“Vivim en un país racista i ningú no ho vol reconèixer”

Mar Barberà Heras  @mbarberaheras 

Lluitar contra la criminalització i el racisme que pateixen els infants i joves migrants sols. Aquest és l’objectiu que persegueixen Lamiae Abassi i altres joves que, com ella, ronden la vintena i han viscut en primera persona l’amargor que arrossega el racisme. Va néixer a Barcelona ara fa 20 anys. Als 13 va decidir marxar de casa i, a partir d’aquell moment, va viure en un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) fins que va arribar a la majoria d’edat i va anar a viure a un pis tutelat. “Volia fer la meva, estava cansada de tenir presència educativa les 24 hores, vaig decidir marxar i independitzar-me”, assegura amb una energia que se li escapa per tot arreu.

Abassi vola pels carrers del Born, el seu barri. Fa molta vida a les places, amb els joves de la zona i els de més enllà. Els que acaben d’arribar al barri i els que hi han crescut. De fet, teixeix comunitat amb tots ells, fa de pont entre uns i altres. Des de fa un any, treballa per la integració de tots aquests joves a l’Associació Exmenas, que neix, precisament, “perquè ningú no parli en veu nostra”, assegura decidida. L’objectiu d’Abassi, doncs, és la integració dels joves a l’entorn. “Vull trencar amb l’estigma que arrosseguen els MENA”, admet.

En quin moment constituïu l’Associació Exmenas?

Algunes de les companyes que hi ha a l’associació ja van començar a treballar-hi fa temps. Feien feina a l'ombra. Anàvem fent i vam veure que cada cop era més necessari que hi hagués un acompanyament per als nois, amb tot el que estava passant. I a més, vam veure que a nosaltres ens era més fàcil apropar-nos-hi, per l’idioma, l’edat... Teníem clar que hi havia molta feina a fer amb ells, i la volíem fer.

“Volem que els joves de l’Associació Exmenas tinguin veu pròpia i que ningú no parli per ells”

I decidiu seguir fent el mateix sota el paraigua d’una associació.

Exacte. Vam pensar que, al cap i a la fi, sempre surten històries sobre aquests nois que no són reals i les expliquen persones que ni tan sols han tingut la mateixa experiència, ni saben realment el que està passant. Per aquest motiu, ja que nosaltres teníem el contacte directe amb els xavals, vam voler aprofitar-ho i explicar-ho a tothom des de la nostra experiència. L’objectiu és que la gent ens conegui i que ens segueixi.

Vau decidir, doncs, anar i treballar amb ells.

L’últim cop que vaig anar a parlar amb els joves va ser a Montjuïc. Els vaig preguntar si hi havia algú que s’apropava a ells, els educadors de carrer, per exemple. Però, aquestes persones, tot i que fan molt bé la seva feina, no parlen el mateix idioma que els nois. Els nois es volen deixar ajudar perquè ho necessiten però, és clar, l’idioma és molt important... Alguns d’ells tenen el privilegi d’estar en centres, però, tot i així, hi ha alguns d’aquests centres on encara no ofereixen estudiar el català o el castellà.

Creu en la lluita social?

Sí, penso que és molt necessària.

Què li aporta aquesta lluita?

Felicitat. Perquè és una cosa que m’encanta i és necessària. També és cert que no m’ho penso gaire, em surt i ja està. Quan s’ha acabat el dia, te n’adones que has estat fent moltes coses i sents satisfacció.

Considera que els joves estan prou mobilitzats?

Crec que els joves ens hauríem de moure més. Crec que hi ha molts joves que estan d’acord amb mi, que volen moure’s més, però a l’hora de posar-ho en pràctica no es mouen gaire... Tenen interès, però no participen dels actes.

“Per ajudar els joves migrants sols primer hem d’aconseguir la seva estabilitat”

Per què no participen?

Depèn molt dels motius pels quals se senten interpel·lats. Per exemple, si penso en la nostra associació, l’Associació Exmenas, al barri del Born, la majoria de nois són o dominicans o àrabs. Per això vam decidir, ja des del principi, fer activitats d’integració amb aquests xavals. Hi havia els que eren àrabs del barri de tota la vida i els MENA. En un inici es criticaven entre ells, però jo els vaig preguntar quina era la diferència entre uns i altres. El pentinat, l’estil, la procedència... tot és igual! Però els àrabs del barri ja tenien etiquetats als MENA. Quan van arribar els MENA, el primer que sentien quan parlaven d’ells era que són drogoaddictes, i altres coses dolentes. A les famílies els arribava que els nois robaven, i tota aquesta informació negativa... Però, per sort, ara ja és diferent.

