Joves migrants sols denuncien “coaccions” en el centre de Sant Just Desvern on viuen

Un grup de 70 joves protesten i signen un manifest, on reclamen millores en l'atenció, que se suma a les darreres queixes dels educadors

Una setantena de joves migrants sols del centre Kirikú de Sant Just Desvern s’han manifestat aquest dilluns per demanar millores en el centre on viuen. Els joves denuncien “tractes de favor i coacció” per part per de la direcció i demanen, concretament, la destitució de la sostdirectora.

Es tracta d’un centre d’emergència, on els joves haurien de passar un màxim de tres mesos. Alguns d’ells, però, porten quasi un any. “Com és possible que en un centre de 120 joves només tres tinguin permís de residència?”, es pregunta un dels nois que ha parlat amb el Social.cat i que prefereix no donar el seu nom per por a represàlies. 

En aquesta mateixa línia, una de les educadores que coneix el centre explica que la direcció no dona explicacions als joves sobre quan rebran els permisos de treball, “al contrari, els amenacen dient que quan facin la majoria d’edat la seva situació empitjorarà”.

Unes ràtios “impossibles”

Un altre educador, que també prefereix no donar el seu nom per por a ser acomiadat, explica que les ràtios són “impossibles”. “Només hi ha vuit educadors, dos ajudants i un coordinador en el torn de nit per a 110 joves. En horari de dia són 15 educadors. En aquests moments hi ha educadors de vacances i no s’han substituït”.

Per la seva banda, la cooperativa Eduvic explica que en aquest centre actualment disposa de 115 places per a joves migrats sols, i un equip educatiu i tècnic format per un director, un sotsdirector i un educador social per cada vuit nois. “Això ve marcat per llei i sempre s’ha complert”, asseguren.

Segons fonts de la mateixa cooperativa, el centre també compta amb un treballador social cada 40 nois, “i en el centre n’hi ha tres”. Hi ha un metge, un psicòleg, un infermer i un traductor. El educadors consultats pel mitjà, però, no veuen suficient que un o dos psicòlegs puguin atendre les necessitats de tots els adolescents.

El procés de Fiscalia

En el manifest, els joves assenyalen que “la direcció del centre els obliga a anar a la fiscalia, tot i tenir documentació que prova que són menors d’edat i no els informen del seu procés”. Tant joves com educadors denuncien “tracte de favor” amb alguns nois del centre, ja que només sis d’ells han pogut accedir a pràctiques laborals.

En referència a les pràctiques laborals, Eduvic explica que no poden accedir als recursos del Servei Ocupacional de Catalunya (SOC) i a altres recursos externs els nois que no han passat per fiscalia. “Fiscalia no inicia el procés de proves fins passats uns mesos, per tant, aquells nois que no tenen la documentació en regla només fan formació interna”, argumenten. En canvi, en el manifest els joves assenyalen que “els obliguen a anar a la fiscalia encara que tenen la documentació que demostra que són menors”.

La situació és delicada i, tant joves com educadors, es mostren “cansats”. “Ningú està aportant solucions clares i hi ha por a enfrontar-se a la DGAIA”, reconeix un dels educadors. A més, els joves d’aquest centre reconeixen que “els amenacen i juguen psicològicament amb els pocs diners que els donen”.

La DGAIA assegura que els centres “compleixen les ràtios”

La directora de la DGAIA, Ester Cabanes, ha assegurat aquest dimarts a Catalunya Ràdio que els centres de menors compleixen les ràtios establertes i que a tots els joves nouvinguts se'ls ofereixen programes de formació en funció dels seus interessos i de les possibilitats de les zones resideixen.

Cabanes també ha recalcat que la tramitació de la documentació dels joves, perquè pugui tenir la residència i permís de treball, no depèn de la Generalitat i que, en general, es pot allargar més de nou mesos. Cabanes ha respost així l'acció reivindicativa d'un grups de nois del centre Kirikú de Sant Just Desvern, aquest dilluns, demanant una millor atenció per part de l'administració.

Segons Cabanes, molts dels joves estan en plans formatius, i els que no hi estan, en alguns casos, és perquè no han pogut acreditar cap número. Cabanes, però, assegura que gairebé tots passen per programes formatius, malgrat reconèixer que l'oferta no està “a la carta per tots quan volen” i que depèn de cada zona.

Cabanes ha recordat que obtenir la documentació és un procés que es pot allargar ''si les coses van bé'' uns nou mesos, i que en alguns països d'origen es troben dificultats afegides com per exemple, que no hi ha la màquina per fer els passaports a Barcelona, un fet que alenteix tot el procés. A banda, Cabanes ha recordat que aquests tràmits no són competència de la Generalitat.

La directora de la DGAIA ha rebaixat les previsions inicials d'Afers Socials d'arribada d'uns 5.500 menors sense referents familiars aquest 2019, i l'ha situat al voltant dels 3.000. Tot i això, ha estat prudent i ha recordat que el control de fronteres tampoc no depèn del Govern.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article