Els adolescents de Barcelona passen quasi vuit hores al dia davant de pantalles

ACN

Les noies de Barcelona passen una mitjana de 4,04 hores al dia davant la pantalla del mòbil (fora de l’horari lectiu), i els nois, 3,33. Així ho declaren en l’enquesta Factors de Risc en Estudiants de Secundària (FRESC) del 2021, unes dades que ha recollit l’Agència de Salut Pública de Barcelona en la presentació de l’informe que radiografia la salut a la ciutat (2022). El document també mostra que l’esperança de vida es recupera de forma gradual a la capital catalana després de l’impacte de la Covid-19 i se situa en 87,5 anys en les dones i 82 en els homes, tot i que encara es troba per sota de la del 2019, quan va ser de 88,1 i 82,4 anys respectivament. Alhora, l’informe posa l’accent en les desigualtats en matèria de salut entre els barris de la ciutat.

A les hores que els adolescents passen davant del telèfon mòbil cal afegir-hi les que destinen a altres pantalles: les noies dediquen 2,36 hores al dia de mitjana a l’ordinador, fora de l’horari lectiu, i els nois, 2,30, a més de les 0,16 i 0,55, respectivament, als videojocs i 1,25 i 1,32 a la televisió. En total, 7,81 hores de mitjana en el cas de les noies i 7,5 en el cas dels nois.

En la presentació de l’informe, aquest dilluns, la gerenta de l’Agència de Salut Pública (ASPB), Carme Borrell, ha indicat que les dades són del 2021, ja que FRESC és una enquesta que es fa cada cinc anys, i ha matisat que són les hores que els adolescents declaren haver passat davant de les pantalles i, per tant, no es tracta d’una dada objectiva com la que podria ser l’ús registrat pel propi dispositiu.

En qualsevol cas, Borrell ha advertit sobre els riscos per a la salut de passar “tantes hores” davant el mòbil i altres pantalles digitals, com problemes d’atenció o de salut mental. La regidora de Salut, Marta Villanueva, ha assenyalat que estan treballant una mesura de govern sobre l’ús de pantalles i addicció al mòbil amb la convocatòria del consell promotor per a la salut digital com a tret de sortida.

La mesura s’emmarca en el debat social que s’ha intensificat en les últimes setmanes sobre l’ús del mòbil entre els adolescents i quins límits s’hi haurien de posar, després que milers de famílies s’hagin unit a través de WhatsApp i Telegram per demanar que els adolescents no tinguin telèfon abans dels 16 anys. L’Ajuntament de Barcelona va instar fa uns dies la Generalitat a garantir que els joves no utilitzin mòbils als centres educatius, mentre que el Consell Escolar de Catalunya ha engegat un procés consultiu per debatre sobre aquesta qüestió.

L’informe La salut a Barcelona del 2022 mostra que l’esperança de vida es recupera de forma gradual, després que el 2020, any en què va esclatar la pandèmia de la Covid-19, baixés fins als 85,6 anys en el cas de les dones i 80,4 en el cas dels homes. L’esperança de vida en bona salut, però, és més curta: 78,8 anys en les dones i 74,6 en els homes. Els responsables de l’informe indiquen que les dades constaten que, tot i que les dones viuen més temps que els homes, ho fan amb menys qualitat de vida. També s’observen desigualtats territorials.

L’esperança de vida a Sarrià-Sant Gervasi, tres anys més alta que a Ciutat Vella

Per districtes, l’esperança de vida és desigual, cosa que es correspon amb el patró socioeconòmic de la ciutat, segons l’informe. De fet, a Sarrià-Sant Gervasi, les dones tenen una esperança de 88,8 anys, mentre que a Ciutat Vella, aquesta xifra cau a 85,6 anys. Es tracta dels dos extrems tant en aquest paràmetre com també en renda mitjana, segons dades de l’INE. Aquesta circumstància també succeeix en el cas dels homes, amb 83 anys i 78,7 anys, respectivament.

Tenint en compte la dada de les dones, les Corts és el segon districte en el rànquing (88,5 anys), seguit de Sant Andreu (87,9 anys), Sant Martí (87,7 anys) i Horta-Guinardó (87,5 anys), just a la mitjana barcelonina. A la banda baixa, es troben l’Eixample i Gràcia (87,4), Sants-Montjuïc (87,2) i Nou Barris (86,7), just per sobre de Ciutat Vella.

La mitjana de diferència en l’esperança de vida entre homes i dones se situa en els cinc anys i mig, però el districte que aplega barris com el Raval i el Gòtic observa una diferència sensiblement més alta, de set anys més en el cas de les dones.

També s’observen desigualtats territorials en les dades de morbiditat, ja que les persones grans residents a les zones menys benestants de la ciutat tenen una major multimorbiditat, amb taxes més elevades entre les dones.

Més denúncies per violència a infants

Pel que fa a altres dades destacades sobre infància que s’han presentat, l’informe recull que la bona salut és majoritària, del 98% en nenes i 97% en nens. Segons el Sistema d’Informació dels Serveis d’Atenció Primària, el 2022, la majoria dels trastorns crònics diagnosticats en infants de zero a 14 anys estaven relacionats amb problemes visuals, afeccions respiratòries i obesitat. Tres de cada deu infants tenien algun trastorn crònic actiu. Les cobertures vacunals en la infància són elevades en el primer any de vida (95%) i decauen lleugerament a partir de cinc anys.

El document mostra que les denúncies per violència han augmentat en els darrers anys, sobretot entre els joves de 12 a 17 anys, amb una taxa per 100.000 habitants que passen de 732,9 (2021) a 925,3 (2022) en el cas de les noies i de 429 a 607,5 en el cas dels nois. Les responsables de l’informe relacionen aquest increment sobretot a una major capacitat de detecció de les situacions de violència i a una creixent sensibilitat social.

Segons dades de la Direcció General de la Policia del Departament d’Interior, a Barcelona es van presentar 896 denúncies per violència contra infants o adolescents el 2022 i, a més, 833 denúncies per violència masclista contra nenes i noies menors de 18 anys a la ciutat.

Augment de les ITS

L’Agència de Salut Pública de Barcelona adverteix de la tendència creixent de les Infeccions de Transmissió sexual (ITS) a la ciutat. El 2022, s’observa un augment de les ITS, sobretot en homes i especialment en el cas de la gonocòccia i la clamídia, que pràcticament dupliquen les xifres anteriors a la pandèmia. En les dones, en canvi, es manté una certa estabilitat.

La gonocòccia va ser la ITS més freqüent en persones residents de Barcelona, amb una incidència de 365,1 per 100.000 habitants, i majoritàriament es concentra en els homes, amb una taxa de 677,7, molt alta en comparació a la de les dones, que és de 81 per 100.000 dones. La segona és la clamídia, amb una incidència de 329,6 casos per 100.000 habitants, 446,7 en els homes i 223,1 en les dones.

Pobresa energètica, encara més a l’estiu

L’Ajuntament també adverteix que la contaminació atmosfèrica continua sent un problema de salut a Barcelona i l’impacte de la crisi climàtica. A la ciutat, ja hi ha més persones que pateixen pobresa energètica a l’estiu que a l’hivern. Aquestes dificultats d’accés a una temperatura confortable agreugen les malalties cròniques i augmenten el risc de mortalitat i cops de calor.