Ara i aquí, lideratges compartits


Qui ens ho havia de dir que, després de deu anys d'aquest naixement, la criatura se’ns faria tan gran. El Social.cat ja fa temps que és el diari de referència de l'acció social a Catalunya. El camí recorregut ja l’han explicat els protagonistes, tots aquells que amb dedicació, empenta i esperança han dedicat hores i hores a fer créixer aquest projecte. Nosaltres només hem agafat el relleu i, ara i aquí, tenim i sentim el pes de la responsabilitat, però no com una llosa que cau, sinó com un repte que s'enfila.

Per a aquest desè aniversari, pensàvem com reconèixer la tasca de tantes persones que any rere any enriqueixen l’acció social. Per això, se’ns va acudir fer un exercici de reflexió, retrospectiu, però també prospectiu, dels deu eixos temàtics que al Social.cat tractem dia sí dia també en les nostres notícies, en els nostres reportatges i en les nostres entrevistes. Com repensar unes estructures de poder que sovint burocratitzen la tasca de les entitats i les allunyen de la seva funció missional? Com reconèixer la tasca dels treballadors de l’acció social que pateixen la precarietat laboral?

En aquesta celebració no volíem, però, sinó fer d'altaveus de tantes veus com té l'acció social. Per això, vam pensar que la millor forma de reflexionar l’acció social, la seva funció i missió, era que les persones que posen el seu granet de sorra en les lluites col·lectives hi diguessin la seva. De seguida vam pensar a tenir-hi diàlegs reposats que vosaltres, lectors, poguessiu llegir i rellegir al llarg d’aquests mesos de celebració que ara venen. Vam parlar llargament amb la filòsofa Begoña Román d'acció social, amb l’activista Diosdado Toledano de gent gran, amb la també activista Maria Campuzano de pobresa, amb la presidenta de FaPaC Belén Tascón d'educació, amb l’estudiant Gemma Barricarte de joventut, amb el metge Toni Barbarà de salut, amb el grup musical Xiula d'acció cultural, amb la jove Lamiae Abassi de migracions, amb l'escriptora Bel Olid de gèneres i amb el director audiovisual Antonio Centeno de diversitat funcional.

La tasca d’elegir qui havia de dir què sobre l’acció no ha estat gens fàcil. D’aquests fructífers deu anys fent periodisme per visibilitzar els reptes i conflictes de l’acció social, hem après que no podíem simplificar –o fins i tot menystenir– la lluita col·lectiva a la idea de líder, tan liberal i capitalista, o de cabdill, tan jeràrquica. Tampoc nosaltres, que entenem el periodisme com a transformador de la societat (amb més o menys victòries, depenent dels entrebancs econòmics i polítics a què és sotmès), ho haguéssim volgut. A més, sabíem que les persones amb les quals parléssim no acceptarien tampoc aquest rol. Ni de bon tros. Per aquest motiu, les deu persones que hem entrevistat per reflexionar sobre la societat que volem no són ni guies ni capdavanteres, sinó meres portaveus, ara i aquí, d’uns lideratges que són col·lectius, compartits, suïcides i horitzontals.

Entenem que els lideratges en l’acció social són aquells que s’impulsen col·lectivament per assolir drets civils que tots i totes compartim. Entenem que els lideratges en l’acció social són aquells que busquen apoderar les comunitats perquè elles soles, autogestionades i autoorganitzades, facin. Entenem que els lideratges en l’acció social són moviments suïcides que, un cop aconsegueixen transformar, sembrar la llavor, han de desaparèixer i deixar pas i deixar créixer. És precisament això el que volem celebrar, ara i aquí, al Social.cat. Esperem que vosaltres, lectors, ho celebreu també amb nosaltres.

 

L’equip de redacció

Mar Barberà, Cristina Garde i Silvia Rodríguez

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article