en els serveis i en l’atenció de les persones usuàries. “Genera treballar a mínims, menys creativitat, malestar, empitjorament de les atencions”, sostenen.

A més a més, el 78,4% ha compartit experiències precàries relacionades amb les condicions laborals. Es remarquen també sous precaris, riscos, patiments, manca de recursos, de conciliació i de personal.

D’altra banda, el 64,3% ha sigut amenaçada o agredida mentre treballava. “Patim violència, càrrega emocional i por. Tot això s’ha de tenir en compte valorant els riscos i augmentant els factors de protecció”, apunten.

Sobrecàrrega de feina, estrès i ansietat, la tònica general al sector

Pel que fa als riscos laborals que pateixen les treballadores del sector, un 71% d’elles declara tenir un alt volum de feina, i el 62,1% pateix un ritme alt. També han assenyalat que conviuen amb alts índexs de patiment, en concret el 93,4% d’elles ha tingut més d’un patiment específic derivat del desenvolupament de la feina: un 82,6% pateix estrès; un 74% desmotivació; i un 72,4% ansietat, entre altres. Unes situacions que es demostren amb l’alt índex de treballadores que han hagut de demanar una baixa mèdica arran de la situació laboral que viuen: un 61,6% n’ha demanat en alguna ocasió. “El desgast emocional, la sobrecàrrega, o la manca de recursos porten les treballadores al límit”, indiquen des del sindicat, i afegeixen que prevenir els riscos són responsabilitat de les entitats, empreses, sindicats i patronal.

El 93,4% de les treballadores ha tingut més d’un patiment específic derivat del desenvolupament de la feina

I quines serien les millores que proposen les treballadores? Entre d’altres, un 93% manifesta que milloraria amb un augment salarial. “Dedicar-se al món social significa empobrir-se, viure en una situació de precarietat. És veure com tot puja i el teu salari no guarda relació amb el cost de la vida. Hem perdut diners tots els anys dedicats. Hem perdut qualitat de vida”, mantenen des de la CGT, recordant que el conveni d’acció social ha estat set anys congelat, sense pujades ni tan sols de l’IPC, situant-los, diuen, a un baix nivell adquisitiu, “a una situació de risc i vulnerabilitat”. D’altra banda, quasi la meitat de les persones enquestades ha expressat que milloraria la situació el fet de sentir-se valorada i tinguda en compte, així com millores en l’horari.

Des de CGT també reclamen vetllar perquè es respectin els drets de les treballadores i que aquestes puguin reivindicar les seves demandes, entre elles, pressionar per millorar els convenis, tot i que reconeixen que no sempre és fàcil organitzar-se al sector. “Les nombroses empreses i entitats que liciten pels serveis actuen com a filtres per a fer menys visible la precarietat que caracteritza el sector. Alhora que la temporalitat dels programes, les diferents localitzacions i la volatilitat de les plantilles fa més difícil la consolidació d’organitzacions estables de treballadores als centres de treball”, apunten.

A més a més, sostenen, també influeix la divisió del sector en diferents convenis i l’“esgotament” de les treballadores. “Hi ha desesperança i poca percepció de possibilitat de canvi, però cada cop hi ha més consciència i s’està creant xarxa per defensar els nostres drets i els de les persones que atenem”, afirmen.

En un 57,5% dels casos hi ha representació sindical al sector

Així, asseguren que la manera de millorar les condicions es fa a través de la negociació dins de les entitats gràcies a les seccions sindicals, el suport mutu, la militància activa i la denúncia de diverses situacions. “L’enquesta ha nascut com una eina per poder informar amb dades com es troba el sector i poder continuar pressionant”, apunten des del sindicat. De fet, a l’enquesta també es detalla la representació sindical al sector: en un 57,5% dels casos n’hi ha representació; en un 30,4% no; i el 12,1% no ho sap.

Altres demandes del sindicat apunten maneres d’evitar les irregularitats al sector. Així, demanen valorar la puntuació i les justificacions de les subvencions i licitacions amb dades realistes, així com no permetre l’enriquiment econòmic del sector amb diners públics. En aquest sentit, reclamen fer un seguiment de totes les partides públiques per evitar el frau. I en aquest sentit, reclamen també disminuir les externalitzacions.