Com s’ha trencat aquesta barrera?

Organitzant activitats conjuntes. Amb els joves i la gent que ja està arrelada al barri. Amb aquests tipus d’accions, al final s’aconsegueix trencar aquestes barreres. Ara no només se saluden, sinó que també són amics!

Per això lluita?

Sí. Jo crec que per ajudar-los, primer hem d’aconseguir la seva estabilitat. És a dir, que ells se sentin bé en el lloc on s’estan. Si no, no val anar sobre terreny a preguntar què necessiten, perquè no acabes d’actuar en favor d’ells realment. Això, els nois ho noten. La societat és racista i ningú no ho vol reconèixer. Primer es necessita una bona base.

Com han de ser els lideratges, avui?

Han de ser lideratges compartits. Per exemple, a l’Associació Exmenas tothom té aquest lideratge. Tothom el té, precisament, per la seva història personal. Vull dir que els integrants de l’associació lideren les seves històries personals. Jo he estat en un centre tutelada tres anys, un altre ha vingut en pastera, un altre dels companys, l’Aiman Abatif, té experiència directa amb els xavals... Des que va arribar, ha treballat sempre amb els nois. I, al final, depèn de la feina que fem, sempre hi haurà una persona que escollim com a líder, que és la persona que ha tingut l’experiència personal per abordar aquell tema en concret. Si hem de tractar un determinat tema i tu no has tingut l’experiència, però jo sí, doncs lidero jo.

És un testimoni en primera persona.

Sí. Aprofitem l’experiència de cadascú per ajudar-nos. I formem la persona en allò que ja se li dona bé. La formació és important.

“La llàstima és que hi ha joves que creuen en la lluita, però no s’hi acaben d’adherir”

Portaveu o líder?

Qui tingui l’experiència. La llàstima és que hi ha joves que creuen en la lluita, però no s’hi acaben d’adherir ni com a portaveu, ni com a líder, ni amb cap altra implicació.

La manera més efectiva perquè aquests joves s’adhereixin als moviments socials, doncs, és mitjançant activitats?

Sí. Aquesta és la tàctica que utilitzo. Perquè són joves. Els meus amics sempre participen en coses que faig i em feliciten. Al final, el que faig és aprofitar tot allò que els agrada, perquè els conec. I així poden participar-hi directament i gaudir-ho plenament.

Quines activitats els agraden?

Jo em passo els dies al carrer i els meus amics del barri sempre estan improvisant, cantant amb rimes. Sé que a alguns dels MENA també els agrada molt improvisar. Un dia que estàvem jugant a futbol, un grup se’n va separar un moment per improvisar amb la base amb què xutaven la pilota. Si sé que això els agrada a uns i altres, als del barri i als nouvinguts, doncs ho preparo i els uneixo, així de fàcil!

“La primera barrera que existeix per comunicar-se amb els nois és l’idioma”

Amb quines barreres us trobeu, d’entrada?

La primera barrera és l’idioma. Després, conèixer l’altre, ser empàtica. Per això, el primer que faig és parlar-los en castellà, perquè, encara que no m’entenguin, puguin intentar-ho.

Quina és la diferència entre la lluita dels joves i la d’altres col·lectius?

Aquests joves han viscut en primera persona situacions desfavorables, per les quals consideren que val la pena lluitar per canviar-les. Tot allò de què parlen i expliquen són històries i experiències viscudes personalment. No és el mateix que vingui algú de fora a explicar com de malament vius, perquè segur que ho farà diferent, ja que no ha viscut la teva experiència. En canvi, els que sí que les hem viscut, aconseguirem més empatia dels joves i que s’apropin més a nosaltres.

I així trenqueu amb els prejudicis sobre els joves.

Exacte, així trenquem amb tots els prejudicis que hem escoltat sobre nosaltres i expliquem quina és la realitat. A vegades ens hem trobat que anem a fer una xerrada i les persones no saben ni què vol dir el terme MENA. Tampoc saben quin és el funcionament dels centres de menors...

