L’alumnat pren la paraula per imaginar una escola més inclusiva

Redacció

Què és per a tu la inclusió? Què faries perquè el teu centre fos més acollidor? Creus que hi ha companys que no se senten prou valorats a l’escola? Sents que la teva opinió és important? Aquestes, entre altres, són algunes de les preguntes que gairebé 1.300 alumnes de primària i secundària de Catalunya han respost en una enquesta duta a terme en el marc de la Taula de Participació per un Sistema Educatiu Inclusiu (TaPSEI), procés impulsat pel Departament d’Educació que vol sumar a tota la comunitat educativa en la implementació de l’escola inclusiva. 

Les respostes evidencien que els infants tenen una clara imatge del que és la inclusió: “Que la societat s’adapti a les necessitats de cadascú perquè tots aconseguim el millor nivell de nosaltres”; “El respecte de drets, necessitats i desigs de tota persona independentment del gènere, cultura, edat, aparença, discapacitat o condició”; “Fer que tothom se senti amb les mateixes capacitats i oportunitats que els altres”. Aquestes són algunes de les respostes que els alumnes han manifestat en les enquestes, entre altres.

L’alumnat també té moltes propostes perquè els seus centres siguin més acollidors, tal com recullen les seves respostes en les enquestes sobre quines coses es podrien millorar als seus centres per fer-los més inclusius. Entre les propostes, els alumnes aposten per “millorar l’accessibilitat i eliminar barreres de tota mena, especialment les mentals”; possibilitar “classes amb menys alumnes”; o proporcionar “més zones de calma o de recolliment”; etc.

A banda, la TaPSEI realitzada a l’alumnat també recull una dada rellevant: el 53% dels alumnes de primària enquestats reconeixen que estan molt contents a l’escola, i un 40,6% bastant contents.

Les veus dels alumnes del SIEI de l’Institut Barri Besòs

En aquesta línia van manifestar-se un grup d’alumnes de l’Institut Barri Besòs durant la seva intervenció en el podcast de Ràdio Maconda —un projecte de difusió cultural arrelat al barri de Sant Martí i a la biblioteca Gabriel García Márquez— al qual van ser convidats per parlar sobre l’educació inclusiva. Tots ells són alumnes que reben el Suport intensiu d’escolarització inclusiva (SIEI) del centre i van parlar sobre què els satisfà més d’aquest suport. 

Per exemple, l’Ahsan, un alumne del centre, va explicar que li “agrada molt” rebre el suport del SIEI: “Aprenc jugant, i treballo més tranquil”, explica el jove, d’origen pakistanès. L’Ahsan relata que quan va arribar de Pakistan estava molt espantat perquè no entenia l’idioma i no es podia comunicar amb els companys, i per això diu que s’enfadava i els pegava. A poc a poc, i a base de molt treball, ha canviat molt la seva situació. “Ara tinc amics, i estic aprenent a llegir. M’agrada més estudiar a Barcelona que al Pakistan. Allà tothom havia de fer les mateixes feines, i si no les feies o no les sabies fer, em pegaven. Aquí els professors m’ajuden”, diu.

Per la seva banda, en Sunnyip, que fa 4t d’ESO, assenyala que a ell, ser alumne del SIEI, li ha servit molt per “controlar la ràbia”. “Quan estic amb els companys del SIEI em sento feliç, perquè allà podem parlar de tot. M’ajuda per avançar amb les matèries i per aconseguir les coses plantejades per mi mateix”, apunta. 

Els alumnes també han aprofitat la seva intervenció en el podcast per fer propostes. En Sunnyip, per exemple, demana que cada any puguin mantenir els mateixos professors i companys perquè a ell li “costa molt” adaptar-se als canvis. Un altre infant que rep el suport intensiu, l’Eloi, també reclama que no hi hagi “pressió” per les notes i els exàmens. “A secundària tothom està preocupat per les notes”, diu. Per la seva banda, en Joaquin, apunta que l’escola ha de ser per tothom: “No hi ha d’haver barreres arquitectòniques pels alumnes amb discapacitat física o intel·lectual; s’han de posar rampes”, clama. 

En David, que és exalumne del centre, també intervé a la trobada i ens deixa una reflexió clau: “La inclusió és aquella escola que inclou a tots els nens i nenes i on tots poden aprendre. Això és molt important perquè tots som diferents i necessitem coses diferents, però volem aprendre junts”.