***

El somni d’Abassi és canviar el món. I ja ha començat a perseguir-lo. Compagina les tasques de cambrera amb els estudis d’educació social. I un cop per setmana es reuneix amb els joves de l’Associació Exmenas. Amb ells, fan activitats i amplien la xarxa arreu de l’Estat. De moment, han anat a Madrid i a Bilbao, i preparen més viatges. L’objectiu és visibilitzar el problema amb què es troben els joves migrants sols de totes les ciutats espanyoles. Fan el moviment més fort. Les persones que són fixes a l’associació han arribat a Catalunya fa dos anys. “Ens hem conegut perquè els vam ajudar i, quan vam solucionar la seva situació, ja es van quedar amb nosaltres”, comenta Abassi satisfeta.

Quantes persones sou a l’Associació Exmenas?

Som sis persones fixes, els que sempre hi anem. Després hi ha gent que va venint esporàdicament, que participen en alguna activitat...

“El significat negatiu que té la paraula MENA és per culpa de la societat”

Per què heu decidit triar el nom d’Exmenas per a la vostra organització?

Perquè hem pensat que si hi ha algú que utilitza el terme negativament, per fer-nos mal, nosaltres ens avancem i ens autodenominem així, perquè sàpiguen que no ens importa, que som molt més que una etiqueta. També és cert que alguns companys de l’associació prefereixen canviar el nom.

Perquè veuen el significat pejoratiu del terme?

Sí, suposo. Tot i que, al final, crec que tot el significat negatiu que té el nom és per culpa de la societat, de les mentides que han dit de nosaltres els mitjans de comunicació. Però, en realitat, MENA no té cap significat negatiu, són simplement les sigles. I a nosaltres no ens importa. Ara bé, també és cert que un cop ja coneixes la persona, la pots cridar pel seu nom.

És una manera de reivindicar la vostra condició.

Exacte. I de donar-li la volta al nom.

Quin objectiu té a mitjà i llarg termini l’Associació Exmenas?

No ho sé. Sincerament, els objectius els pensem a partir dels problemes que trobem que tenen els xavals. Per exemple, les traves amb què es troben amb els documents de residència: estan aquí legalment, però després no tenen permís de feina. Paradoxalment, per renovar aquest document, els demanen un contracte de treball. No té cap sentit.

Què proposeu per fer front a aquest desajust burocràtic?

Molt senzill: si algun dia creixem com a associació, tenim la nostra pròpia oficina i podem contractar gent, el que volem és contractar aquests joves. Participem molt amb ells, els fem acompanyaments. Després d’aquest acompanyament ens agrada que els xavals formin part de l’associació. De fet, els proposem formar-ne part. A partir d’aquí, si comencem a fer xerrades i es poden subvencionar, ells participen amb nosaltres i tots els diners que aconseguim com a associació els utilitzarem per a qualsevol cosa que necessitin els xavals.

On us reuniu actualment?

Ara ens reunim al parc o en entitats que ens ofereixen espais i que aprofitem. Ens movem d’aquí cap allà.

“Si creixem com a associació, primer contractarem els joves migrants sols”

Quina virtut té el vostre lideratge?

L'experiència en primera persona.

I els defectes?

A vegades m’he trobat anant a fer xerrades sola. Si venen els nois, sempre em fan començar a mi. Això em cansa molt. Jo necessito que, almenys, encara que els meus companys no hi participin activament, estiguin allà. Que em facin suport.

Aquesta acció i participació que reclama Abassi cada cop es fa més palesa a l’Associació Exmenas. Aprenen d’altres col·lectius, però també tenen clar que volen deixar l’empremta de les seves pròpies passes. Per aquest motiu, fa un temps s’han desvinculat de l’Espai de l’Immigrant, una plataforma que, davant la situació generada pels canvis ocorreguts en les lleis d'assistència sociosanitària, s’ha organitzat per donar un espai d’acolliment i acompanyament a aquelles persones que es troben excloses per la seva situació legal, econòmica o administrativa. Els joves de l’Associació Exmenas també s’han emmirallat en les anomenades mares coratge, que que cada divendres preparen el dinar per a tots els joves migrants sols que ronden pels carrers del Born. Abassi i els seus companys tenen clar que volen fer créixer l’Associació Exmenas. Del Born al món.